dimecres, 14 de maig de 2008

Parlar de vostè

Mai m'ha agradat parlar de vostè. Sempre he pensat que és millor considerar tothom com a igual, ja que, en el fons, tots som persones. Tot i que penso això, hi ha un cas que sempre he considerat adequat parlar de vostè, que són els personatges importants pels càrrecs que ocupen (rotllo gent dels ajuntaments, advocats o els caps de la feina), simplement, perquè imposen respecte i has de demostrar submissió (només fer-ho veure).

Quan vaig començar a fer classes d'informàtica a gent gran se'm va plantejar el dubte. Hi ha cases on als pares se'ls parla de vostè o de vós, però això se'm fa molt estrany. I en més ocasions, se'ls parla als avis de vostè, però tampoc és possible en el meu cas, ja que els tinc tots morts. Així que no tinc gaire pràctica amb la gent gran. Els hi haig de parlar de vosté?

Per mi, la resposta seria clarament "no". Jo tutejaria a tothom que calgués, perquè no són més importants que jo, per molta experiència que tinguin. Però quan ho vaig dur a terme no vaig poder. Els hi parlava de "tu" però n'era incapaç, no em sortien les paraules. No sé ben bé el perquè, però suposo que trobava que tutejant-los els ofenia. Algú pot dir que el millor és preguntar si podem tutejar, però qui coi diu "no, no em pots tutejar"?

Així que vaig decidir que el millor era parlar de vostè, i si algú em deia alguna cosa, jo ho canviaria. Per què he acabat fent el que no volia? Culleres...

5 comentaris:

Luke ha dit...

A mi tampoc m'agrada això de parlar de vostè XD fa lleig i com de gran XD. A mi algun cop m'han parlat de vostè i em sento com si tingués 50 anys igual que quan em diuen senyor :S que dius cony que tinc 23 anys si fa 4 dies jugava amb ninots!

En fi parla-lis com et doni la gana, jo a mon àvia ni li parlo, està sorda, però a la del Cisco la tracto de tu i tots contents.

Helga ha dit...

Jo trobo bé parlar de vostè a la gent gran. Em sembla un signe de respecte i educació. Jo no he tingut una relació estreta amb els meus avis (quan jo vaig nèixer, l'únic que em quedava tenia una demència i no em recordava gaire).

Potser per això tracto a la gent gran de vostè. Ah! I als professors de la uni també! Que vegin que sóc una bona noia (ho sigui o no)...

partícula elemental ha dit...

Jo crec que cal parlar de vostè a la gent gran i als que exerceixen alguna funció pública o tenen alguna autoritat sobre tu. I potser en diem per respecte, però no és això: és una qüestió de distància.

El tuteig dóna mostra d'un acostament a l'altre com si ens coneguéssim de sempre. Per què? És obvi que amb els joves això no passa, perquè al menys hi ha una distància inexistent, la de l'edat. Però d'entrada, amb un professor, o amb un polític, o amb un cambrer, crec que cal respectar la distància.
Això sí, el tuteig s'imposa quan es demana.
Fins aviat!

atles de partícules

Man1 ha dit...

jo opino que cadascu parli com vulgui, de vosté o no. Aixó et surt sol de parlar d'una manera o d'una altre tal com t'hagin ensenyat a la infancia. Així que si no t'han ensenyat a parlar'ne no tens culpa, per aixó para com vulguis. De totes maneres a mi m'agrada que em tractin de vosté, en cap moment em sento ofès ni em sento gran, si no tot el contrari, em sento important. Rodolí.

Jansy ha dit...

Luke, si, realment, que ens parlin de vosté quan som tan joves fa molt lleig. És molt repel·lent.

Helga, parlar de vosté sembla que estigui lligat al respecte, però crec que el respecte també passa per a expressar-se amb llibertat. Què complicat!

Partícula elemental, en primer lloc, gràcies per entrar (no sé com) al meu blog. Pel que fa a la distància de la que parles, no creus que és la mateixa distància la que ens separa els joves de la gent gran que la que separa la gent gran dels joves? Per aquest motiu també ens haurien de parlar de vosté ells.

Man1, deus ser l'únic jove a qui li agrada que li parlin de vosté. Estàs fet tot un senyuritu.