dissabte, 30 d’agost del 2008

Sant Fèlix 2008

Oh, Sant Fèlix, Sant Fèlix... Què millor que regalar-nos aquesta magnífica actuació? Ja sabíem al que aspiraven les colles, però no podíem pensar que tot sortís tan bé. Un total de 6 castells de 9 i 7 castells de gamma extra, sensacional (rotllo "Nadal a 3 bandes").

Després d'un pilar de 6 carregat dels Falcons de Vilafranca, ha començat la primera ronda. Els verds s'han tret de no se sap on un 4 de 9 amb folre i agulla que ha semblat senzill i tot! Pim-pam. Fantàstic. Per completar la ronda, les altres 3 colles han realitzat un 3de9f cadascuna, del tot esperable. La segona ronda ha començat amb un 2de9fm descarregat que els vilafranquins han hagut de treballar força (increïblement, el primer que feien aquest any). Aleshores ha vingut el moment més estel·lar de la diada: la colla Joves provava el 5 de 9 amb folre, un castell que feia uns dies no tenien del tot decidit, però que finalment l'han portat a plaça. Ha ballat, s'ha bellugat, s'ha quasi trencat... però han resistit! I l'han descarregat, molta més sorpresa!!! Per fi les coses els hi van força bé, ja els hi tocava (ara mateix, deu estar mitja colla de festa). Fins aquí l'actuació havia estat implecable, amb una ronda i mitja sense caigudes (increïble per Sant Fèlix). Una altra sorpresa a continuació: el 3de9fa de la Vella. Sincerament, no m'ho esperava. Era el castell que els verds volien fer a plaça i la Vella s'hi vol avançar? Carai! Però s'ha vist un castell que encara no tenen pas. Caiguda. L'hora del gamma extra de Minyons, el 5de9f. Sembla que segueixin un patró amb aquest castell: puja força bé, el coronen, es rebrega i cau. La Vella ha acabat la ronda amb un 3de8a, baixant força el nivell de la diada (i en aquell moment he suposat que ja no farien res de bo en tot el dia). Tercera ronda, una altra sorpresa: Vilafranca no intenta el 3de9fa! No en conec els motius, però ha estat així. L'han fet sense agulla, sorprenentment amb forces problemes. La Joves havia de tancar la seva diada, de suposar un 4de9f. Però ha caigut, l'acotxador ha estat molt lent, llàstima. La Vella torna a sorprendre i es treu de la màniga el 2de9fm (que sí estava previst abans de la diada) i el carreguen! Els creia per morts. Babau, que són de Valls! La Joves torna a provar el 4de9f (què valents!) i el descarreguen, igual que els Minyons. Hora dels pilars: força esperable, però... mai se sap. Vilafranca i Vella descarregant i carregant respectivament el pilar de 8 amb folre i manilles (molt bé la Vella!). Els Minyons han pogut fer un pilar de 6 i la Joves s'ha conformat amb pilars de 5.

Castellers de Vilafranca: 4de9fa, 2de9fm, 3de9f, Pde8fm.
Colla Joves Xiquets de Valls: 3de9f, 5de9f, i.4de9f, 4de9f, 2P5.
Colla Vella dels X. de Valls: 3de9f, i.3de9fa, 3de8a, 2de9fmc, Pde8fmc.
Minyons de Terrassa: 3de9f, 5de9fc, 4de9f, P6.

Estadístiques curioses que podem treure de la diada:

- És el primer 5de9f que descarrega la Joves.
- Des del 1981, els Castellers de Vilafranca no havien descarregat mai tots els castells per Sant Fèlix.
- És el primer cop que s'intenta el 3de9fa, intent fet per la Vella.

Un resum per colla:

- Vilafranca: Gran actuació amb tot descarregat, però faltant el grandíssim intent de castell al que ens tenen acostumats (en principi havia de ser el 3de9fa).
- Joves: Els triomfadors morals de la diada. Han descarregat el 5de9f i han pujat força el seu llistó, així com la seva confiança.
- Vella: Bona actuació, tot i el decepcionant 3de9fa. Però han fet dos gammes extres, encara que s'han endut 3 caigudes.
- Minyons: Tot i que suposo que carregar el 5de9f és un bon resultat, crec que podrien haver apretat un xic més... són els Minyons.

