Aquest és un post-parida que volia fer-lo un dia o altre. A gairebé tothom li agrada recordar el que hem viscut de petits, vivències i sensacions que ens agradaria tornar a viure. I és clar, a molts la tele ens ha ocupat part de la vida. Així que avui, al post-parida hi deixaré uns vídeos de dibuixos animats dels que en tinc un bon record. Espero que algú els recordi:
El primer de tots és d'El petit xef, que era d'un nen cuiner que participava en concursos i altres bestieses. Recordo un plat que es va inventar: una pizza doblegada pel mig i fregida. Quina gana!
Aquest és Fly, que era un noi que lluitava a l'estil Son Goku, però més aviat amb espases i armadures. El que molava més era la cançó!
I l'últim és un de força cursi, però que em sentia molt identificat (sempre he estat molt enamoradís). Es tracta d'Azuki, una noia enamorada d'un noi que li feia cas a estones, i les històries amoroses dels seus amics.
Potser més endavant en posaré més (ei, potser alguna en castellà i tot!).
El primer de tots és d'El petit xef, que era d'un nen cuiner que participava en concursos i altres bestieses. Recordo un plat que es va inventar: una pizza doblegada pel mig i fregida. Quina gana!
Aquest és Fly, que era un noi que lluitava a l'estil Son Goku, però més aviat amb espases i armadures. El que molava més era la cançó!
I l'últim és un de força cursi, però que em sentia molt identificat (sempre he estat molt enamoradís). Es tracta d'Azuki, una noia enamorada d'un noi que li feia cas a estones, i les històries amoroses dels seus amics.
Potser més endavant en posaré més (ei, potser alguna en castellà i tot!).
2 comentaris:
Jo l'Azuki no l'havia vist mai, però els altres dos, cada tarda!
Jo tampoc entenc perquè ens agrada recordar aquestes coses, però jo tinc l'Arale com a to de mòbil i sempre que ho sent algú, li he d'acabar passant la melodieta. Algunes vegades m'he posat el Musculman i fins i tot el Pingu i també són un èxit rotund.
Helga, totalment d'acord, el Pingu i el Musculman són genials. Però el que si que m'enganxava molt era l'Arare (o Arale), fantàstica!
Benvinguts a la vila del pingüí!
Publica un comentari a l'entrada