dilluns, 23 de febrer del 2009

Guanyador de la Travessa dels Oscar 2009

I el guanyador/a de la Travessa dels Oscar 2009 és...



Lourdes Santisteban Bolaños



Felicitats! Enhorabona pels teus 20 encerts (de 24 categories). Properament em posaré en contacte amb tu pel premi.

Gràcies a tots els que heu participat. Puc dir que el nivell general ha estat força bo! Potser repetim l'any que ve i tot (això és una crida a possibles espònsors).

PD: La guanyadora ha escollit la pel·lícula Sweeney Todd com a premi.

Guanyadors Oscar 2009

El moment més esperat del cinema ha passat. Vet aquí els guanyadors de les 24 categories (en verd les que he encertat a la meva porra):

Millor pel·lícula: Slumdog Millionaire
Millor director: Danny Boyle, “Slumdog Millionaire”
Millor actor: Sean Penn, “Mi nombre es Harvey Milk”
Millor actriu: Kate Winslet, “El lector”
Millor actor secundari: Heath Ledger, "El caballero oscuro"
Millor actriu secundària: Penélope Cruz, “Vicky Cristina Barcelona”
Millor guió original: Mi nombre es Harvey Milk
Millor guió adaptat: Slumdog Millionaire
Millor pel·lícula llengua no anglesa: Departures (Japó)
Millor pel·lícula d’animació: Wall·e
Millor edició (o muntatge): Slumdog Millionaire
Millor fotografia: Slumdog Millionaire
Millor banda sonora: Slumdog Millionaire
Millor cançó: “Jai ho”, Slumdog Millionaire
Millor direcció artística: El curioso caso de Benjamin Button
Millor vestuari: La duquesa
Millor so: Slumdog Millionaire
Millor edició de so: El caballero oscuro
Millors efectes visuals: El curioso caso de Benjamin Button
Millor maquillatge: El curioso caso de Benjamin Button
Millor pel·lícula documental: Man on Wire
Millor curt de ficció: Spielzeugland (Toyland)
Millor curt documental: Smile Pinki
Millor curt animat: La maison en petits cubes

Total de premis:

Slumdog Millionaire: 8
El curioso caso de Benjamin Button: 3
El caballero oscuro: 2
Mi nombre es Harvey Milk: 2
Departures: 1
El lector: 1
La duquesa: 1
Man on Wire: 1
Vicky Cristina Barcelona: 1
Wall·e: 1

Slumdog Millionaire estava predestinada a marxar amb un fotimer de premis, i així ha estat. Per mi, l'única sorpresa ha estat que Departures (Japó) guanyés a la categoria de pel·lícula de parla no anglesa: la favorita era "Vals con Bashir" i la segona opció era la francesa "La clase", però mai cap de les altres. N'he encertat 19 de 24, lluny dels 15 de 24 de l'any passat. La veritat és que aquest any moltes categories tenien un favorit clar i hi ha hagut poques sorpreses.

diumenge, 22 de febrer del 2009

La meva porra dels Oscar 2009

Queden pocs minuts per a que es coneguin els guanyadors. Com vaig dir, deixo constància de la meva porra personal:

Millor pel·lícula: Slumdog Millionaire
Millor director: Danny Boyle, “Slumdog Millionaire”
Millor actor: Mickey Rourke, “El luchador”
Millor actriu: Kate Winslet, “El lector”
Millor actor secundari: Heath Ledger, “El caballero oscuro”
Millor actriu secundària: Penélope Cruz, “Vicky Cristina Barcelona”
Millor guió original: Mi nombre es Harvey Milk
Millor guió adaptat: Slumdog Millionaire
Millor pel·lícula llengua no anglesa: Vals con Bashir (Israel)
Millor pel·lícula d’animació: Wall·e
Millor edició (o muntatge): Slumdog Millionaire
Millor fotografia: Slumdog Millionaire
Millor banda sonora: Slumdog Millionaire
Millor cançó: “Jai ho”, Slumdog Millionaire
Millor direcció artística: El curioso caso de Benjamin Button
Millor vestuari: La duquesa
Millor so: El caballero oscuro
Millor edició de so: El caballero oscuro
Millors efectes visuals: El curioso caso de Benjamin Button
Millor maquillatge: El curioso caso de Benjamin Button
Millor pel·lícula documental: Man on Wire
Millor curtmetratge: Spielzeugland (Toyland)
Millor curt documental: The witness–From the balcony of room 306
Millor curt animat: Presto

