dissabte, 20 de setembre del 2008

Vicky Cristina Barcelona

Tres paraules. Tres. El 3 és el número clau d'aquesta pel·lícula. Tot just fa una hora que l'he anat a veure. No sé perquè, però m'ha picat fer uns petits comentaris sobre l'estrena de la setmana (i del mes?).

En primer lloc, m'ha sobtat veure, just després de "comprar" les entrades, que la pel·lícula estava en català, i crec que a Catalunya es farà només en català, suposo que per la simple raó que ens és més còmode, ja que té certa importància el castellà. Com podem saber que algú parla originalment en castellà si tota la pel·lícula es desenvolupa en castellà? En resum, el castellà es manté castellà i l'anglès (90% de la pel·li) es transforma en català. Però mai havia vist un film al cine en català, m'ha fet certa il·lusió. De fet, molts cops hi ha algun títol en català, però sempre han estat pel·lis cutresalsitxeres. Se m'ha fet estrany, però al final m'hi he acostumat (tot i que la veu del Bardem no encaixa gaire amb el personatge).

Barcelona apareix a la pel·lícula continuament. Ja ho havia sentit, però no pensava que sortirien tantes imatges de la ciutat. Ara, tot ben polit, les Rambles sense carteristes, les obres de Gaudí sense gent fent-s'hi fotografies... si fins i tot s'escolta l'aigua rajant del drac de Gaudí! També hi apareixen molts actors catalans (tothom ho sap): jo he sabut trobar la Lloll, el Jordi Basté (actor?), el Joel Joan, l'Abel Folk (gran aparició) i l'únic que he pescat amb frase és el Manel Barceló. Se m'han passat per alt el Lluís Homar i el Joan Pera.

El guió, el millor de la pel·lícula. Tot una barreja de parelles amb terceres persones. En resum: embolica que fa fort! Hi ha moments molt bons, plens de marrons entre els personatges, i alguns altres força divertits, sobretot cap al final. Hi ha un fet que destaco, que ens té poc habituats: existeix un narrador que es manté durant tot el film i que ajuda a resumir fets que ens farien perdre el temps al cinema. Per exemple, molts cops ens apareixen escenes de sobte i amb unes quantes paraules, el narrador ens posa en situació.

Els actors força bé. El Bardem el pitjor, sembla que encara no hagués sortit de "No es país para viejos" i continua amb la cara de ressaca d'antagonista. L'Scarlett Johansson (és dos mesos més gran que jo) fa molt bé el paper de seductora amb força treball facial. La Pe és, sense dubte, el millor personatge que hi ha a la trama, tot i que només surt de mitja pel·lícula en endavant. De fet, la Pe té tots els números per a guanyar l'Oscar a actriu secundària (encara que faltin 5 mesos).

El regust és bo. Jo li he posat un 8 a Filmaffinity.

PD: Aquesta setmana faré un post sobre les pel·lícules interessants que vénen a partir d'ara, sobretot de cara als Oscar.

2 comentaris:

Alasanid ha dit...

Jo també la vaig anar a veure i he de confessar que només hi vaig localitzar un dels que dius.... M'hi vaig fixar poc pel que sembla.

Home... Jo no veia al Bardem tan psicòpata en aquesta jaja.

Jansy ha dit...

Alasanid, costen de trobar! De fet, em fixo molt amb els detalls dels personatges i recordo on han sortit i tot això... Aquesta dèria a vegades em despista i perdo el fil de la pel·lícula.