dilluns, 19 de maig de 2008

Com aprendre's l'abecedari i no morir en l'intent

Bé, tot i que el títol és gairebé més llarg que el post, el que vull explicar és justament això: com em vaig aprendre l'abecedari? No hi ha cap dificultat en aprendre's l'abecedari, però jo tenia certs problemes amb algunes lletres.

Més concretament, tenia dificultats amb l'ordre de la "f" i de la "g", per una banda, i amb la "r", "s" i "t" per una altra. Vaig solucionar el problema amb unes simples regles mnemotècniques, només es tractava de recordar dues paraules: "Figo" i "reset". Des d'aleshores, no vaig tenir més problemes. Què volíeu? El Figo era el meu jugador preferit.

El més curiós és que, encara ara, penso en "Figo" i "reset" per saber si la "f" va davant de la "g" o si va primer la "t" o la "r". Sóc absurd.

3 comentaris:

Helga ha dit...

Les regles mnemotècniques sempre van bé, per més absurdes que semblin quan li expliques a una altra persona que te'n recordes d'això per tal cosa.

De fet, avui me n'he empescat unes quantes (el juny ja s'acosta).

Per cert, Figo és una paraula prohibida a casa meva per la salut del mau germà. Era el seu ídol quan era petit i és clar...

Man1 ha dit...

Jo també feia algo semblant cuan era petit. En aquest cas en castellá. No sabia si es deia, "se me ha roto, o me se ha roto". Em van explicar que primer venen les SEmanas i depres los MEses. Però em vai buscar una paraula millor. SEMEm, a partir de llavors no ho vai a tornar a dir malament.

Dafne ha dit...

Jo... Sempre he tingut molta memòria i m'ho aprenia tot de carrerilla...