Això serien:

7 Slumdog Millionaire
3 El caballero oscuro
3 El curioso caso de Benjamin Button
1 El lector
1 El luchador
1 La duquesa
1 Man on wire
1 Mi nombre es Harvey Milk
1 Vals con Bashir
1 Vicky Cristina Barcelona
1 Wall·e

divendres, 20 de febrer del 2009

Luis Moya

Luis Moya va ser el copilot de Carlos Sainz, amb qui tants moments de bona sort ha passat. "Trata de arrancarlo, Carlos" n'és la seva frase mítica. Aquí el podem veure en acció, donant instruccions. Pels que s'avorreixin molt, al minut 5 atropellen a una ovella.


Doncs bé, en plena mala sort de la parella de pilots, va aparèixer un imitador del programa de ràdio "El tirachinas", que feien conjuntament Cadena100 i la Cope (sí, sí). Aquí tenim el Luis Moya fictici demanant un taxi a dues companyies diferents. És el gag que més cops m'ha fet riure. Tot un clàssic:


A ras!

dijous, 19 de febrer del 2009

80 anys d'Oscars

Són 80 anys de premis Oscar, i 80 millors pel·lícules. En aquest vídeo recopil·latori, les podeu veure totes. Les pel·lícules més grans de totes les èpoques:



Quina serà la 81a?

---------------------------------------------------------


Queden 3 dies per a la cerimònia i també 3 dies per a participar a la Travessa dels Oscar. Encara sou a temps!

El diumenge a les 23:59 es tanca el termini per a enviar les vostres travesses i, un minut més tard, penjaré al bloc la meva pròpia predicció. A les 2 o 3 de la matinada de diumenge a dilluns comença la cerimònia i no acabarà fins a les 7 o les 8.

dimecres, 18 de febrer del 2009

Arale & Son Goku

Perdoneu pel moment friki, però el Luque m'hi ha fet pensar.

El Dr. Slump (altrament dit, l'Arale o l'Arare) i Bola de Drac són dues sèries d'animació creats pel mateix dibuixant: Akira Toriyama. Per cert, l'Akira Toriyama es dibuixava a si mateix al Dr. Slump. Quina grandíssima sèrie! On estan els dibuixos que vèiem quan èrem petits???

Bé, com deia. Abans de fer emparanoiar la sèrie Bola de Drac, Akira Toriyama va voler fer un gag (un gran gag!). Totes dues sèries es creuarien. En concret, a Bola de Drac hi van aparèixer els personatges de la Vila del Pingüí, que és on Son Goku va arribar buscant una de les boles de drac, fugint de l'Exèrcit de la Cinta Vermella. Què gran també Bola de Drac, repeteixo, només abans que els dibuixants es fumessin un combinat de sajolida, romaní i fonoll i que els combats duressin 2 mesos de capítols i que els personatges es fusionessin o es convertissin en superguerrers de 6è nivell.

Aquí teniu un dels capítols on coincidien.


Si voleu veure la 2a part del capítol, ho podeu fer aquí.

De fet, al Dr. Slump també hi va sortir en Goku, amb el mateix argument, però aquest cop amb la sèrie "moderna" del Dr. Slump, no pas la clàssica.

dissabte, 7 de febrer del 2009

El català emprenyat

Què gran que és. No la feu!

dijous, 5 de febrer del 2009

El Projecte Venus (i 3)

Primera part
Segona part

Quan vaig veure el documental "Zeitgeist: Addenum", sobre el Projecte Venus, em va fer molta gràcia una cosa que hi van explicar, per demostrar que el sistema en el que vivim no és el millor. És aquesta:

"Si tu vens a la meva botiga i jo et dic, "aquesta làmpada és molt bona, però la làmpada del negoci d'aquí el costat és molt millor", el meu negoci no duraria gaire."

Per què impedir que tinguis la làmpada més bona?

Exemple del Projecte Venus en pràctica

Que consti que aquí hi poso una mica d'imaginació en algunes coses.

