Sempre he anat a escoles religioses. Com més gran em feia, menys religió predominava a les classes, però és un tema que deu estar al "llibre d'estil" de les escoles on he anat. El fet és que quan feia primària a classe preguntaven si resàvem a casa. Jo m'imaginava la imatge: al llit, abans de dormir, ajuntant les mans i dient el parenostre... Però jo no ho he fet mai això. I em sorprenia perquè hi havia nens que deien que sí que ho feien.
Ara dic que crec en la ciència, que és el mateix que dir que no crec en cap déu ni res que tingui relació amb les religions. La raó és simple: la religió es va crear per donar explicació als dubtes que no tenien resposta. I actualment, la ciència dóna explicació a tot (o està treballant-hi).
La qüestió és que, de tant en tant, em trobo a alguna persona, de la meva edat que és religiosa, practicant o no, i que creu en déu. Això em sorprèn molt; no entenc com a l'any 2008 pot haver gent que tingui al cap idees d'aquest tipus. I llavors és quan veig que s'estan enganyant i intento fer-l'hi veure-ho (perdó, els pronoms no se'm donen bé). Explico que la religió no té sentit, perquè de fet, es poden tirar a terra totes les bajanades que diu la bíblia o el fet de que existeixi un ésser superior. Però normalment no són discusions equilibrades ja que la persona amb qui parlo no té prous arguments, ni arguments de pes per a explicar les seves creences. És com si, resumint, em diguessin "crec en això i prou", i aquestes paraules, a mi, no em serveixen.
Sembla que la tendència és que la religió desaparegui (almenys al 1r món), però tot i així, encara hi ha gent jove que continua tenint ideals religiosos i jo continuo no entenent-ho.
Ara dic que crec en la ciència, que és el mateix que dir que no crec en cap déu ni res que tingui relació amb les religions. La raó és simple: la religió es va crear per donar explicació als dubtes que no tenien resposta. I actualment, la ciència dóna explicació a tot (o està treballant-hi).
La qüestió és que, de tant en tant, em trobo a alguna persona, de la meva edat que és religiosa, practicant o no, i que creu en déu. Això em sorprèn molt; no entenc com a l'any 2008 pot haver gent que tingui al cap idees d'aquest tipus. I llavors és quan veig que s'estan enganyant i intento fer-l'hi veure-ho (perdó, els pronoms no se'm donen bé). Explico que la religió no té sentit, perquè de fet, es poden tirar a terra totes les bajanades que diu la bíblia o el fet de que existeixi un ésser superior. Però normalment no són discusions equilibrades ja que la persona amb qui parlo no té prous arguments, ni arguments de pes per a explicar les seves creences. És com si, resumint, em diguessin "crec en això i prou", i aquestes paraules, a mi, no em serveixen.
Sembla que la tendència és que la religió desaparegui (almenys al 1r món), però tot i així, encara hi ha gent jove que continua tenint ideals religiosos i jo continuo no entenent-ho.
1 comentari:
Hi ha molta gent que creu en Déu, encara que no vagi a l'església ni resi.
Em penso que sempre n'hi haurà d'aquestes persones, i mentre no siguin fanàtiques i no tinguin doble moral, a mi no em molestarà (encara que jo opino igual que tu).
Per cert, jo tenia un professor de química que deia que "Se puede creer en Dios si se quiere, pero que sea un Dios que entienda mucho de física y química".
I una altra cosa, en relació al bookcrossing: l'altre dia vaig llegir una columna de l'Espido Freire, que ha decidit que el dia 8 alliberarà còpies de seu nou llibre a nivell estatal. A veure si en trobem alguna!
Publica un comentari a l'entrada