dimarts, 30 de setembre del 2008

2 de 8

Nom complet: 2 de 8 (o torre de 8)
Nom abreviat: 2de8, tde8
Valor al Concurs: 2108 punts carregat, 2529 punts descarregat
Primer intent: CJXV, Valls, 25/10/1987
Primer carregat: Castellers de Vilafranca, Vilafranca, 01/11/1999
Primer descarregat: -
Carregat: 8 ocasions
Descarregat: 0 ocasions
Colles que l'han intentat: Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca

El 2 de 8 és un dels castells més fràgils, ja que qualsevol batzegada el fa caure; la diferència amb el 2 de 7 és molt evident, l'estructura del 2 de 8 és molt més dèbil. A més a més, és un dels dos castells que s'han aconseguit carregar però mai descarregar. A banda d'haver-hi molt d'assaig darrere, per a poder-lo aconseguir cal que els membres de cada pis pugin extremadament finets i acompassats per a que hi hagi el mínim de tremolor possible. La colla que n'ha coronat més són els Castellers de Vilafranca (5c), seguits de la Vella de Valls (2c) i la Joves de Valls (1c).



Aquest primer vídeo és del primer 2de8 que es carregar el segle XX, per part dels Castellers de Vilafranca. El següent vídeo, encara que és de mala qualitat, l'he afegit perquè es pot notar totalment l'ambient que hi ha a plaça durant i a l'acabar el castell (el primer 2de8 carregat de la Colla Joves Xiquets de Valls).

dilluns, 29 de setembre del 2008

4 de 9

Nom complet: 4 de 9
Nom abreviat: 4de9
Valor al Concurs: 2007 punts carregat, 2409 punts descarregat
Primer intent: CJXV, Valls, 23/10/1983
Primer carregat: -
Primer descarregat: Minyons de Terrassa, Girona, 25/10/1998
Carregat: 15 ocasions
Descarregat: 5 ocasions
Colles que l'han intentat: Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Colla Jove Xiquets de Tarragona

El món casteller considera el 4 de 9 com el castell més pur, ja que és la construcció més alta realitzada sense folre. De fet, el 4 de 9 normalment es fa amb folre, sent un castell de dificultat totalment diferent. La colla que més n'ha coronat és la Joves de Valls (2d, 7c), seguits dels Minyons (3d, 4c), Vella de Valls (2c) i Vilafranca (2c). La Jove de Tarragona el va intentar en una ocasió (l'any 1998), sense èxit. És l'únic castell històricament dominat per la Colla Joves i també és l'espina dels Castellers de Vilafranca. El 4 de 9 és un dels grans castells que es va fer durant la primera època d'or dels castells (finals del segle XIX), del que se n'ha parlat forces vegades (de fet, se'n té documentat els noms de tots els castellers de tronc que el van fer). I una curiositat: l'enxaneta del primer 4 de 9 del segle XX (que el va fer els Minyons de Terrassa) és del meu poble, de fet, va començar a fer castells a la meva colla.


Un 4 de 9 descarregat per la Colla Joves Xiquets de Valls per Sant Fèlix de 2001.

diumenge, 28 de setembre del 2008

4 de 9 amb folre i agulla

Nom complet: 4 de 9 amb folre i agulla
Nom abreviat: 4de9fa
Valor al Concurs: 1568 punts carregat, 1882 punts descarregat
Primer intent: Castellers de Vilafranca, Vilafranca, 01/11/1995
Primer carregat: Castellers de Vilafranca, Vilafranca, 01/11/1995
Primer descarregat: C. de Vilafranca, Vilafranca, 01/11/1996
Carregat: 15 ocasions
Descarregat: 21 ocasions
Colles que l'han intentat: Colla Vella dels Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa

El 4de9fa és un invent dels Castellers de Vilafranca. Ells el van pensar, el van intentar, el van carregar i el van descarregar. Han estat els màxims dominadors del castells. Els vilafranquins són els que més n'han aconseguit (19d, 4c), per davant de la Vella (2d, 5c) i dels Minyons (6c). La clau del castell rau en la feina del folre que, a banda de sostenir un 4 més obert de l'habitual han defer un canvi de posicions al quedar el pilar sol. També cal dominar el pilar completament per a poder descarregar-lo. Crec que és dels castells més estimats pels aficionats, de fet, és el meu preferit. Només cal veure'l per a saber el perquè.



Un 4de9fa descarregat pels Castellers de Vilafranca a Sitges.
PD: no feu cas del títol del vídeo.

dissabte, 27 de setembre del 2008

5 de 9 amb folre

Nom complet: 5 de 9 amb folre
Nom abreviat: 5de9f
Valor al Concurs: 1470 punts carregat, 1764 punts descarregat
Primer intent: CJXT, Tarragona, 02,/10/1994
Primer carregat: Minyons de Terrrassa, Barcelona, 24/09/1995
Primer descarregat: CVXV, Valls, 27/10/1996
Carregat: 26 ocasions
Descarregat: 24 ocasions
Colles que l'han intentat: Colla Vella dels Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Jove Xiquets de Tarragona

El 5 de 9 amb folre és, de moment, el gamma extra que més colles l'han intentat. El requeriment bàsic per a poder-lo aconseguir és dominar el 5 de 8. L'execució no és gens fàcil: el tronc pateix moltíssim i les rebrincades que hi sorgeixen són difícils d'aturar. La colla que l'ha aconseguit coronar en més ocasions són els Minyons de Terrassa (10d, 9c), per davant de la Vella (6d, 9c), Vilafranca (7d, 6c) i la Joves (1d, 2c). També l'ha intentat la Colla Jove Xiquets de Tarragona en 5 ocasions, sense èxit.