Resum global:

Un Sant Fèlix genial, ple de castells que només es poden veure en cites comptades, ple de sorpreses, de victòries morals i d'elevació del sostre casteller anual de les 4 colles. M'encanta pensar que el Concurs d'enguany serà molt més emocionant (espero). I un total de 139 fotos.

divendres, 29 d’agost del 2008

Tot un any esperant: Sant Fèlix

El 30 d'agost vol dir castells. Aquests dies són especials. Demà, dissabte dia 30 d'agost, és el dia de Sant Fèlix, l'actuació per excel·lència que es fa a Vilafranca del Penedès on hi actuen les 4 grans colles del món casteller, que sempre donen el màxim de si mateixes. Colla Joves Xiquets de Valls (de vermell), Minyons de Terrassa (de malva), Castellers de Vilafranca (de verd) i Colla Vella dels Xiquets de Valls (de rosat). Tot un espectacle.

Com gairebé sempre, parlaré dels castells de forma que m'entengui qualsevol persona que no en tingui ni idea de castells.

La Diada de Sant Fèlix és especial. És la Festa Major de Vilafranca i l'ambient a la població és extraordinari. És una de les (o la) ciutats que viu més els castells: els aparadors tenen símbols castellers, els balcons estan plens de banderes de les colles i tothom, més o menys, entén força de castells. La Plaça de la Vila s'omple a vessar per veure les 4 millors colles. Hi podem trobar vilafranquins, castellers (d'altres colles) i estrangers (que no sé com s'assabenten que hi ha una diada allà). Un dels factors més importants per la salut del món casteller, la rivalitat, també la podem trobar en aquesta diada. Els 3 punts de conflicte són Vilafranca-Minyons, Vella-Joves i Vilafrana-Vella. Ningú se'n salva, i això fa especial la diada. No seria el primer cop que veièssim tensió entre colles i, fins i tot, alguna botifarra. També és especial per la durada: més de 4 hores, amb gairebé un quart d'hora entre castell i castell, potser un dels aspectes que s'hauria de millorar més. I una particularitat del Sant Fèlix d'aquest 2008 és que cau en dissabte i, per tant, hi ha més castellers que tenen festa a les seves feines (tot i que la majoria se la demana igualment).

En principi, segons la rumorologia castellera, les colles volen fer el següent:

Colla Vella dels Xiquets de Valls: 3de9f, 4de9f, 2de9fm, Pde8fm.
Colla Joves Xiquets de Valls: 3de9f, 4de9f, 5de9f, 2P5.
Minyons de Terrassa: 3de9f, 5de9f, 4de9f, 2P5.
Castellers de Vilafranca: 4de9fa, 2de9fm, 3de9fa, Pde8fm.

En total, 6 castells de 9 i 8 castells de gamma extra. És clar, això mai acaba de ser així, perquè tots són castells molt difícils i no es poden descarregar tots. Què tenen d'especials tots aquesta castells que volen fer les colles? Els Minyons volen fer un 5de9f, podrien aspirar a més, però mai se sap, no ens sorprenen. La Joves és la colla que sempre arriba més just per Sant Fèlix; si aconseguissin completar el 5de9f seria tot un èxit i una bona notícia pel Concurs. La Vella vol intentar allò que no haguéssim dit fa mig any: dues construccions amb manilles (això implica MOLTA gent). Tot i així, és la colla que té més gamma a provar per Sant Fèlix: s'ha parlat de 9de8, de 3de8ps, de 4de9fa i, fins i tot, de 3de9fa. Aquest castell, el 3de9fa, és el repte d'enguany dels Castellers de Vilafranca, un castell inèdit on hi tenen moltes esperances, a falta de tenir el 3de10fm a punt. Com sempre, serà la colla que aspira més amunt, i tenen a la ment fer 4 castells de gamma extra, cap d'ells els ha descarregat enguany.

Per cert, com sempre, abans que comencin els castells, els Falcons de Vilafranca hi proven una construcció espectacular. Els falcons (i els falconers) són uns grups semblants als castellers que fan construccions amb diferents patrons (escales, castells, pires, etc). Els Falcons de Vilafranca intenten per la seva Festa Major el pilar de 6 aixecat per sota, un semi-castell (els castellers poden fer aquest castell però hi ha una subtil diferència no visible pels espectadors). A continuació podeu veure els Pde6ps que van fer l'any passat.


