La frase que titula aquest post és d'aquelles que sentim repetidament als concursos de la tele o de la ràdio. És el primer cop que em toca algo. Bé, això no és sempre del tot cert, perquè tenim una memòria selectiva que ens impedeix ordenar els records adequadament.
A mi mai em va tocar res. Mai em va tocar un premi del "Superquè de la quinzena", ni cap dels discos que regalen a la ràdio, ni cap dels obsequis que reben els guanyadors de concursos locals (diga-li concurs literari, concurs de cartells...). Però és clar, com em podia tocar quelcom si no hi participava? Potser feia mandra, o creia que no podria guanyar.
No em va tocar res fins que van començar a fer-se sortejos per Internet. El primer de tots va ser un concurs de Verbàlia, on havíem de dir noms de bar curiosos que existissin (hi ha el Bar Beretxu, el Almodo Bar i el Bar Ra). Amb això vaig guanyar un llibre! Em va fer molta il·lusió, la veritat.
Des d'aleshores he anat participant a concursos i sortejos que es fan per Internet. Mai he guanyat res molt car, però ja porto forces coses. N'intento fer una llista, començant pel llibre esmentat:
En aquesta llista cal afegir (o no) un d'aquests objectes que llencen els grups de música des de l'escenari, d'aquells que mai no ens tiren. El grup eren els Lexu's i el que vaig agafar a l'aire no va ser un CD, ni una samarreta, ni una baqueta. Va ser un tanga! Sí, sí, un tanga!
Crec que no em deixo res. Vist així són forces coses, oi? Bé, el que també vull dir amb tot això és que la sort es troba a l'atzar però, si la busques en tens més possibilitats. Com tantes altres coses.
A mi mai em va tocar res. Mai em va tocar un premi del "Superquè de la quinzena", ni cap dels discos que regalen a la ràdio, ni cap dels obsequis que reben els guanyadors de concursos locals (diga-li concurs literari, concurs de cartells...). Però és clar, com em podia tocar quelcom si no hi participava? Potser feia mandra, o creia que no podria guanyar.
No em va tocar res fins que van començar a fer-se sortejos per Internet. El primer de tots va ser un concurs de Verbàlia, on havíem de dir noms de bar curiosos que existissin (hi ha el Bar Beretxu, el Almodo Bar i el Bar Ra). Amb això vaig guanyar un llibre! Em va fer molta il·lusió, la veritat.
Des d'aleshores he anat participant a concursos i sortejos que es fan per Internet. Mai he guanyat res molt car, però ja porto forces coses. N'intento fer una llista, començant pel llibre esmentat:
- El llibre "Viatge a l'origen dels insults"
- Samarreta del Senglarrock 2007
- Samarreta de la pel·lícula "Supersalidos" (és vergonyosa, però va tocar)
- Samarreta de la pel·lícula "Blade Runner"
- Revista Enderrock
- Lot de DVD del documental "Bèsties"
- Samarreta de "Productes de la terra"
- Pastilla de sabó de "Productes de la terra" (una mica en catxondeio)
- DVD de la pel·lícula "Volver"
- DVD de la pel·lícula "La vida de los otros"
- Dues entrades pels cines Cinesa.
- Una memòria USB (amb fitxers que s'havien deixat a l'interior)
- Dos llibres dels que no recordo el títol (els té la Gemma)
- Un dinar/sopar per a dues persones a Cal Teixidó, un restaurant de La Seu d'Urgell (bufff, què lluny).
En aquesta llista cal afegir (o no) un d'aquests objectes que llencen els grups de música des de l'escenari, d'aquells que mai no ens tiren. El grup eren els Lexu's i el que vaig agafar a l'aire no va ser un CD, ni una samarreta, ni una baqueta. Va ser un tanga! Sí, sí, un tanga!
Crec que no em deixo res. Vist així són forces coses, oi? Bé, el que també vull dir amb tot això és que la sort es troba a l'atzar però, si la busques en tens més possibilitats. Com tantes altres coses.
4 comentaris:
caram! kuants premis!
jaajaja
jo vaig guanyar un còmic en un concurs de sant jordi a l'escola. i suposo que també alguna cosa més, però no la recordo...
ara, el premi més gran és la família i els amics que m'han tocat, o que he anat triant! aquest sí que val la pena! i és per sempre!
;)
I on fan sotejos per totes aquestes coses ...??
Tu si que saps!!
iep !!
si no vols el dinar/sopar a Cal Teixidó, dona'ls algú de la "family" lexu's de la Seu xDD, és a dir, la Pepi o jo, l'auBe, que ja som d'allà xDDDD però també pots pujar que no es tant lluny eh ! jeje
molt bon blog, si senyor !! xDD
salut i ara toca esperar el nou CD de lexu's, ens veiem en algun concert !! jeje
adéu :)
Lucía, els llocs on fan sortejos estan per tot arreu, només cal que busquis pels apartats de les webs.
Aube, ja hi vaig anar a dinar a Cal Teixidó. Hi vam menjar molt bé i era molt acollidor. Apa que la carretera per pujar a Estamariu déu n'hi do pels que no estem acostumats!
Publica un comentari a l'entrada