El primer 5 de 9 amb folre descarregat del segle XX (Vella de Valls)

divendres, 26 de setembre del 2008

Pilar de 8 amb folre i manilles

Nom complet: Pilar de 8 amb folre i manilles
Nom abreviat: Pde8fm
Valor al Concurs: 1149 punts carregat, 1379 punts descarregat
Primer intent: Castellers de Vilafranca, 22/07/1995
Primer carregat: Castellers de Vilafranca, Vilafranca, 31/08/1995
Primer descarregat: C. de Vilafranca, Vilafranca, 29/08/1997
Carregat: 19 ocasions
Descarregat: 32 ocasions
Colles que l'han intentat: Colla Vella dels Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa

No ens enganyarem pas. Els grans pilars sempre han estat dominats per una sola colla: els Castellers de Vilafranca. Al llarg dels anys, han aconseguit tenir sempre una alineació òptima per a fer el pilar de 6 i li han sabut posar un folre i unes manilles. Els Castellers de Vilafranca són els que n'han aconseguit més (29d, 11c), per davant de la Colla Vella (3d, 4c) i dels Minyons de Terrassa (4c). Un castell preciós visualment, que normalment serveix per arrodonir bones diades.

dijous, 25 de setembre del 2008

2 de 9 amb folre i manilles

Nom complet: 2 (o torre) de 9 amb folre i manilles
Nom abreviat: 2de9fm, tde9fm
Valor al Concurs: 980 punts carregat, 1176 punts descarregat
Primer intent: Castellers de Vilafranca, Vilafranca, 01/11/1989
Primer carregat: Minyons de Terrrassa, Terrassa, 21/11/1993
Primer descarregat: CVXV, Valls, 23/10/1994
Carregat: 25 ocasions
Descarregat: 68 ocasions
Colles que l'han intentat: Colla Vella dels Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Colla Joves Xiquets de Valls

El 2de9fm és el castell més habitual dels castells de gamma extra. Al cap i a la fi, el castell no és "res més" que un 2 de 7 (moltes colles el fan) elevat dos pisos. La dificultat d'aquest gamma extra rau en lligar bé la soca amb el tronc, i això s'aconsegueix amb experiència. Els Castellers de Vilafranca són els que n'han aconseguit més (43d, 6c), per davant dels Minyons de Terrassa (21d, 13c), de la Colla Vella Xiquets de Valls (3d, 2c) i de la Colla Joves Xiquets de Valls (1d, 4c). El 2de9fm va ser el primer gamma extra que es va coronar durant el segle XX, així com el primer castell emmanillat.


El vídeo es veu fatal, però no us el perdeu: fa posar la pell de gallina! Tot just el primer 2 de 9 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca. Per cert, m'encantava la pantalla partida!

dimecres, 24 de setembre del 2008

3 de 8 aixecat per sota

Nom complet: 3 de 8 aixecat per sota
Nom abreviat: 3de8ps, 3de8s, 3de8xs
Valor al Concurs: 935 punts carregat, 1122 punts descarregat
Primer intent: CVXV, Valls, 10/09/1994
Primer carregat: -
Primer descarregat: CVXV, Vila-rodona, 07/11/1999
Carregat: 4 ocasions
Descarregat: 5 ocasions
Colles que l'han intentat: Colla Vella dels Xiquets de Valls, Castellers de Barcelona, Minyons de Terrassa.

El 3de8ps és d'aquells castells que es veuen molt pocs cops, encara que sigui un dels gamma extra més poc valorats. Tot i això, és un castell molt difícil, i això ho indica el nombre de colles que l'ha intentat (tres) i el nombre de colles que l'ha carregat o descarregat (una). Aquesta única colla és la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La diferència entre el 3de8ps i el 3de7ps és molt notable i hi ha un pas de gegant. La clau del castell és que sigui molt lleuger, que les aixecades siguin ben sincronitzades, que els membres del tronc tinguin molt equilibri i, per últim, que l'última aixecada sigui realitzada correctament (el pas més difícil). Per a descarregar-lo, la clau és parar bé el castell quan es fa l'aleta, aleshores el castell es converteix en un 3de8, fàcilment defensable. També cal destacar que per a fer-lo no cal molta gent.