Ah! I si algú ho vol veure en directe, el dissabte 30 a partir de les 12:30, mitjançant aquest lloc web. Sinó, diumenge al programa "Quarts de nou" del 33 (a les 20:30) faran un bon resum de la diada.

Resum del Sant Fèlix 2007
El millor Sant Fèlix en conjunt

dimecres, 27 d’agost del 2008

Les caixes negres

D'una caixa a una altra. Estava escoltant les notícies sobre l'accident de l'avió de Madrid. Deien que s'han emportat les caixes negres al Regne Unit per a estudiar-les. I llavors m'ha picat la curiositat. Me n'he volgut informar.

Les caixes negres són unes capses on s'hi acumula la màxima informació per a saber les causes d'un accident aeri. Per començar, una caixa negra ni és una ni és negra. Normalment són dues caixes, les que porten els avions: una per guardar les converses dels pilots i l'altra per guardar les dades de vol (alçada, situació, velocitat,...). Són de tons taronges o grocs per a poder-se trobar millor en cas d'accident. Si l'avió cau al mar, també té una balisa de localització que pot emetre senyals durant 6 anys a una profunditat de 6km. Per cert, les caixes negres viatgen a la part posterior dels avions.

Tothom es pot imaginar que les caixes negres estan construides per tal que resisteixin qualsevol accident. Estan forrades d'una capa gruixuda d'acer i, sota d'aquest, una capa d'aïllant tèrmic per a protegir els circuits electrònics de l'interior. Però fins a quin punt poden resistir? De fet, es fan proves per a mesurar aquesta capacitat:

- Prova d'impacte: es llança la caixa produint un xoc de 3500 kg.
- Prova de resistència a la penetració: des de 3 metres es deixa anar sobre la caixa un pes de 225 kg provist d'una punta d'acer.
- Prova d'aixafament elàstic: la caixa es sotmet a una compressió de 2300 kg de força.
- Prova d'immersió: la caixa ha de resistir 24 hores summergida a pressió.
- Prova de combustió: la caixa es sotmet a flames que arriben a 1100ºC.

Les caixes negres registren totes les converses dels pilots i els sons que es produeixen a la cabina durant dues hores. Actualment, fins i tot poden gravar els sons de les cabines de passatgers.

Per últim, què passaria si algú segrestés un avió i volgués esborrar la memòria de la caixa negraen ple vol? Molt fàcil, no ho podria fer; tan sols es pot esborrar amb l'avió aterrat i el fre d'estacionament col·locat.

Una de les caixes negres recuperades dels accidents de l'11-S

dimarts, 26 d’agost del 2008

Caixa de canvis

Ahir vaig parlar amb una noia que feia temps que no hi parlava. Vam dir les coses típiques que es diuen en aquests casos: com ens va la vida en general. Estava contenta. Ha fet un nou pas en la seva trajectòria personal. Un pas que la farà canviar. M'alegra.

Des de fa temps me n'adono que hi ha persones del meu voltant (entenguent "voltant" com a coneguts d'edat semblant a la meva) que prenen decisions que els fan canviar sobtadament la vida. O que les planegen fer, que és força semblant. Alguns fan passos agosarats, plens de risc: són valents i engrecats. D'altres fan passos petits però continus. T'ho expliquen i llavors ve aquell moment en que et pregunten com et va a tu. I tu no has fet cap pas important, potser ni tan sols un pas petit. Veus l'altre il·lusionat amb els seus plans i tu et sents com si estiguessis estancat.

En el fons, tothom fa canvis, encara que no siguin passos de gegant. I si no els fas ara, ja els faras més endavant. O què carai! Per què haig de fer un canvi tan agosarat? Potser ara no necessito canvis, o no els puc fer, o no em calen. La veritat és que moltes de les decisions que han prés els del meu voltant no les faria mai. Inclús m'atreviria a dir que crec que no haurien de fer aquests canvis. Cal fer un pas per canviar-ho tot? Jo no ho faria, tot i que a vegades m'agradaria. Jo he fet alguns canvis, però mai bruscos; no ho tiraria tot per la borda ni ho penso fer.