Sóc el pare d'una família. Vivim en una casa totalment eficient, gens contaminant. Aquesta tarda anirem d'excursió a la muntanya on hi ha un centre de lleure i aprenentatge pels nens. Abans hem de dinar, així que podem escollir entre crear el nostre propi menú o que ens ho fagi la SuperChef 4500. Com que sé cuinar força bé (ja us deia que posaria imaginació), demanaré els productes al centre de distribució. Al carrer hi tenim un aparell ple de botons on hi podem pitjar els productes que necessitem. Necessito un parell de cebes i patates.

Que qui cultiva les patates? Doncs màquines, és clar. A 50 km d'aquí, hi ha uns hibernacles on s'hi conreen tot tipus de fruites i verdures. Per exemple, patates. Quan el camp és buit, un vehicle elèctric hi escampa uns fems òptims per a patateres. Després, les patates de menys qualitat recollides anteriorment es tallen pel mig, es planten per tot el camp i es reguen, fins que en surten les patateres. Després, una altra màquina recull les patates de sota terra. Les patates són netejades i es transporten al centre de distribució, on s'hi emmagatzemen i s'administren els productes a consumir. Quan hi ha una demanda (com la que jo he fet), es dipositen els productes en un paquet que viatja a través d'un tub per un laberint de camins fins a arribar al lloc on es necessiten.

Per cert, i d'on surten els fems? Uns vehicles netegen els boscos, recollint branques caigudes per a que no hi hagi incendis. A més a més, es barreja amb la matèria orgànica provinent dels habitatges. I què passa si s'espatlla un vehicle netejador? Doncs, en primer lloc, és molt difícil que s'espatlli, ja que està creat amb la millor tecnologia, però si passés, un altre vehicle el recolliria i el portaria a la central de manteniment, on els robots i màquines es desmonten per blocs, s'analitzen i es reparen.

I un exemple real i actual

Internet. Què faríem actualment sense Internet? Ara per ara és un mitjà bàsic, i ja hi ha nens que han nascut amb aquest mitjà i que no sabrien concebre una vida sense navegar per la xarxa. I (quasi) gratuït! Per què... qui navegaria per Internet si hagués de pagar 50€ l'hora? Tenim la sort que el cost d'Internet és baix, però podria ser molt més alt i que no ens el puguéssim permetre. Aleshores no el faria servir ningú. Imagineu un món tan (quasi) gratuït i eficient com Internet?

Inconvenients i dificultats

Òbviament, el Projecte Venus no és un model de societat perfecte. En primer lloc, està molt poc desenvolupat. Tot i que ja hi ha una gran massa de persones que coneix el Projecte Venus, encara és una idea molt tova. Com tot, es nodrirà de les experiències de tots nosaltres, de les opinions que en tinguem, de com ho valorem, de quins problemes hi veiem. Estudiar-ho permetrà que el Projecte sigui més madur.

Jo, que no en sóc cap expert, hi veig unes quantes dificultats:

- "Això és una utopia": és el que deu creure molta gent; i és normal, ja que és un món plantejat completament diferent al que vivim i costa d'imaginar-se'l. La gent dubta de tenir la tecnologia suficient, també. I no la tenim, però la coneixem; com els trens magnètics. Només cal veure institucions com la NASA, el MIT i molts d'aquests. La tecnologia és molt elevada.

- Els rics i els poderosos no voldrien el canvi. Segurament no el voldrien, és cert. Sobretot per arrogància i egocentrisme, creats pel sistema monetari. Perquè són ells que posseeixen les empreses i els bancs que ens fastiguegen l'existència. Però la veritat és que amb el nou model de societat, tothom tindria un nivell de vida molt més elevat, poderosos i rics inclosos.

- Educació. Imaginar com funcionaria l'educació en un món tan diferent és molt complexe. El que ara s'aprèn a l'escola és a memoritzar conceptes per sobre de tot, només útils al sistema actual. L'aprenentatge seria més general i no tan específic com a l'actualitat. Tothom sabria fer força de tot, estudiant al llarg de la vida per plaer i no pas per obligació. Qui ensenyaria? Doncs, costa de dir. La família? Escoles semblants a les actuals? Centres d'aprenentatge voluntari? Però res mogut pels diners, segur. Potser no hi hauria mestres, però sí grups de gent per ensenyar. Us heu preguntat mai perquè funcionen les "reunions de veïns" sense que cap dels assistens cobrin gens? O perquè uns capdepardals es reuneixen 3 o 4 cops per setmana per a fer castells humans? Vocacionalitat, plaer, voluntariat, col·laboració.