Només he pogut trobar aquest vídeo amb música poc encertada (no entenc perquè hi posen música, li treuen 3/4 parts de la gràcia). Els demés vídeos són d'intents.

dimarts, 23 de setembre del 2008

9 de 8

Nom complet: 9 de 8
Nom abreviat: 9de8
Valor al Concurs: 891 punts carregat, 1069 punts descarregat
Primer intent: CVXV, Reus, 07/10/2001
Primer carregat: -
Primer descarregat: CVXV, Reus, 07/10/2001
Carregat: 0 ocasions
Descarregat: 2 ocasions
Colles que l'han intentat: Colla Vella dels Xiquets de Valls

El 9 de 8 és el castell de gamma extra de menys valor. El 9 és un castell força peculiar; podríem dir que són 3 castells en un de sol, ja que és una estructura de 3 amb una torre agafada de cada rengle d'aquest 3. D'aquesta forma es generen 3 poms de dalt i d'aquí en ve la polèmica del castell: es pot realitzar amb 1 enxaneta o amb 3. La Vella ha estat l'única colla que ha intentat aquest castell, en dues ocasions, amb èxit en ambdues. Però ho va fer amb 3 enxanetes (això augmenta la rapidesa del castell i, per tant, hi ha més probabilitat que no caigui). Fins fa poc, el Concurs només acceptava que es realitzés amb un sol enxaneta.

El 9 de 8, on es poden apreciar els 3 enxanetes.

Camí al Concurs

El diumenge 5 d'octubre es celebrarà el XXIIè Concurs de Castells de Tarragona. És la festa dels castells: 18 colles (en principi, les millors) lluitant per a guanyar el concurs, quedar en bon lloc o fer un bon paper, a més d'haver 130.000 € en premis. El Concurs de Castells es realitza cada dos anys, a la Plaça de Braus de Tarragona, un marc incomparable per a la reivindicació i per a gaudir de la festa castellera. Unes 15.000 persones es concentren en el recinte circular, que, enguany, estrenarà sostre (una cúpula que crearà un ambient més caldejat però menys assoleiat).

Aquests dies faré un repàs als monstres del món casteller (altrament anomenats "castells de gamma extra"). Donaré 4 dades de la història de cada castell, quines característiques tenen i un vídeo o fotografia que el representi. A vegades, les imatges no seran les de millor qualitat, però és el que hi ha disponible per Internet (s'haurà de canviar la tònica). Si algun casteller llegeix això i té o coneix algun vídeo de millor qualitat que els que penjo, li agrairia que m'ho fes saber.

Començaré dedicant els posts als castells de menys valor per acabar amb els que tenen més dificultat i amb aquells castells inèdits que no s'han coronat mai.

Intentaré ser el més concís possible i espero no equivocar-me en cap dada, tot i que les fonts són molt fiables. Us recomano veure els vídeos, alguns són molt espectaculars.

Tot això per a que quedi constància d'aquests castells i que sempre que parli d'algun d'aquests castells pugui haver una referència.

dilluns, 22 de setembre del 2008

Pel·lícules que vénen (2)

Podríem dir que al setembre s'inicia la cursa pels Oscar. Comencen a aparèixer els noms i títols que optaran als Oscar. Com sempre, les més favorites s'estrenen just abans dels Oscar; aquí arriben amb un mes de retard aproximadament (si són films americans, és clar). Així doncs, després d'arribar Vicky Cristina Barcelona, i tal com vaig fer a l'abril, confecciono una llista de les pel·lícules que s'estrenaran pròximament, ja sigui per qualitat com per gust del públic general:

Quemar después de leer (estrena el 10 d'octubre): Dirigida per Ethan & Joel Coen (No es país para viejos). Amb George Clooney, Brad Pitt, John Malkovich i Tilda Swinton. Comèdia. Un agent de la CIA escriu un llibre i perd el disc on el guarda. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Red de mentiras (estrena el 7 de novembre): Dirigida per Ridley Scott (el director de Blade Runner i Gladiator). Amb Leonardo DiCaprio i Russell Crowe. És un drama policíac amb terroristes. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Quantum of Solace (estrena el 21 de novembre): Una nova entrega de l'agent 007, James Bond (encarnat per Daniel Craig). Després de l'èxit de Casino Royal, la 22a pel·lícula de l'agent és molt esperada pel públic. Més info aquí. Tràiler en castellà:


El intercambio (s'estrena el 19 de desembre): Dirida per Clint Eastwood (Million Dollar Baby, Mystic River). Amb Angelina Jolie i John Malkovich. Drama. Anys 20, explica la història d'una dona a qui li segreten el fill i el recupera, però sospita que no és el seu fill i aleshores s'ha d'enfrontar a la corrupció de la policia. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Australia (s'estrena el 25 de desembre): Dirigida per Baz Luhrmann (el director de Moulin Rouge). Amb Nicole Kidman i Hugh Jackman. Drama. Ambientada en els anys 30. Més info aquí. Tràiler en castellà:


El curioso caso de Benjamin Button (s'estrena el 6 de febrer de 2009): Dirigida per David Fincher (Seven). Amb Brad Pitt, Cate Blanchett i Tilda Swinton. Drama fantàstic. Un home de 50 anys comença a fer anys enrere, fent-se cada cop més jove, i tot li va bé fins que s'enamora d'una dona de 30. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Revolutionary Road (s'estrena el 30 de gener de 2009): Dirigida per Sam Mendes (American Beauty, Camino a la perdición). Amb Leonardo DiCaprio i Kate Winslet (sí, sí, primer cop des de Titanic). Drama. Una parella dels anys 50 amb dos fills tenen un dilema entre els seus desijtos i els dels demés. Més info aquí. Tràiler en anglès:


Mi nombre es Harvey Milk (s'estrena el 6 de febrer): Dirigida per Gus Van Sant. Amb Sean Penn, Emile Hirsch, Josh Brolin. Drama. Basada en la història real de Harvey Milk, el primer polític obertament homosexual en ser escollit per un càrrec públic (durant el 1977). L'any següent va ser assassinat. Més info aquí. Tràiler en anglès:


The road (principis 2009). Amb Viggo Mortensen, Charlize Theron. Thriller. Després d'una explosió nuclear un pare viatge amb el seu fill per a portar-lo a un lloc segur. Més info aquí.

The reader (principis 2009). Amb Kate Winslet. Drama romàntic. Un home recorda els seus afers amorosos secrets d'abans de la Segona Guerra Mundial. Més info aquí.

The soloist (06/03/2009). Dirigida per Joe Wright (Expiación). Amb Jamie Foxx. Drama. Un periodista coneix a un músic, que havia estat un prodigi però ara toca al carrer, i l'ajuda a recuperar la seva vida. D'aquí en surt una amistat que canviarà les seves vides. Més info aquí. Tràiler en anglès:


Slumdog Millionaire (sense data). Comèdia dramàtica. Un orfe de l'Índia participa al "Quieres ser milionario?" fins a arribar a l'última pregunta. Com que un pobre no pot tenir tants coneixements, l'acusen de fer trampa i l'arresten. Per a demostrar que sabia les respostes es veu obligat a explicar la seva vida, que viu desventures en les que aprèn cadascuna de les dades que li han ajudat a encertar les preguntes. Més info aquí.

Altres pel·lícules que vénen però que ja en parlaré més endavant (o no) són: Happy. Un cuento sobre la felicidad (10/10/2008), Bolt (05/12/2008), La duda (30/01/2009), El desafío: Frost contra Nixon (13/02/2009), Gran Torino (20/02/2009) Resistencia (sense data), The Wrestler (sense data).

diumenge, 21 de setembre del 2008

L'efecte òptic del drac

Avui hem celebrat l'aniversari de la Gemma. Per a donar-li els regals, (gairebé) sempre li faig fer una petita "prova" o activitat. Una d'elles era fet un retallable de paper que vaig trobar fa temps, gràcies a un vídeo del Youtube; aquest:


Quin gran efecte òptic! Un drac que et mira a qualsevol lloc que et situïs. Doncs l'hem construït i funciona! El podeu capturar de la imatge que acompanya el text (clicant per fer-lo més gran) o en aquests pdf's (drac verd, drac blau, drac vermell). Hem experimentat una mica amb el drac i podem donar un consell per a qui el vulgui fer: quan estigui construït, l'efecte es veurà correctament amb un sol ull (i l'altre tancat, no us el treieu pas!), ja que si el mirem amb els dos ulls obtenim una doble perspectiva que trenca l'efecte. De fet, al vídeo el veiem perfectament perquè les càmeres tenen una sola perspectiva.

Ah! I no feu com aquest, que l'ha construït malament...

dissabte, 20 de setembre del 2008

Vicky Cristina Barcelona

Tres paraules. Tres. El 3 és el número clau d'aquesta pel·lícula. Tot just fa una hora que l'he anat a veure. No sé perquè, però m'ha picat fer uns petits comentaris sobre l'estrena de la setmana (i del mes?).

En primer lloc, m'ha sobtat veure, just després de "comprar" les entrades, que la pel·lícula estava en català, i crec que a Catalunya es farà només en català, suposo que per la simple raó que ens és més còmode, ja que té certa importància el castellà. Com podem saber que algú parla originalment en castellà si tota la pel·lícula es desenvolupa en castellà? En resum, el castellà es manté castellà i l'anglès (90% de la pel·li) es transforma en català. Però mai havia vist un film al cine en català, m'ha fet certa il·lusió. De fet, molts cops hi ha algun títol en català, però sempre han estat pel·lis cutresalsitxeres. Se m'ha fet estrany, però al final m'hi he acostumat (tot i que la veu del Bardem no encaixa gaire amb el personatge).

Barcelona apareix a la pel·lícula continuament. Ja ho havia sentit, però no pensava que sortirien tantes imatges de la ciutat. Ara, tot ben polit, les Rambles sense carteristes, les obres de Gaudí sense gent fent-s'hi fotografies... si fins i tot s'escolta l'aigua rajant del drac de Gaudí! També hi apareixen molts actors catalans (tothom ho sap): jo he sabut trobar la Lloll, el Jordi Basté (actor?), el Joel Joan, l'Abel Folk (gran aparició) i l'únic que he pescat amb frase és el Manel Barceló. Se m'han passat per alt el Lluís Homar i el Joan Pera.

