dilluns, 5 de maig de 2008

Dilluns emprenyat

Aquest matí he vist com a la web de la meva facultat s'anunciava un examen per aquest dimecres al matí. I avisen avui. És increïble. Vaig faltar a l'última classe, on deurien dir el dia de l'examen. Però és que resulta que estan obligats a avisar-nos per Internet una setmana abans. Però no, els responsables de l'assignatura es comporten com sempre ho han fet: sense disciplina i desorganitzadament. Per què coi han avisat avui i no la setmana passada amb temps per poder estudiar?

Des de que estic a la universitat, se m'ha esfumat l'ideal que en tenia sobre aquesta. De fet, tot han estat decepcions. En una ocasió un professor va afegir sense previ avís unes preguntes a l'examen (quan en principi no havien d'entrar). Al sortir de l'examen tothom estava molt emprenyat per la injustícia que s'havia comès. I jo no em vaig quedar de braços plegats: vaig anar a parlar amb el profe per comentar-li el que ens havia semblat i a dir-li que no estava bé allò que havia fet. Si alguna cosa he après és que la vida ha de ser el més justa possible i que s'ha de fer el màxim per aconseguir-ho. Doncs bé, la seva resposta va ser d'escridassar-me desmesuradament (davant alguns altres alumnes), dient-me que no tenia raó i que la meva obligació és estudiar-m'ho tot i que quins nassos tenia per anar a dir-li allò i no sé quines bajanades més. Em vaig fer petit de cop, em vaig girar i vaig marxar. Si alguna cosa es mereixia aquell idiota era una no-resposta (vaja, un "muts i a la gàbia" d'aquells que fan mal, d'això en sóc un especialista).

Així que he decidit que demà enviaré un e-mail al responsable de l'assignatura (és obvi, no m'atreveixo a dir-li a la cara, vista l'exeperiència). Li diré que han fet malament, que ens haurien d'haver avisat amb una setmana d'antel·lació, que si no fós obligatori també ho haurien de fer perquè hi ha gent que no va a classe (pel que sigui). Li explicaré el perquè no li dic a la cara, perquè considero que és el responsable d'una assignatura sense ordre i que això dificulta l'alumnat.

Estic emprenyat per això i per una altra cosa. Avui he començat la nova feina. Bé, no és cap nova feina, perquè ja l'havia fet, però avui l'he començat a un altre lloc. Un lloc que està bastant lluny de casa. Entre ahir i avui he hagut de donar explicacions a tres persones sobre el perquè vaig a treballar tan lluny de casa. Caldes de Montbui està lluny d'on visc, però no està a la Xina, que jo sàpiga. I el motiu pel que he agafat la feina tan lluny és perquè em va molt bé per horaris i pel sou. Que no puc? Molesto a algú?

3 comentaris:

Carol ha dit...

No, no! A mi no em molesta! De fet... A mi això m'ha passat durant molts anys, quan estudiava a Badalona mentre vivia a Barcelona..

De fet... Encara estudio a Badalona i visc a Barcelona jejeje

Ahhh!! i si necessites que amenaci de mort a algú, que tingui una trobada "amistosa" en algun carrer fosc i petit amb algú, o que els meus "amics" facin una bona feina... Només has de dir-m'ho ;) xD

Jansy ha dit...

Carol, això de les teves trobades amistoses ho tindré en compte. En ocasions m'aniria realment bé. Que xunga que ets, no? :p

Dafne ha dit...

Sóc especialista en rebre els teus muts i a la gabia i sincerament... Bé, m'ho estalvio.

Tens rao d'estar emprenyat! Que menys que avisar un poc abans!!!
Jo he tingut una discussió semblat amb uns professors avui, però al final s'ha resolt a favor dels alumnes.