divendres, 11 d’abril de 2008

Abstemi

Abstemi, sí, no bec alcohol. Quants he hagut de dir això? Quants cops m'he justificat per no beure ni tastar res d'alcohol?

Deuria tenir 10 anys quan vaig beure el primer glop de vi. Resulta que estava dinant amb mons pares a casa tan tranquil·lament, amb el meu got ple d'aigua. Però no eren gost normals: eren gots de vidre enfosquit (d'aquells de color marronós). I és clar, jo tinc set, m'equivoco i agafo el got de ma mare ple de vi. I cap dins... Ecs!!! Mare meva, estava fastigós. Mai m'ha agradat el gust del vi.

El cava és obligatori a les taules de celebració. I davant meu sempre hi trobo una copa buida, o bé un xic plena per poder brindar. Vaja, per brindar i que no quedi malament. Les bombolles del cava em fan picor a la llengua. Si fins i tot ploro amb les begudes carbonatades...

No m'ha agradat mai l'alcohol i això em porta problemes, quan hauria de ser just el contrari. Tothom em pregunta que si no bec res, que perquè no vols que t'ompli la copa, que si el metge m'ha dit que no en puc prendre... O pitjor, hi ha alguns llocs on no he pogut beure res perquè tot eren begudes alcohòliques. Que no tinc dret a beure, jo? On s'és vist que no hi hagi ni una ampolla d'aigua "per si de cas"?

Però un dia va arribar el miracle. Es diu "tolerància zero" i és una mesura amb l'objectiu de que els abstemis no ens trobem tan estranys pel fet de no beure alcohol. Així, en un local nocturn hi poden conviure alcohòlics, abstemis i conductors (altrament anomenats "pringats"). Salvat.

7 comentaris:

Dafne ha dit...

Ja saps que et faig costat en la teva lluita! I ja saps que la teva copa de cava ja me la bec jo!!! :P

Llum ha dit...

Completament d'acord!

Jo sóc com tu, no provo l'alcohol. Estic farta de la frase: "Va, només un glop!" Que no, que no vull beure alcohol!

Jo, fins i tot, he arribat a sentir algú que em preguntava si és que no provava l'alcohol perquè havia sigut alcohòlica i no volia recaure (...)

I dic el mateix que tu: no entenc per què el fet de no beure m'ha de portar problemes, quan en realitat hauria de ser tot el contrari!!!

(Per cert, si surto, jo SEMPRE sóc la conductora. Vaig molt buscada, jo!!! Només perquè així la resta pot beure...)

Jansy ha dit...

Dafne, gràcies per la teva col·laboració. És de molta ajuda!

Llum, quins nassos té la gent de dir tot això! Ah, i bé, això que siguis sempre la conductora pot anar bé... aprofita-te'n.

Helga ha dit...

Doncs jo sí que en bec alguna vegada, bàsicament perquè m'agrada la cervesa, encara que m'agraden les fluixetes. Jo entenc que et vingui de gust un "cubata" quan surts, però a això d'emborratxar-se no li trobo la gràcia, la veritat.

Tinc amics que no beuen i d'altres que sí, encara que nosaltres no tenim el problema de la "tolerància zero" perquè anem sempre en transport públic.



Llum, em sembla molt fort el què t'han arribat a dir! Espero que fos sobre els efectes de l'alcohol, o en broma (àcida, però broma).

nix... o mai (per d'altres) ha dit...

Jajaja! Doncs jo no bevia, perquè no m'agradava, fins que vaig tastar quelcom que em va fer el pes i ara m'estic tornant tota una gourmet.

Però això si, si condueixo, no tasto l'alcohol.

Una abraçada

PD: no he agafat mai una cuba

Jansy ha dit...

Mai, diuen que un cop comences a provar li trobes cada cop més bon gust i saps apreciar aquest tipus de begudes. Però jo molts cops he tastat el vi i no m'entra mai del tot.

Jordi Sugranyes ha dit...

Jo tampoc no bec. Sempre recordo als bevedors... que la primera i única cervesa de la meva vida, va ser a Vinaixa l'estiu del 1992 jeje!