El guió, el millor de la pel·lícula. Tot una barreja de parelles amb terceres persones. En resum: embolica que fa fort! Hi ha moments molt bons, plens de marrons entre els personatges, i alguns altres força divertits, sobretot cap al final. Hi ha un fet que destaco, que ens té poc habituats: existeix un narrador que es manté durant tot el film i que ajuda a resumir fets que ens farien perdre el temps al cinema. Per exemple, molts cops ens apareixen escenes de sobte i amb unes quantes paraules, el narrador ens posa en situació.

Els actors força bé. El Bardem el pitjor, sembla que encara no hagués sortit de "No es país para viejos" i continua amb la cara de ressaca d'antagonista. L'Scarlett Johansson (és dos mesos més gran que jo) fa molt bé el paper de seductora amb força treball facial. La Pe és, sense dubte, el millor personatge que hi ha a la trama, tot i que només surt de mitja pel·lícula en endavant. De fet, la Pe té tots els números per a guanyar l'Oscar a actriu secundària (encara que faltin 5 mesos).

El regust és bo. Jo li he posat un 8 a Filmaffinity.

PD: Aquesta setmana faré un post sobre les pel·lícules interessants que vénen a partir d'ara, sobretot de cara als Oscar.

divendres, 19 de setembre del 2008

Pitagora Suicchi

Hipnotitzador. Un conjunt de "màquines" rudimentàries que funcionen en cadena, rotllo efecte papallona. Un dels primers vídeos que vaig veure al Youtube i un dels que encara em deixa més bocabadat.


Pitagora Suicchi!!!

dijous, 18 de setembre del 2008

El meu primer meme

Això és un meme d'aquests que corren per la blogosfera, aquest el vaig trobar fa temps al bloc de l'Aniol. Té força preguntes absurdes, però m'ha fet gràcia contestar-lo.

ALGUNA VEGADA...

T’has drogat? Mai, a no ser que sigui indirectament, concretament en els concerts i en el tren-submarí (és el primer tren que surt després de cap d'any, tot un núvol tóxic).
Has estat en un accident de cotxe? Conduïnt no, tot i que hi he estat apunt. De passatger només he viscut "topadetes".
T’has quedat sol a casa? Gairebé cada dia... Sense fer maleses, sóc fiable.
Vas estar tan borratxo que et vas desmaiar? No he begut mai alcohol.
Et vas cremar alguna part del cos per diversió? Per diversió no (algú ho fa?), però tampoc m'he cremat res accidentalment, tinc molta por al foc.
T’han fet mal emocionalment? Sí, tot i que gairebé me l'he fet més jo que algú altre.
Vas tenir un amic imaginari? Serveixen els clics de Playmobil?
Vas plorar per alguna pel·lícula? Doncs molts cops se m'humitegen els ulls, però no fins al punt de plorar. El que fa una cançó adequada en una pel·li...
Et vas enamorar d'algun professor? Enamorar, enamorar, no. Però algun cop m'he fixa't força en alguna... La profe de gimnàstica dels petits?
Et vas enamorar d’algun dibuix animat? De l'A18 (l'androïde rossa de Bola de Drac)... i suposo que de la manera de fer de l'Azuki.
Vas estar en un escenari? No, i no veig com hi podria estar. No tinc coordinació per estar en un grup de música i molt menys per a fer teatre... quina vergonya!
T’odies a tu mateix? Cada dia.
Vas tenir somnis repetits? Normalment no en tinc gaires i són molt estrafolaris. De petit se'm repetia un força cops: creia que hi havia un "monstre" al final de l'habitació... a vegades, sense ser-ne conscient, hi llençava tot allò que tenia a l'abast (sobretot ninots de peluix).
Vas demanar un desig a una estrella? Ho trobo una mica absurd. Desitjo moltes coses, però no a les estrelles.

L’ÚLTIMA VEGADA QUE...

Has somrigut: Pensant en alguna resposta d'aquest meme.
Has rigut: El Manel liant-la amb els plats del restaurant japonès.
Has plorat: Tallant ceba, segur. Cada cop que hi penso, m'emociono... :)
Has comprat alguna cosa: Regals d'aniversari per a la Gemma (no es pot dir, encara no els ha rebut).

CREUS EN...

En tu? Com no puc creure en mi?
En els/les teus/ves amics/gues? No, són tots de mentida. Miembros y miembras.
En el Pare Noel? Sempre que em trobava un pel carrer me n'apartava, em feien por. També em passava amb els pallassos. Bé, de fet ara els pallassos encara els evito.
El destí? Un guionista com a "El Show de Truman"? :) És difícil contestar. Res és casualitat, però és infinitament complexe saber el que faré demà.
En la vida en altres planetes? Segur que hi ha vida en un lloc o altre de l'espai, però no sabria dir com pot ser aquesta vida.
Que es pugui ser fidel sempre? Sí, és possible, entenent-se com a sentit físic de la paraula. Crec que, pel que fa al significat psicològic, és molt més difícil de posar llindars.
L’astrologia? Rotundament no. Ciència, ciència, ciència.
En la màgia? No s'ha de creure en això. Tothom sap que són trucs físics i psíquics.
Àngels? És broma, no? L'altre dia se'm va aparèixer un que em va dir que estava embarassat del Senyor.
Fantasmes? Literatura.