- La transició. Aquest és un dels aspectes més complicats de dissenyar. En aquest procès seria bàsic el treball conjunt de científics, programadors i enginyers, però això topa amb els governs, que haurien de posar-se d'acord per a fer el canvi. Per llei no escrita, els governs son continuistes, és a dir, un govern mai vol deixar de ser govern. Però... posats a imaginar, algú ha pensat mai en grups polítics de científics? Perquè la majoria de polítics són metges, advocats, economistes,... però científics pocs. Per què no sorgeix un grup polític científic? Jo el votaria!

L'altre aspecte conflicitiu de la transició és el de construir i implantar la tecnologia a tot arreu. Es podria fer per parts, es podria fer molt a poc a poc, però no tinc prou coneixement/imaginació per saber quina seria la forma òptima d'abordar-ho. Sobretot cal investigar molt per trobar la manera, que és la gran ironia: es necessiten diners per a fer-ho.

- "Masses dubtes, massa canvi". Por al canvi? No n'hi hauria d'haver. El que hi hauria d'haver és un debat internacional sobre tots els aspectes d'una nova societat, per poder-la millorar.

- "Si el Projecte Venus es pot realitzar, per què no s'ha fet abans?". Bona pregunta amb una simple resposta: perquè és ARA que tenim la tecnologia suficient per a fer-ho.

Què és exactament "El Projecte Venus"?

El Projecte Venus és, en realitat, un centre d'investigació situat a Venus, Florida. Allà, un grup d'investigadors capitanejats per Jacque Fresco, un enginyer social que està treballant en aquest tema des del 1975. Allà s'estudien els diferents aspectes del nou model de societat i com podrien ser les seves ciutats.

Objectiu prioritari

El primer objectiu està clar: fer conèixer el Projecte Venus al màxim de gent possible. Conèixer el tema, parlar-ho, fer debats, millorar aspectes... És important que tothom conegui totes les opcions possibles, que res està predeterminat com ho sembla ara.

De fet, fa poc, al grup del facebook sobre "Catalans a favor de l'aplicació del Projecte Venus" una noia relacionada amb TV3 va demanar informació perquè estan treballant un tema sobre això. Seria fantàstic veure el Cuní fent un debat sobre el Projecte Venus. Per cert, al grup del facebook internacional amb més gent hi ha 60.000 persones registrades, que és força.

Més informació:

Documental Zeitgeist: Addenum
Web oficial del Projecte Venus
Fòrums i més informació general

Primera part
Segona part

dimarts, 3 de febrer del 2009

El Projecte Venus (2)

Primera part
Tercera part

Com seria el món plantejat pel Projecte Venus? Ho dividiré en diferents aspectes:

Tecnologia

Si alguna cosa predomina en el Projecte Venus és l'ús avançat de la tecnologia. Està clar que actualment disposem de tecnologia molt avançada per a realitzar gairebé qualsevol cosa; però, en canvi, la tecnologia que emprem és la que podem tenir a l'abast de les nostres butxaques o allò que pot pagar el nostre govern. Només cal veure tot allò que fa la NASA (un dels organismes que utilitza la millor tecnologia disponible) que no és a l'abast de la gent del carrer. Jo no podré fer mai un viatge a l'espai perquè no tinc els diners suficients per a fer-ho; o una màquina per a fregar i escombrar: segur que hi ha la tecnologia per a fer-la, però no hi ha els diners per fabricar-la o comprar-la. La humanitat té la tecnologia per a poder realitzar màquines per a tot tipus de feines, però aquest coneixement no el fem servir degut a la nostra economia monetària.

Economia

El Projecte Venus no contempla els diners. Per què volem diners? Només els volem per a pagar els sous d'altre gent, i aquesta gent paga els sous d'uns altres, inclosos els nostres. És un cercle que no ens beneficia, ja que aquest sistema ens porta al deute.

