divendres, 18 d’abril de 2008

Vaig cometre un delicte

Un professor encarrega a tota la classe de primària que escrigui un conte, una redacció. Jo era un dels alumnes.

Mai he tingut imaginació per a fer una redacció. Tinc idees quan em surten, però no quan m'obliguen a que surtin. De fet, això de fer escrits sempre ho he odiat. Doncs llavors deuria tenir 10-11 anys, i tampoc se m'acudia res. Així que vaig prendre una decisió que en aquell moment pensava que seria tan sols una bajanada per sortir del pas.

Resulta que jo havia anat a un altre cole, on teníem un llibre de text ple de contes força originals. Al cole nou (on ens demanaven la redacció) ningú coneixia el llibre, així que vaig escollir un conte i el vaig escriure moooolt semblant (tant semblant, que només estava resumit). Fins i tot, el conte tenia un estil propi, que mai se m'hagués acudit d'utilitzar als 10 anys. Per sortir del pas estava bé, així que el vaig entregar. Al cap d'uns dies, el professor els havia corregit i quan s'acaba la classe m'explica que el millor dels relats de la classe serviria per a formar part d'un llibre (o bloc enquadernat) amb tots els millors relats de totes les classes del poble en motiu de Sant Jordi, i que el millor relat de la classe era el meu. Em vaig quedar de pasta de moniato i em vaig sentir molt, molt malament.

Encara guardo el llibre del concurs de Sant Jordi, tot just al costat del llibre de contes que vaig utilitzar per fer el meu escrit. De tant en tant, me'ls miro i em faig creus del que vaig fer i de com es va fer grossa la bola. Sort que el plagi ha prescrit, perquè ho vaig passar bastant malament.

5 comentaris:

nix... ha dit...

Jo no sé si lo meu va ser un frau, però vaig sortir guanyadora en un concurs de dibuix al que no havia participat.

Em sembla que m'ho vas dir tu que m'havia tocat, el premi era una mega capsa de rotuladors de colors.

Jansy ha dit...

Mai, què bo això del concurs de dibuix. Jo no ho recordo pas, però quina sort guanyar sense participar!

aube ha dit...

dios .. que fort jeje
jo també vaig guanyar un premi als 4 o 5 anys als jocs florals del meu col·legi, era per un dibuix, i cada vegada que el miro penso .. sóc una crack .. però no crec que fos pels meus mèrits .. de fet una tieta meva era professora i algo hi deguera influenciar ..

adéu :)

Dafne ha dit...

Delincuente!!!

Mira que si se n'assabentessin ara... Però tot s'ha de dir, que els relats que de vegades fas si que mereixen estar en aquell quadern!!!

Alfred ha dit...

No pateixis! Jo ja savia que aquell conte del poble de les cases que canviaven cada dia de lloc i per a les quals es va inventar el "plànol del dia", igual que es fa amb el "pa del dia" era un plagi. No és que en sapigués res de l'existència de l'original Xavier, però és que resulta que la idea era "difícil" d'identificar amb els teus interesos d'aleshores. Tot i així, penso que alguna coseta va influir que, en aquells moments, estiguéssim estudiant les diferentes maneres de fer mapes a Socials i, també he de dir-ho, crec que li esqueia el teu conte plagiat a una diada tan poc imaginativa i recalcitrantment "de façana" com el Sant Jordi.