AMICS I VIDA...

Tens novia? Sí, però xicota, a poder ser.
Tens amics homosexuals? Que jo sàpiga no, tot i que potser no han sortit de l'armari, mai se sap.
Te’n recordes del teu primer amor? Sí, teníem 8 anys. Ens vam casar al pati i tot. Salutacions a la Sílvia!
T’has enamorat alguna vegada d’una persona no corresposa? Molts cops... Suposo que és part de la vida, això. Un dia o altre s'ha de coincidir. Solters, no us preocupeu!

PREFEREIXES...

Comèdia o drama: La veritat és que prefereixo les dues coses alhora. Al cine, m'és igual, mentre la pel·lícula estigui bé. Al teatre potser prefereixo comèdia, però també he vist alguns drames.
Llet sencera o desnatada: Sencera, és la que sempre he près, potser un dia canvia. Mai de soja.
Flors o bombons: Prefereixo altres coses, però tot és benvingut.
Blanc o negre: Negre... em porta bons records.
Alba o capvespre: L'alba és agradable si t'espera un dia divertit. El capvespre va bé per passejar.
Pop o Rock: Més rock que pop, però normalment faig dosis de pop-rock.
T’adorms tard o aviat? Normalment tard, apurant al màxim.
Lluna o Sol: Home, el Sol no es pot veure gaire, diguem-ne... La Lluna és més estètica.
Or o plata: No en faig servir. En aquests moments està més de moda la plata.
Enciam o tomàquet: Tomàquet, l'enciam és avorrit.
Amor o amistat: Les dues coses, però a escollir prefereixo l'amor (que va lligada amb l'amistat)
Caramels o xiclets: Sempre he estat de caramels; a poder ser Halls, Solanos, Chupa-chups o Sugus.
Sabates o sabatilles: Entenent sabatilles com a vambes, el que prefereixo és un híbrid entre les dues opcions.
Cotxe o moto: Cotxe, sempre he vist les motos molt perilloses (i boges).
Cantar o ballar: Cantar, al cotxe o a casa.
Violeta o verd: Verd (és el meu color preferit).
Estiu o hivern: Hivern sense molt de fred.
Publicitat preferida: qualsevol anunci original. Són bons els d'Ikea, Mediamarkt, Illa, molts de cotxes... Però si haig de triar, em quedo amb aquest.
Pe·lícula favorita: N'hi ha varies, però la primera que ho va ser és "Salvar al soldado Ryan".
Cantant preferit: Millor grups que cantants: Lax'n'busto, Whiskyn's, Els Pets, Lexu's,...
Plans: Acabar amb la uni l'abans possible.

Si algú el vol contestar, és lliure de poder-ho fer.

dilluns, 15 de setembre del 2008

La nit dels ignorants

Una nit de la setmana passada. Conduïa després d'un dia molt dur i estava realment cansat. Per ajudar a mantenir-me despert, vaig canviar el CD-MP3 del cotxe per la ràdio. Vaig posar Catalunya Ràdio. El que em vaig trobar em va sorprendre.

Fa 4 anys, un programa va desaparèixer de la graella de Catalunya Ràdio. "La nit dels ignorants" havia estat durant 17 anys (si no m'erro) emetent-se sense interrupció. De sobte, el programa va ser executat per a donar espai als programes d'esports. Era d'aquells programes marca de la casa, d'aquells que identifiquen a la cadena.

"La nit dels ignorants" és un programa que funciona, bàsicament, gràcies a la participació dels oients. És una fórmula senzilla: la gent planteja dubtes o preguntes que no sap resoldre i d'altres els contesten. Podríem dir que rutlla igual que ho fa un fòrum d'Internet, o com les cartes al director (aquelles absurdes cadenes de cartes...). Per això el nom del programa, perquè tots som ignorants. Com haureu imaginat, el programa ha tornat. Sense canvis, tal com era.

Cada nit es plantegen un fotimer de preguntes i, amb elles i les respectives respostes, se'n pot aprendre un munt. Tot un món de curiositats. Per exemple, com et mulles menys: caminant o corrent? O per què els punts del tennis es compten amb 0, 15, 30, 40?

Qui llegeixi això pot dir que no cal resoldre els dubtes en aquestes dates, ja que gràcies a Internet (i Sant Google) podem trobar qualsevol cosa. Però això no és cert. A Internet encara no hi és tot, i quan busquem una cosa molt precisa no la trobem gaire fàcilment (si és que la trobem). Cal dir que moltes preguntes es poden resoldre fàcilment amb el Google o amb la Wikipedia, però n'hi ha moltes altres de molt estranyes i que no es poden trobar.

Quina és la pregunta que més es repeteix al programa? Aquesta: "quina és la sintonia de "La nit dels ignorants"? Molt fàcil.


