dijous, 1 de maig de 2008

Jansy amb "i grega"

Jansy és el meu sobrenom, tots els amics em diuen així. Em ve del cognom, em dic Jansana. Però el diminutiu no me'l vaig inventar pas jo. Va ser una persona en concret: el meu millor enemic. Sí, sí, el més enemic de tots, quan era petit. Era el Joan. Ens teníem mania un a l'altre, per qüestions de faldilles i altres bajanades (per exemple, un dia vam empatar fent curses de velocitat, érem els més ràpids de la classe). Doncs bé, durant les hores del pati jugàvem a futbol i un dia ell, per cridar-me més ràpidament, em va anomenar així, "Jansy". Des d'aleshores, tothom m'ha dit Jansy. Fins i tot algun profe, per fer la conya, em cridava així. Tot i que jo sempre em presento com a Xavi, tothom m'acaba dient pel sobrenom, suposo que a l'escoltar-ho als altres, t'hi acostumes. I ha aparegut una variant i tot, algú em diu "Jans".

Ja se sap, primer les paraules noves es transmeten per via oral, i després han de passar pel paper. El primer cop que vaig escriure Jansy, ho vaig escriure així, amb "i grega". No tinc raó, suposo que és un anglicisme (llàstima!), segurament perquè "molava més". Però ho vaig escriure així i prou. A vegades em pregunten que com és que ho escric amb "i grega" i no "i llatina" si sóc tan català i no sé què, o escriuen "Jansi" directament. No té motiu, és així i s'ha acabat.

Però he tingut un altre problema amb aquest sobrenom. Des de l'aparició d'Internet, el nick sempre ha estat Jansy. No té res d'especial, però és que em fa gràcia (no és una crítica) que la gent es creï els seus propis sobrenoms, molts cops amb personatges de fantasia d'aquests plens de consonants impronunciables. El problema: sempre que he agregat algú al messenger, o quan escric en un fòrum, em confonen amb una noia. Diuen que "Jansy" té connotacions femenines, s'imaginen una dona. A vegades he hagut de aturar algun d'aquests internautes calents que ronden: "em dic Jansy, però sóc un tio". Però bé, potser un dia em surten pits, mai se sap. Realment "Jansy" fa de noia?

El cas és que és el sobrenom que portaré sempre a sobre. Tinc l'esperança que els fills no em diguin així, almenys! De fet, als meus tres germans els han anomenat "Jansy" en alguna ocasió, però jo sóc el que el manté més. De fet, de Xavi i Xavier només me'n diu la família.

6 comentaris:

Helga ha dit...

Jo no li veig connotacions femenines a Jansy, encara que si els altres ho fan potser serà per:

1. Que pugui semblar un derivat rar de Jessi.

2. Que a internet la gent deixa anar la part més calenta de la ment i n'hi ha que pretenen lligar encara que sigui en un xat contra la matança de foques.


Per cert, lo de posar les "i gregues" a tot, a part de quedar més internacional (per dir algo), és estèticament més maco. M'explico: "Jansy" i "Jansi". ¿Quina paraula et sembla més maca?

Dafne ha dit...

Realment queda molt millor Jansy!! Tot i que jo de vegades et dic Jans i la Rosa tmb te diu Jans!!!
I no crec pas que faci de dona!!!

Jansy ha dit...

Helga, tens tota la raó, estèticament queda millor Jansy i pot ser que ho escrigui així per aquest motiu. El fotut de que em confonguin amb una noia és quan jo no sé que es confonen i després d'un temps se n'adonen.

Dafne, sips, Jans està bé, també, tot i que m'agrada més Jansy (és el quasi el meu nom!).

Carol ha dit...

Mmmmmm... em sinceraré... Quan l'Efren (que ell es fa dir Goshi, parlant de sobrenoms) em va dir que et deies Jansy vaig pensar: "Però si és un tio!" I bé, amb el temps m'he acostumat, però l'impuls va ser aquest... :P (perdó...?)

nix... ha dit...

Jajajaja! Que bo! Jo no et sé dir ni Xavi ni Xavier. Quina gràcia!

Luke ha dit...

Bueno sempre et podem dir Domingo com la meva àvia XD