Ja ho vaig dir: el Projecte Venus es basa en l'economia de recursos. Consumim depenent dels diners que tenim, però en realitat ens hauríem de fixar en els recursos que utilitzem. Quan omplim el dipòsit de benzina pocs cops pensem en quant petroli estem destruint, sinó en quants diners estem gastant.

Energia

Hi hauria un ús exclusiu d'energies renovables. Energia solar, eòlica, mareomotriu i, sobretot, energia geotèrmica. Amb tots aquests formes d'obtenir energia es podria assegurar l'energia suficient per abastar a tot el planeta. Per cert, tinc una església al costat de casa que funciona amb energia geotèrmica.


Transport

Tothom sap que els cotxes elèctrics no es desenvolupen pels interessos que hi ha al voltant del petroli (és clar, interessos econòmics). N'existeix la tecnologia i fins que no ens els podem permetre, continuarem utilitzant cotxes de benzina.

L'avió és el mitjà més ràpid però és el més ineficient. Per què volem avions si podríem tenir trens bala com els proven al Japó, moguts per camps magnètics que són molt eficients i ràpids?

Treball

En un món sense diners, ningú necessitaria diners per pagar res. Ningú en donaria i ningú en rebria. No hi hauria mercat laboral. Totes les feines desenvolupades per humans es substituirien per màquines. De fet, és el procés que fa centenars d'anys que s'està produïnt, substituint professions per màquines, però tot això ha estat passant massa lentament.

Segons el documental "Zeitgeist: Addenum", el 90% de les ocupacions actuals podrien ser reemplaçades per màquines. A la foto: màquines fent màquines, concretament, de la Seat de Martorell.

Institucions polítiques


Sense diners la política no existiria. De fet, els governs polítics es dediquen únicament a administrar els diners i utilitzar-los. Si no hi hagués diners, els polítics no tindrien res a fer. Els polítics no tenen el coneixement suficient per a afrontar un món tecnològic.

Mínimament, algú ha de portar les regnes, prendre petites però necessàries decisions. Qui ho ha de fer, doncs? Fàcil: els científics. Els científics són els que fan realment canviar el món. Poso un exemple molt senzill: Internet. Internet és un fenòmen totalment científic que ha canviat les nostres vides i del que els polítics no hi tenen res a fer. Penseu un moment en què han canviat la teva vida els polítics i te n'adonaràs que només han canviat coses relacionades amb l'economia o, en cas contrari, han canviat coses que haurien d'haver decidit científics qualificats. (Això em recorda a les ventades de l'últim cap de setmana)

Seguretat

Sense diners, molts dels crims que es cometen actualment no tindrien sentit per a reproduir-se. Això implicaria que moltes lleis podrien desaparèixer.

Unes altres normes que desapareixerien són les de seguretat vial, així com els policies de trànsit. Una persona beguda que pugés a un cotxe, arribaria a casa automàticament, sense que la conducció depengui d'ell: tenim la tecnologia suficient per autodirigir vehicles i impedir que col·lisionin.

Motivacions


Amb tot això, ens podem preguntar: si ja ho tenim tot fet, si tot serà automàtic, què coi faré jo? Actualment, quan cobrem a final de mes, estem contents perquè podem comprar allò que desitjàvem o anar de viatge. Però... si no em calgués comprar res, com seria la vida? Em tiraria al sofà a veure la tele? (Aquest paràgraf es podria resumir en una pel·lícula dolentíssima que es diu "Idiocracia" en la que a l'any 2500 les màquines ho controlen tot i la població no té ganes de fer res, tot està brut i tothom ha perdut la intel·ligència.)

Però només cal veure's en la situació. La gent es comportaria de forma totalment diferent que com ho fem ara! Hi hauria incentius diferents als que produeix el sistema monetari. Tot es faria per plaer i no per vendre o comprar, tothom es podria dedicar allò que més li agradés. Viatjar, hobbies, estudiar,... Tothom podria escriure el seu propi llibre sense pagar una editorial o investigar tot allò que encara no s'hagi descobert, sense problemes econòmics.

Civilització

Amb totes les desigualtats resoltes i tots els problemes econòmics eliminats, no hi hauria lloc per a guerres ni exèrcits. Ni tan sols hi hauria fronteres, perquè la seva existència no tindria sentit. La millor opció seria un món unificat treballant conjuntament.

