Jansy amb "i grega"

Jansy és el meu sobrenom, tots els amics em diuen així. Em ve del cognom, em dic Jansana. Però el diminutiu no me'l vaig inventar pas jo. Va ser una persona en concret: el meu millor enemic. Sí, sí, el més enemic de tots, quan era petit. Era el Joan. Ens teníem mania un a l'altre, per qüestions de faldilles i altres bajanades (per exemple, un dia vam empatar fent curses de velocitat, érem els més ràpids de la classe). Doncs bé, durant les hores del pati jugàvem a futbol i un dia ell, per cridar-me més ràpidament, em va anomenar així, "Jansy". Des d'aleshores, tothom m'ha dit Jansy. Fins i tot algun profe, per fer la conya, em cridava així. Tot i que jo sempre em presento com a Xavi, tothom m'acaba dient pel sobrenom, suposo que a l'escoltar-ho als altres, t'hi acostumes. I ha aparegut una variant i tot, algú em diu "Jans".

Ja se sap, primer les paraules noves es transmeten per via oral, i després han de passar pel paper. El primer cop que vaig escriure Jansy, ho vaig escriure així, amb "i grega". No tinc raó, suposo que és un anglicisme (llàstima!), segurament perquè "molava més". Però ho vaig escriure així i prou. A vegades em pregunten que com és que ho escric amb "i grega" i no "i llatina" si sóc tan català i no sé què, o escriuen "Jansi" directament. No té motiu, és així i s'ha acabat.

Però he tingut un altre problema amb aquest sobrenom. Des de l'aparició d'Internet, el nick sempre ha estat Jansy. No té res d'especial, però és que em fa gràcia (no és una crítica) que la gent es creï els seus propis sobrenoms, molts cops amb personatges de fantasia d'aquests plens de consonants impronunciables. El problema: sempre que he agregat algú al messenger, o quan escric en un fòrum, em confonen amb una noia. Diuen que "Jansy" té connotacions femenines, s'imaginen una dona. A vegades he hagut de aturar algun d'aquests internautes calents que ronden: "em dic Jansy, però sóc un tio". Però bé, potser un dia em surten pits, mai se sap. Realment "Jansy" fa de noia?

El cas és que és el sobrenom que portaré sempre a sobre. Tinc l'esperança que els fills no em diguin així, almenys! De fet, als meus tres germans els han anomenat "Jansy" en alguna ocasió, però jo sóc el que el manté més. De fet, de Xavi i Xavier només me'n diu la família.