El programa s'emet a Catalunya Ràdio, cada nit de dimarts a dissabte de 1 a 3 de la nit. Al web oficial hi podem trobar algunes preguntes amb i sense resposta, així com també hi podem escoltar els últims programes.

dimecres, 10 de setembre del 2008

25 anys de "La nostra"

A casa sempre hem mirat TV3. Gairebé mai es veien altres cadenes, a no ser que fossin programes especials. Jo m'he empapat d'aquesta televisió, de fet, encerto un munt de les preguntes que fan sobre TV3 (al "Els 25", per exemple). Avui fa 25 anys.

Els primers programes que recordo són "El joc del segle", del qual no entenia les normes però recordo esperar amb delit l'aparició de la Vanesa, "Tres pics i repicó" amb la Vicenteta, "Persones humanes" (què gran el Mikimoto!), "La Granja" (amb el senyor que no parava de fer puzles), "Oliana Molls" i els seus misteris (que van acabar tirant el dit de Colom), "Xooof!" i les persecussions del "3 estrelles" del Tricicle, la bogeria de "Els Joves"...

M'he enganxat a totes les telenovel·les que s'han fet des de "Poble Nou", passant per "Secrets de família" (un xic avorrida), la magnífica "Nissaga de poder", "La Rosa", "Laberint d'ombres" amb el dolentot Salvador Borés, i, finalment, "El cor de la ciutat".

Els concursos han estat dels programes més divertits però sempre amb baix pressupost, amb premis de poc valor: "Si l'encerto l'endevino", "Amor a primera vista", "Betes i films".

Un capítol apart es mereix el Club Super 3. Tot un fenomen mediàtic. Quina il·lusió em va fer rebre per correu el guant de la mà del Super 3 patrocinat per Cacaolat, segurament la primera cosa que rebia per correu. La Noti, la Nets, el Petri, el Tomàtic, el Flaix, el Top i el Buf, el Megazero i el megatxis... Després la cosa ha evolucionat però ja no m'ha agradat tant. I grans dibuixos i personatges: L'Arare (o Arale), el Son Goku, el Doraemon, "El món d'en Beakman", en Musculman, en Sushi...

D'altres coses a valorar:

- El Capità Enciam, "Els petits canvis són poderosos".
- Els enormes shows nocturns presentats per l'Andreu Buenafuente.
- La innovació (li diuen "nous formats") ha estat un dels puntals de TV3: "Efecte Mirall", "El cim", "El Talp", "Veterinaris",...
- Malalts de tele i els inicis de frikisme català.
- La qualitat dels programes informatius, insuperable.
- "Tots cinc".

Són molts records, molts coneixements. Me la sento meva. Per això cada cop que agafo el comandament a distància per instint premo el 3. Felicitats a aquells que la van fer i la fan possible i a aquells que la miren.

dilluns, 8 de setembre del 2008

La mosca i el camió

Problema d'enginy. Feia dies que no en posava.

Un camió pesa exactament 10.000 kg, càrrega inclosa. Entra en un pont d'1 km de llarg que resisteix un pes de com a màxim 10.000 kg exactes, no pot afegir-s'hi ni un mil·ligram més. Si a la meitat del pont una mosca aterra al retrovisor del camió, què passarà?

Una setmana exacta i dono la resposta.

divendres, 5 de setembre del 2008

Alegria... és Festa Major?

Aquest cap de setmana (del 5 al 8), és la Festa Major del meu poble.

Poso en antecedents. Sant Andreu de la Barca és un poble poc participatiu i amb un coeficient cultural força baix. A més a més, se li ha de sumar les contínues majories del PSC, que destrossen força el poble (bé, "ciutat sostenible", com diuen ells). Durant tot l'any, a Sant Andreu no es fot res de res. Només es celebren els dies importants obligatoris, amb actes força rutinaris i avorrits... Què dic, burro! I tant que se celebren coses: el Dia d'Andalucía, el Dia de la Gent Gran i la Mostra Industrial... Quin fart de riure!

La Festa Major s'ha convertit en l'únic període de l'any que serveix per a que els habitants gaudeixin. Però la nostra Festa Major no val res. Cada any igual o pitjor. De fet, fa uns dies, per primer cop a la història, els joves de Sant Andreu han tingut una "iniciativa" i han volgut explicar el que pensen a l'Ajuntament. I el que pensen (i/o pensem) és que no hi ha una bona programació general, i encara menys pels joves. Tan sols hi ha un acte a la nostra festa digne d'admiració: la gincama nocturna (un conjunt de proves on els participants es disfrassen). És l'únic moment divertit. I les actuacions musicals, direu? Les actuacions musicals porten a moltíssima gent, però us diré alguns dels "grups" que han vingut últimament: Niña Pastori, El Arrebato, Lolita,... Per sort, aquest any han portat Antònia Font (després de més de 10 anys sense portar grups catalans) i ... Pastora Soler (lolailo directe a la vena, que no falti).

