dimecres, 21 de maig de 2008

Parlo sense vergonya!

Tothom coneix la campanya "Dóna corda al català" que la Generalitat anunciava per tot arreu, en principi dirigit als nouvinguts. Malauradament, la campanya ja no té sentit des de que Montilla és el president.

Hi ha molts catalanoparlants que es dirigeixen als castellanoparlants en castellà. Si els hi preguntem per què parlen en castellà no ens saben contestar, o el que és pitjor, ens diuen que ho fan per educació. Jo era un d'ells; dels que canviaven l'idioma, segurament perquè sempre ho havia vist fer així. Cada cop que algú se'm dirigia en castellà, jo li contestava en castellà, per molt que em costi parlar-hi. Fins i tot, a algunes persones amb pinta castellanoparlants, directament els hi parlava en castellà. Per cert, sí, hi ha gent amb cara de català i gent amb cara castellana, tot i que no sempre és fàcil encertar-la.

Va arribar un dia que, arrel de conèixer alguns casos de persones que SEMPRE es dirigien en català, vaig pensar que jo en podia ser un d'ells. Així que em vaig obligar a fer-ho. Ara parlo amb tothom en català, per molt castellanoparlants que siguin. Puc mantenir converses parlant jo en català i l'altre interlocutor en castellà, sense caqp problema. Fins i tot, hi ha algú castellanoparlant que m'ha agraït que li parli en català, ja que tothom li parla en castellà i mai pot aprendre el català.

Tots sabem que aquest problema de canviar d'idioma, el tenim més a la zona metropolitana que no pas a les comarques del nord (per exemple). Només cal fixar-se en un detall per veure-ho clar. Els immigrants que s'instal·len a Barcelona només saben parlar en castellà perquè tothom se'ls hi dirigeix en castellà. En canvi, els que viuen a Olot, Banyoles, Ripoll... saben parlar ambdues llengües per igual, o almensy s'interessen per aprendre'l, perquè hi ha gent que els hi parla en català.

Jo animo a qui ho vulgui provar, això de començar a dirigir-se sempre en català. Al principi costa una mica, però després ja surt per si sol. Fins i tot t'ho poden agrair. Parla sense vergonya, parla en llibertat!

2 comentaris:

Carol ha dit...

Ostres, jo sóc castellanoparlant, tot i que ja parlo 50-50... La meva vida està molt dividida en aquest sentit: familia i cole: castellà. Parella i castells (part elemental a la meva vida): castells. I messenger, en gran part, també en català.

La qüestió és que jo a vegades parlo castellà i a vegades català amb la gent que no conec, depèn com em pilli, però sempre canvio la llengua si l'altre no coincideix amb mi... I sé que no faig bé... :( Però bé, em costa molt, i no sé fer-ho, la veritat! Hauria de viure amb algú que ho fes, i no és el cas...

També hi ha una altra qüestió i que a vegades em fa vergonya pensar-ho i tot... Per exemple, fa uns dies anant en metro. Anava llegint Harry Potter (en català, clar!!!) i per tant pensava en català. Entra un noi escoltant música a tota pastilla. M'emprenya i decideixo demanar-li que apagui la música. Anava a parlar-hi en català directament, però em sorgeix un dubte. Me'l miro i veig que si parlo en català, no només no em faria cas, sinó que encara entraríem en "disputa" política, i vaig decidir evitar merders i dirigir-me en castellà directament.

No sé si vaig fer ben fet...

PD: Perdó per la parrafada... :(

Jansy ha dit...

Carol, potser els que utilitzeu les dues llengües per igual sou els que menys problema teniu. Els que només parlem català som els que més ens hauríem d'esforçar per a parlar en català a tothom. Si vols parlar amb algú castellanoparlant en català, pots practicar amb un cambrer d'un bar o un dependent de botiga. Així potser et costa menys!

La veritat és que en el cas que expliques del noi del metro, jo també faig com tu i m'estalvio problemes absurds.

PD: Les parrafades molen.