Em reconforta veure que no tothom fa aquest tipus de canvis, o que ja els han fet o que ja els faran. Vaja, que noto que porten un ritme semblant al meu. Potser m'equivoco i d'aquí un temps creuré que ja serà massa tard. Crec que en aquests moments faig el que em convé més, pel present i pel futur. Però sempre queda aquella por.

dilluns, 25 d’agost del 2008

L'Arboç 2008

És el tercer any que vaig a veure castells per la Festa Major de l'Arboç. És una de les millors diades castelleres, ja que, normalment, concentra tres de les grans colles: la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca, com també, la colla local, els Minyons de l'Arboç. A més a més, és una diada força transcendental per a posar en marxa els motors (o tot el contrari) de cara a la gran cita anual: Sant Fèlix (30 d'agost).

Sempre que hi he anat, m'ha sorprès algun castell: el millor 2 de 9 amb folre i manilles que he vist mai (l'any passat) i un pilar de 8 amb folre i manilles (fa dos anys); els dos dels Castellers de Vilafranca. Però enguany no han estat ells qui m'han sorprès (puc generalitzar a tothom), sinó que han estat les dues colles de Valls.

Era l'endemà d'una diada (a El Catllar) força disputada entra la Vella i Vilafranca, picant-se l'una a l'altra, amb la Vella fent el 3 de 8 amb agulla per primer cop a la història d'aquesta colla (la primera havia estat Vilafranca) i els Verds tornant-s'hi repetint el mateix castell però girant el pilar. Per què em perdo aquestes actuacions? Doncs bé, després d'això, a l'Arboç les coses es van mig normalitzar. Els Castellers de Vilafranca van assegurar l'actuació: va ser l'única colla que no va caure, això sí, sense fer cap gamma extra, sinó que amb la tripleta vilafranquina. La Colla Vella, per la seva banda, no va tenir gaire sort al fer el 4 de 9 amb folre, però va donar altre cop la sorpresa, descarregant el seu segon 3 de 8 amb agulla (en aquell moment pensava que era el primer).

La Joves de Valls va fer força bona actuació, donant una altra sorpresa: el 4 de 8 amb agulla, un castell que no acostuma a portar a plaça, ja que no són uns grans experts en pilars i era d'esperar que només el carreguessin. Aquest castell fa ampliar la seva gamma de castells. Els Minyons de l'Arboç no van tenir gaire sort en la seva festa i van començar carregant el 5 de 7. Això va fer desmuntar qualsevol idea de pujar el llistó, de fet, van tenir fins a tres caigudes.

No es van poder veure grans castells, però sí que es va poder comprovar l'estat en que arriben les colles a Sant Fèlix. Tant la Joves com la Vella han tingut força bona temporada, sense grans caigudes, i obren les portes a nous castells, igualant un xic el nivell amb els Castellers de Vilafranca. A aquests últims els hi hauria agradat tenir al sac algun castell de gamma extra (que no han pogut aconseguir en tota la temporada), així que hauran d'arriscar per a completar una diada com la que ens tenen acostumats els últims anys. El millor de tot és que el nivell de les colles punteres està força igualat i, això, de cara al concurs, puja l'emoció.

Colla Joves Xiquets de Valls: 3de9f, 5de8, 4de8ac, 2P5.
Colla Vella dels X. de Valls: 3de9f, id.4de9f, i.4de9f, 3de8a, Pde7f.
Castellers de Vilafranca: 3de9f, 4de9f, 4de8a, Pde7f.
Minyons de l'Arboç: 5de7c., 3de7, 4de7ac., P5c.

dissabte, 23 d’agost del 2008

Que es faci la llum!

Ahir vaig decidir escriure un e-mail. Feia molts dies que l'hauria d'haver escrit però, com que no era urgent, em feia mandra. Però ahir estava motivat i vaig començar a escriure'l. Al cap d'un paràgraf em surt l'error de l'Internet Explorer que et tanca totes les finestres del navegador. Ja hi tornem a ser! M'enfurisma per partida doble: se m'esborra l'e-mail i se'm tanquen totes les finestres que tenia obertes (que jo, normalment, en tinc un bon munt). I dic que "ja hi tornem a ser" perquè últimament em passa molt sovint, sobretot quan escric al bloc (sort que es desa de tant en tant) i quan escric un correu electrònic.