Com deia, els joves s'han "revolucionat" i han enviat a l'Ajuntament una allau de correus electrònics expressant la seva decepció. Entre tots hem mirat de fer-ho arribar a tothom que fos possible, així que en deuen haver rebut uns quants. Al cap d'uns dies ens respon el Gabinet d'Alcaldia i ens diu que prenen nota i que fem suggeriments. Fantàstic. Ara resulta que el poble escull uns ineptes per a representar-lo (bé, quina novetat!, sempre han estat ineptes). Uns dies més tard, una ciutadana de Sant Andreu, amb cert pes social, escriu a l'Ajuntament tornant a defensar als joves i dient que "...la nostra festa es converteix en penosa, decadent i dictatorial.". També els hi suggeria que miressin com s'ho munten els pobles del voltant, com Molins de Rei o Martorell, que fan moltes activitats de tots els estils. Quan ho vaig llegir, em vaig alegrar molt! Però és que té raó. Cada any la programació és més pobra i patètica. Si a algú li pica, la pot mirar aquí. Ja no hi ha hagut més respostes... I així ens quedarem fins l'any que ve, i l'altre i, l'altre, fins que arribin eleccions i la gent torni a votar els mateixos i tornin a fer el mateix.

El millor és que a casa (i a tot el carrer) no hem rebut la programació de la Festa Major. Ni tan sols el Diari de Sant Andreu, que la majoria de poble ha rebut. Amb sort, algú no s'adonarà que és Festa Major.

Jo només assitiré al concert dels Antònia Font i només sortiré si quedem amb els amics. Perquè... en què participo? En la pintada de guixos de colors sobre l'asfalt? En el futbolí humà? En la cursa s'Scalextric? En la celebració de la missa? En la festa de l'aigua i de l'escuma? Vaig a veure els pallassos? Oh, merda, m'he perdut el pregó de la "nostra" participant al programa Fama. Ja aniré a veure els castellers... I ara, si han desaparegut!

Mentrestant, ja ha començat la "Festa", amb totes les fonts i llums enceses al màxim, per fer bona imatge.

dijous, 4 de setembre del 2008

Multipersonalitat

Potser molts ja haureu vist aquest vídeo, però és que no vull que se'l perdi ningú. Cada cop que el veig em parteixo! Un home condueix com un boig per Alicante, travessant tots els semàfors en vermell fins que la Policia l'atura i l'arresta. Aleshores, l'home comença a dir bajanades. Fins i tot, algun agent no es pot aguantar el riure... Boníssim!

dimecres, 3 de setembre del 2008

Safecracker

Faré una mica de Luke i us parlaré d'un joc d'ordinador. No és un joc de violència ni d'esports, ben el contrari: és la mar de tranquil. Es tracta del "Safecracker: el desafío definitivo" i va sortir a la venda el 2006. És la seqüela d'un altre joc ("Safecracker" a seques) que va aparèixer fa forces anys i un mestre el va poder adquirir gratuïtament o a un mòdic preu juntament amb un diari nacional. El "Safecracker" a seques no funciona gaire correctament als ordinadors actuals, però si algú ho vol provar...

El que sí que rutlla és la versió moderna. Es tracta d'anar per una casa obrint portes i caixes fortes fins a arribar a un objectiu final: un testament que va deixar escrit un milionari. N'hi ha moltes i són molt diverses; algunes de molt senzilles i d'altres molt complexes. Són força entretingudes tot i que a vegades poden ser desesperants. Puzzles, circuits elèctrics, codis, combinacions... Tot una sèrie de proves aptes per a aquells que els hi agrada trencar-se el cap i resoldre enigmes. Es pot trobar la guia del joc per Internet, amb força facilitat. En principi no és imprescindible però és quasi impossible resoldre totes les caixes fortes sense ajuda. Sobretot, per a aquells que ho intentin: molta paciència!

dilluns, 1 de setembre del 2008

Saragossa o Zaragoza?

Ja fa dies que m'ho vaig preguntar. Bé, jo en tenia la meva opinió, però li vaig donar més voltes i em vaig acabar embolicant.

Jo quan dic Saragossa, dic "Saragossa" i no pas "Zaragoza", em surt per si sol. O quan dic "Andalusia" en comptes de pronunciar-ho "Andalucía". Ho dic i no hi penso. Però els habitants de Zaragoza, diuen "Zaragoza" i no pas "Saragossa". Els hi deu agradar que pronunciï el nom de la seva ciutat a la "catalana manera"? Suposo que no, per un motiu de reciprocitat: destesto que els espanyols diguin Gerona, Lérida o Lliqui de Vall (Lliçà de Vall segons la María Teresa Campos). Odio veure "Catalunya" escrit amb "ñ" o que la gent anomeni el meu poble com a "San Andrés de la Barca". Això em recorda als noms dels pobles en temps de franquisme: Vich, San Baudilio, San Cucufate, San Quirico de Tarrassa...

Si ens posem internacionals, encara és pitjor perquè pronunciem les ciutats en català, en castellà, en l'idioma original o fem barreges estrafolàries. Nova York, Londres, Moscú,... Però bé diem Washington (en català, Vàixinton?) o Kentucky (en català, Quentaqui?). O el cas més actual: Pequín o Beijing?

M'agrada que diguin els pobles catalans correctament, però alhora dic "Saragossa". Quin criteri hauríem de seguir? O potser no n'hauríem de seguir cap?