Primera part
Tercera part

dilluns, 2 de febrer del 2009

El Projecte Venus (1)

Segona part
Tercera part

Vaig descobrir el Projecte Venus quan vaig veure el documental Zeitgeist II o "Zeitgeist: Addenum", del que en vaig parlar en aquest post. Però és que em va sorprendre tant! El podeu veure cliclant aquí. Ho explicaré en 3 o 4 posts, per a que cap possible lector se'n fagi enrere quan ho vegi molt llarg.

El Projecte Venus no és pas una nova cançó d'Antònia Font ni un pla per a instal·lar-nos en un altre planeta. El Projecte Venus és una nova idea per a canviar el món, per a resoldre els principals problemes del nostre planeta i de la humanitat. Dit així, sembla que presenti a una secta, però no és així. És més, el Projecte Venus conté idees que se'ns fan tan estranyes que el primer pensament al sentir-les és rebutjar-les. Així que espero que qui continuï llegint, obri una mica la ment a nous conceptes que potser fins ara no ens entraven al pensament.

El Projecte Venus, ara sí, és un nou model socio-econòmic. Concretament, se'n diu "economia basada en recursos". Com tots els projectes, sorgeixen d'un problema plantejat. Els problemes que pretén resoldre són els següents:

· L'economia monetària ens ofega continuament, ja que tot està basat en els deutes. Una de les grans preocupacions dels humans són els diners: hipoteques, feina, fills, consum, fins i tot, salut. Només cal veure que des de petits ens eduquen i creixem per a estudiar, estudiem per a treballar, i treballem per a guanyar diners. Tot està basat en els diners.

· Conflictes i desigualtats internacionals, encara que també són conseqüència dels diners. Ja se sap: guerres, fam, pobresa, explotació infantil,...

· Destrucció del planeta. No és cap secret, ens estem polint la Terra amb la tala de boscos, les emissions de gasos contaminants, espècies en extinció,...

I com carai resolem tot això? Amb l'economia basada en recursos que planteja el Projecte Venus. En què consisteix? Doncs, en resum, s'haurien de dur a terme tres mesures:

1. Ús únicament d'energies de fonts renovables i/o inesgotables. Eliminació, per tant, de fonts d'energia fòssils: ni centrals tèrmiques, ni nuclears, ni tan sols vehicles amb combustibles fòssils.

2. Automatització d'absolutament tot allò que pot substituir la mà d'obra humana.

3. Eliminació total dels diners.

Llegint el primer punt, t'atures i creus que és convenient. Llegint el segon punt, creus que el Projecte Venus és el títol d'uns dels llibres d'Isaac Asimov. Si arribes al tercer i el llegeixes, creus que el Jansy s'ha tornat boig i que, tenia raó, això sembla una secta. Però no, és el Projecte Venus!

Penseu un moment en el dia a dia. Aquest és ficció. "Em llevo molt d'hora. Vaig a estudiar per a treballar. Vaig a treballar per a guanyar diners, per què? Per pagar un futur cotxe, una futura casa, un futur negoci, una futura família, un futur viatge... Avui he menjat al Pans&Company i hi ha un noi a la caixa que no m'entén i que tecleja una màquina que podria teclejar jo mateix. El caixer li demana als de la "cuina" un entrepà de fuet. A dins la cuina un noi obre una barra de pà (que podria haver obert una màquina), talla trossos de fuet (que podria haver tallat una màquina) i els posa a dins (cal que digui qui ho podria haver fet?). He pagat: el sou del caixer, el sou del cuiner, el sou de l'encarregat, els de la fàbrica d'embotits, els de la fàbrica del pa de plàstic, el que netejarà la safata i la taula, a part de moltes altres coses i persones. En resum, em podrien haver servit un parell de màquines i que l'entrepà no em costés ni cinc. Després he tornat a casa amb el cotxe. Preferiria un cotxe elèctric que no contamina, però és molt car. Preferiria anar amb l'AVE, que em passa força aprop de casa, però el bitllet és massa car (i no s'hi atura). Però aniré a casa contaminant amb el meu cotxe. Quan arribi, aniré a dormir directament, que si no demà no em podré llevar."

Segona part
Tercera part