Al principi de fer el bloc, em vaig preguntar si el bloc havia de ser anònim (que ningú sabés que escric aquest bloc) o no. N'havia llegit algun d'anònim, com el de la Llum i vaig pensar que en el meu bloc no hi posaria els pensaments més malvats que tenia (males opinions de la gent que m'envolta, per exemple). No em calia amagar res, ni tampoc parlaria d'allò que pot molestar a d'altra gent.
Fins ara no he tingut cap problema en escriure el que pensava. Però ahir em va passar una cosa que volia escriure i me'n vaig reprimir. Vaig tenir un dilema (que he resolt més o menys satisfactòriament) que implicava a més gent i, jo, amb el meu post podria fer mal a determinada gent si algun dia l'arribessin a veure (tot i que no crec que ells mateixos trobin el bloc). El fet és que la Gemma em va convèncer per no fer-ho i crec que té raó. Així que no ho he fet.
Si expliqués únicament curiositats de ciència no em caldria debatre si vull un bloc anònim o no. Però a mi m'agrada parlar de les coses que em passen, però no puc explicar tot el que se'm passi pel cap sense saber que algú implicat ho pot llegir. Però no vull ser anònim, vull ser com som normalment. Cadascú de nosaltres té opinions i pensaments que no voldríem fer saber a ningú o a una persona determinada. Perquè som persones i tenim opinions, som lliures d'opinar i som lliures de no opinar.
Fins ara no he tingut cap problema en escriure el que pensava. Però ahir em va passar una cosa que volia escriure i me'n vaig reprimir. Vaig tenir un dilema (que he resolt més o menys satisfactòriament) que implicava a més gent i, jo, amb el meu post podria fer mal a determinada gent si algun dia l'arribessin a veure (tot i que no crec que ells mateixos trobin el bloc). El fet és que la Gemma em va convèncer per no fer-ho i crec que té raó. Així que no ho he fet.
Si expliqués únicament curiositats de ciència no em caldria debatre si vull un bloc anònim o no. Però a mi m'agrada parlar de les coses que em passen, però no puc explicar tot el que se'm passi pel cap sense saber que algú implicat ho pot llegir. Però no vull ser anònim, vull ser com som normalment. Cadascú de nosaltres té opinions i pensaments que no voldríem fer saber a ningú o a una persona determinada. Perquè som persones i tenim opinions, som lliures d'opinar i som lliures de no opinar.
4 comentaris:
I som lliures de respectar! Crec que ho has resolt com només tu saps fer-ho... Perfecte!
el problema de l'anonimat és un problema de proximitat, el meu no ho és però les coses es poden explicar de moltes maneres, sense haver de reprimir-te.
Tot i que la majoria de coses es poden explicar de forma implícita hi ha algunes que no hi ha manera possible...
Ostres! Que jo no hi poso pensaments malvats, eh!!! O sí? :-P
El fet de l'anonimat l'he pensat moltes vegades. Però, no sé, l'altre dia em vaig trobar que, a classe, un alumne havia posat el meu nom al google i n'havia obtingut massa informació. La que hi ha, però és massa. Què passaria si tot el que explico al blog ho expliqués sense ser anònima? Sóc una persona molt vergonyosa. Crec que no podria ni entrar a classe...
Publica un comentari a l'entrada