Així que el vaig obrir Firefox per tal que no em sortís l'error i poder tornar a començar l'e-mail. Era llarg; ja he dit que estava motivat. Però el que no esperava és que, de sobte, marxés la llum. Mecagonlousagrat! Mort al correu, mort a l'ordinador, mort a la meva voluntat d'escriure. Unes nenes cridaven en algun pis del meu bloc. Vaig mirar al carrer i tothom estava al balcó, això vol dir que ha marxat la llum a tot el carrer com a mínim. Vaig començar a pensar el que havia de fer. "D'aquí poc haig de marxar... m'haig d'afaitar... no em puc afaitar a les fosques... espero que vingui aviat la llum". Però l'electricitat no va venir i em vaig jugar el coll afaitant-me a les fosques (exagerat!). Però tot no acabava aquí. Havia d'agafar el cotxe, però havia de posar benzina, sinó no arribaria a Barcelona. I l'única benzinera que hi ha de camí és la que tinc al meu poble. Algú sap si les benzineres funcionen amb normalitat quan se'n va la llum? Res, me l'hauria de jugar (ja aniré a 80 km/h, tu!). Però calla! Com sortiré del garatge si no funciona el mecanisme automàtic de la porta? Té clau aquella porta? Qui té clau d'aquella porta? Jo no. Mon pare sí, però deia que no rutllava gaire bé. Fantàstic!

Vaig baixar les escales del meu pis amb la llanterna per no fotre-me-la. Vaig anar al garatge amb la clau de la porta. Hi arribo i algun veí l'havia deixat oberta, per sort. Just quan obro el cotxe, s'obren els fluorescents del garatge. A bones hores! Tot arreglat... Però com se'm pot haver embolicat tant la troca perquè se n'hagi anat la llum?

Avui, a l'obrir l'ordinador, he descobert que el Firefox ressuscita els e-mails que et queden tallats en cas d'error; em sembla que és l'únic aspecte positiu que li trobo a aquest navegador. Però almenys tot ha tornat a estar com si no hagués passat res.

dimecres, 20 d’agost del 2008

Andorra

No, Andorra no ha guanyat cap medalla d'or. Ni de plata ni de bronze. De fet, no n'ha guanyat mai cap. A Beijing només hi participen 5 esportistes andorrans, i cap ha arribat gaire lluny.

Sempre m'ha fet gràcia Andorra. És un país petit on tot rutlla força diferent. Per començar, Andorra és un coprincipat, un sistema que prové de l'edat mitjana, on s'uneixen una part eclesiástica (el bisbe de La Seu d'Urgell) i una part laica (el president de França (actualment Sarkozy)). Tot i això, aquests coprínceps regnen però no governen i, per això, hi ha un president del Govern. A més a més, Andorra no es divideix en comarques, sinó en 7 parròquies.

Andorra és la barreja de tot i de res. Ha tret profit de ser una mica d'aquí i una mica d'allà. De fet, Andorra va començar a prosperar gràcies al contraban i als exiliats de tots bàndols. Ara és un país dedicat al sector terciari i molts dels visitants van a "jugar" amb els diners. I a comprar les coses més barates (o no!): jo allà m'hi vaig comprar la meva primera consola (la Master System II).

Però el que m'agrada més és que és l'únic estat amb el català com a únic idioma oficial. Em dóna la sensació que Andorra és el mirall de Catalunya; si més no, pot donar a conèixer la cultura catalana internacionalment. Tothom sap que els últims anys Andorra ha cantat en "català" a Eurovisió.

Perquè... si un andorrà guanya una medalla d'or als Jocs Olímpics, els organitzadors disposen de la bandera andorrana? I de l'himne d'Andorra?


Presteu atenció a la lletra de l'himne (sé que no s'escolta gaire bé, per això poso la lletra). Per Internet he trobat opinions que diuen que és un himne "vergonyós, medieval, religiós i racista".

El gran Carlemany

El gran Carlemany, mon pare,
dels alarbs em deslliurà,
i del cel vida em donà
de Meritxell la gran Mare.
Princesa nasquí i pubilla
entre dos nacions neutral;
sols resto l'única filla
de l'imperi Carlemany.
Creient i lliure onze segles,
creient i lliure vull ser.
Siguin els furs mos tutors
i mos Prínceps defensors!

Ja el podrien canviar, no?

dilluns, 18 d’agost del 2008

Jocs on-line

Internet era a casa de gairebé tothom i es començaven a crear les primeres aplicacions interactives, això que se'n diu Web 2.0. Una d'aquestes novetats que van aparèixer van ser els jocs on-line.

No sé com vam començar, però uns quants amics ens vam apuntar a un primer joc. Era l'Almogàvers, que es jugava a través del web de l'Avui. l'Almogàvers era la versió catalana del Mediebolón i va ser adquirit per l'Avui el 18 de desembre del 2001. Suposo que mai van pensar l'èxit que tindria aquella idea, però el cas és que s'hi van apuntar molts jugadors. Cada jugador pertanyia a una regió del Mediterrani (Tessalònica, Neopàtria, Malta,...) i tenia un exèrcit i un conjunt de terres (faneques), que s'havien d'augmentar i administrar juntament amb l'economia. Aquell joc va crear força addicció, fins i tot, els components de les regions feien eleccions (quedant pel messenger) i tenien càrrecs bastant estúpids, com ara la Conselleria de Cultura. Allà ens vam trobar en Sephirot (si no m'erro), en Llop del Llobregat, La Reina Mare i alguns més dels que no recordo el nom.

Llavors va venir el 2n gran joc: el Novacat. Era la versió catalana del Blacknova Traders, un joc de conquerir planetes amb la teva nau, on s'hi podien crear aliances entre jugadors. La veritat és que va ser força divertit jugar-hi, ja que era tot plegat molt casolà. Nosaltres vam formar l'aliança de "La Mà Negra", que prové del títol d'un llibre que teníem a classe. El nostre gran enemic era l'aliança "Skamot Sobrassada", que després vaig descobrir que eren membres dels Castellers de Mallorca. La llàstima és que quan els altres anaven per tu, la derrota era molt frustrant, ja que costava molt aixecar allò que en un moment et destrossaven.

No han parat d'aparèixer nous jocs a patir d'aleshores. Hi he jugat a molts, o més ben dit, els he provat: mai acaben d'arribar a la perfecció. Un d'ells, molt conegut, és l'OGame, molt semblant al Blacknova en quant a l'argument (naus, planetes, batalles especials). Hi vaig jugar en moltes etapes, però sempre acabava cansant-me perquè em mataven (la majoria dels que es cansen ho fan per això). Vaig provar l'Abbatia: calia administrar una abadia amb els seus monjos i tot el que l'envolta (animals, menjar, donacions...). En aquest el que em va fer deixar-lo és l'absència d'acció i interacció amb els altres jugadors.

Va tornar a aparèixer un joc català: l'Espai 8. És un joc del 3xl.net, però la veritat és que no hi vaig trobar la gràcia. També he jugat al Travian, on havies de dirigir una població (o més d'una), però hi faltava originalitat, més del mateix.

Mentrestant, el món casteller es posava les piles amb El Joc Casteller, en el que has de ser el cap de colla d'una colla castellera. Es tracta d'assajar els castells per poder-los portar a plaça i guanyar punts. El problema és que no hi ha gaire interacció entre jugadors i molt poques opcions però, tot i així, ha aconseguit xifres molt bones: més de 2'5 milions de visites i més de 7.000 colles castelleres. Actualment hi jugo, tot i que ho faig per rutina.

Els altres dos jocs en que jugo són aquests: GoalUnited i BattleKnight. Aquest últim no val res, però vaig en la posició 90 i fa gràcia arribar mai al lloc nº1. Sort que no haig de fer gaires coses, perquè és força monòton. L'altre, el GoalUnited, sí que hi jugo més. Hi administres un club de futbol, amb moltes variables possibles i és força entretingut, alhora que hi dediques poc temps (això és bo).

Avís: no us recomano provar a aquest tipus de jocs, són molt addictius.

dimecres, 13 d’agost del 2008

Post número 100

Aquest és un post banal que només serveix per anunciar que és el número 100. Això està bé. Quina serà la pròxima fita?

Per celebrar-ho, farem una festa dalt d'un tren.

dilluns, 11 d’agost del 2008

L'Expo de l'aigua

Feia una setmana que mirava com aprofitar el màxim el dia. Ho vaig fer perquè recomanen fer-hi una visita de tres dies i no pas d'un, com vam fer nosaltres. Si no t'informes bé prèviament, hi pots perdre moltes hores. Així que ahir, la Gemma i jo hi vam anar. Una visita a l'Expo de Zaragoza (Zaragoza? Saragossa? em penso que ja sé de què parlaré algun dels pròxims posts).

En primer lloc, cal dir que no és el mateix l'Expo de Sevilla i la de Zaragoza (una és universal i l'altra internacional respectivament, es veu que hi ha diferències). L'Expo de Zaragoza és un recinte on hi participen gairebé tots els països del món (més de 100), fent-hi un pavelló dedicat a la temàtica de l'Expo, en aquest cas, "l'aigua i el desenvolupament sostenible". Cada país, decora el seu pavelló amb el que vol i de la manera que vol. L'Expo no és un parc d'atraccions, com molts es pensen; tan sols és una exposició.

Van ser un total de 13 hores. Deu minuts de cua per entrar al recinte. Només entrar ja es pot veure la varietat arquitectònica dels edificis, molt curiosos visualment. I és que si hi ha una cosa que tenia clara és que a l'Expo s'hi poden fer fotos que no pots fer a cap altre lloc.

Per començar vam entrar a un dels pavellons que hi ha més cua, el d'Alemanya. Ho vam fer per estalviar-nos la cua, però es veu que hi havia gent que també havia pensat igual... vam fer cua igualment. Però bé, millor fer-la a primera hora que no més tard. A Alemanya ens van fer un tomb en barca per un món de somnis, diguem-ne. Resumiré el que vam veure: un bosc de pantalles a Corea, un vídeo en 3D del recorregut d'una gota d'aigua de l'empresa Grindfos, una col·lecció d'ampolles del Dr. Oliver Rodés a Catalunya, imatges dins de paraigües al País Basc, un jardí ple de miralls i fonts de l'empresa Cai, una casa de pluja a Lituània, una plaça típica del Carib, una pantalla gegant que s'obria i mostrava una cascada (també gegant) al Japó, un edifici de fang (que conserva la frescor (rotllo càntir), caçar paraules al vol a Portugal i trepitjar insectes virtuals que corrien pel terra i s'esclafaven a l'empresa Acciona.

I és que hi ha pavellons de tot tipus: alguns molt dedicats a l'aigua, alguns que només venen a promocionar el turisme del seu país i alguns que només fan negoci muntant un bazar.

Una altra part divertida de l'Expo és col·leccionar regals que et donen als pavellons. Vam aconseguir un got plegable de la Unió Europea, un pack de postals de Malàsia, un pin de Tailàndia, una capsa de dàtils de Qatar, una bossa de roba d'Andorra, un ventall de Portugal i, fins i tot, unes ulleres de sol de la Comunitat Valenciana. Un altre dels regals va ser la gran rialla que vam fer quan vam veure un vídeo de Murcia on deixaven als catalans per terra amb el tema del transvassament: resumint, ens diuen que som uns insolidaris, que no necessitem l'aigua per res i que ells, en canvi, sí.

La valoració general és bona, tot i que no és res de l'altre món. Hi ha alguns pavellons que val més no entrar-hi, això sí. Millor anar amb temps que amb presses; el que ens va quedar clar és que amb un dia no es pot veure tot, ni tan sols veure tot allò que volíem. De tota manera, creia que l'Expo seria més aviat tan atractiu com el CosmoCaixa: més interactiu, més entretingut i més original.

Rumors a desmentir:

- Hi toca molt el sol. No és cert, hi ha prous ombres per no fregir-se.
- Tot són cues. És cert que hi ha pavellons amb molta cua, però només en són 4 o 5. A la majoria no hi ha cua o n'hi ha de 10 minuts, així que podem fer perfectament una visita a l'Expo sense esperes.
- Buscar adrenalina. Ja ho he dit, l'Expo no és Port Aventura i no hi trobarem atraccions. El que més s'hi assembla és el passeig en barca d'Alemanya i "Agua Extrema" on podem viure un huracà i un tsunami; però res més.

Consells per als qui hi vagin:

- Porteu-vos menjar de casa. Hi deixen entrar menjar, i la veritat és que buscar restaurants a l'interior fa perdre molt de temps.
- Informeu-vos molt abans d'anar-hi.
- No veieu els espectacles a no ser que estigueu molt motivats per veure coses molt abstractes i artístiques (rotllo MACBA).
- No feu cas dels cartells que diuen quanta cua hi ha, o de les alemanyes que diuen que hi ha 3 hores i mitja de cua (gairebé sempre us estaran enganyant).

Webs fonamentals:

- http://www.redaragon.com/expo2008/recintos.asp (explica cada pavelló amb algunes opinions de visitants a tenir en compte)
- http://manualexpo.blogspot.com/ (el bloc d'una voluntària i les seves opinions i consells)

dimarts, 5 d’agost del 2008

Un salt als Jocs Olímpics

Aquest divendres dia 08/08/08 s'inauguren els Jocs Olímpics. No sé si hi serem a temps, ja que coincideix amb la fi del món, com explica el Luke en aquest post.

Disfruto com un berro quan hi ha Jocs Olímpics. A aquells que ens agrada veure qualsevol tipus d'esport, aquests són els nostres dies. Hi ha el millor del món en molts esports. Però com tots sabem, als Jocs Olímpics hi ha esports molt poc coneguts, com el que esmento a continuació.

Es tracta del trampolí o llit elàstic, que forma part de la gimnàstica. És fàcil: cal que es fagin bones figures mentre s'és a l'aire fent salts mitjançant un llit elàstic com els típics americans (i els seus famosos vídeos). També és important acabar l'últim salt quedant-se estàtic sobre el llit. Els guanyadors de l'or d'Atenes 2004 van fer el següent, en categoria masculina i femenina respectivament:




Sobretot, no ho proveu a casa, no fos cas que algú confongui "fer salts en un llit" amb "fer el salt al llit".

Per cert, visitant el bloc d'en Jaume, he vist un dels souvenirs dels Jocs Olímpics que hi ha a la venda a Xina. Atenció!

Potser haurem de tancar-nos hermèticament com a bons souvenirs per a sobreviure a la fi del món...

dilluns, 4 d’agost del 2008

Descomptagotes

Ja he explicat en alguna ocasió (i els que m'envolten encara ho saben millor) que sóc un rata molt estalviador. De fet, aquesta tarda he estat mirant quines activitats es poden fer a baix preu; i no és que m'afecti la crisi, sinó que jo sempre duc la crisi a sobre. I no es tracta dels sortejos als que participo, sinó als descomptes.

Fa anys que me'n vaig adonar que la gent no aprofita els descomptes que té a l'abast. Sense anar gaire lluny, el gran Carnet Jove ofereix múltiples descomptes i no el té pas gaire gent de la que conec. I això que té molts avantatges d'ús força comú (descomptes al Pans&Company&Bocatta, al Telepizza, als Cines) o d'ús més restringit (Teatres, museus). Cada any has d'anar a l'oficina de la Caixa i demanar el Pack de vals de descompte. Si el fulleges, hi pots trobar meravelles com un 2x1 pel Zoo de Barcelona (sense descompte és un robatori) o el necessari 2x1 a Port Aventura (algú és capaç d'anar pagant l'entrada sencera?). Parlant de Port Aventura, fa un parell o 3 d'anys el Carnet Jove va celebrar el noséquinesè aniversari i vam poder accedir al parc temàtic per 5€! O anar a veure "El mètode Grönholm" per meitat de preu!

Però a banda del Carnet Jove (que sembla que em paguin per fer-ne publicitat) hi ha d'altres descomptes que utilitzo habitualment. El cas més clar és el de l'Abacus. Amb tan sols 10€ te'n fas soci, però atenció: no és una quota anual de 10€ sinó que només cal pagar-ho un sol cop! I que ofereix això? Que et restin 1 o 2 euros per llibre que compris, per exemple. O el descompte que fa dos anys que rutlla a Sant Andreu de la Barca: per Nadal, les botigues donen vals 2x1 pel cine per cada compra.

Ara que, el que més em sorprèn són aquells joves que utilitzen targetes T-10, anant en transport públic diàriament. Tenint a l'abast la T-Jove que surt a molt bon preu i que et permet fer viatges il·limitats durant 3 mesos...

Només cal tenir una mica de paciència per buscar amb quines condicions ens poden sortir les coses més barates. Potser així hi hauria menys gent que es queixaria de la crisi. Jo mateix, en aquests moment, tinc a l'abast 6 entrades completament gratuïtes al cinema, que m'han vingut de 3 llocs diferents. Com diu aquell, "Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi".