Els últims 8 e-mails que tinc a la bústia del meu correu electrònic tenen el mateix assumpte, "Sopar ex alumnes". Properament se'n "celebrarà" un. Més o menys cada any hi ha notícies d'un sopar de classe. La idea sempre és de les de sempre (o una, o l'altra, o l'altra). Era la gent guai (i segur que encara ho són).
Dels 4 o 5 que se n'han fet, només vaig anar a un d'ells. Va ser patètic: gent que feia molt que no veia (perquè van abandonar els estudis) i que semblava que fossin qui sap què. Alguns venien amb la parella... i ja em diras tu, què fot el novio o la novia a un sopar d'ex-alumnes? Bé, la resposta ja la sé: d'objecte, de trofeu. I aquelles típiques preguntes de "i ara què fas?" o "encara estudies?" que ja me les veig a venir i em vénen calfreds.
No hi vaig per dues raons. La primera és perquè a la majoria de gent no la vull veure, no en tinc necessitat. Ni m'han aportat res ni els he d'agrair res. De fet, molts dels que voldria veure no hi aniran. La segona raó és perquè el teatre el veig assegut en butaca, i no pas a un sopar com aquests. Un plegat d'enganys i autoenganys: gent que fa veure que es cau bé, els guais creuen que continuen liderant, alumnes afectats pel bullying que ara actuen com si res... El maquillatge fa molt; de segur que ningú explicarà les seves misèries.
Jo tinc dues maneres d'estar lligat al passat, a la meva classe: anant de tant en tant a visitar la meva escola (i els profes) i l'altra és continuar tenint l'amistat amb els que més em relacionava, que és l'única cosa que n'he tret de bo. I amb aquests serà amb els que puc passar tota una nit jugant al Trivial o al Monopoly (amb les regles correctes), com ha passat aquest dissabte-diumenge.
Així que, sense pensar-m'ho gaire, puc dir al sopar: bon vent i barca nova!
Dels 4 o 5 que se n'han fet, només vaig anar a un d'ells. Va ser patètic: gent que feia molt que no veia (perquè van abandonar els estudis) i que semblava que fossin qui sap què. Alguns venien amb la parella... i ja em diras tu, què fot el novio o la novia a un sopar d'ex-alumnes? Bé, la resposta ja la sé: d'objecte, de trofeu. I aquelles típiques preguntes de "i ara què fas?" o "encara estudies?" que ja me les veig a venir i em vénen calfreds.
No hi vaig per dues raons. La primera és perquè a la majoria de gent no la vull veure, no en tinc necessitat. Ni m'han aportat res ni els he d'agrair res. De fet, molts dels que voldria veure no hi aniran. La segona raó és perquè el teatre el veig assegut en butaca, i no pas a un sopar com aquests. Un plegat d'enganys i autoenganys: gent que fa veure que es cau bé, els guais creuen que continuen liderant, alumnes afectats pel bullying que ara actuen com si res... El maquillatge fa molt; de segur que ningú explicarà les seves misèries.
Jo tinc dues maneres d'estar lligat al passat, a la meva classe: anant de tant en tant a visitar la meva escola (i els profes) i l'altra és continuar tenint l'amistat amb els que més em relacionava, que és l'única cosa que n'he tret de bo. I amb aquests serà amb els que puc passar tota una nit jugant al Trivial o al Monopoly (amb les regles correctes), com ha passat aquest dissabte-diumenge.
Així que, sense pensar-m'ho gaire, puc dir al sopar: bon vent i barca nova!
4 comentaris:
Jo tampoc no sóc gaire partidaria dels sopars de classe i val a dir que si hi anessis, no seria jo la que t'acompanyes per que no vull ser trofeu de ningú (en llegir-ho he sentit com si fos un cap deporc senglar penjat dalt la llar de foc). La veritat és que aquest cap de setmana va estar molt bé.Però crec que a les 8:30 del matí ja era una bona hora per acabar de sopar no??
Ei!!! jansy estic completament d'acord amb el comentari sobre els sopars de clase. Cada any, o fins i tot en algún cas, 2 cops per any, es proposen sopars de clase. Quina finalitat tenen aquest sopars? en realitat no la se exactament, però jo creia que una seria la de veure antics companys que fa temps que no veig, pero jo em preguntu, s'avisa a tota la gent? Es considera gent de clase només els de bachillerat? La meva opinió es que realment amb la gent que més aprecio d'aquells anys, no ens hem deixat de veure en cap moment, fins i tot amb el Nacho que esta a Madrid el veig més que amb gent d'aquí. No em fan falta aquests sopars per saber com els hi va la vida.
També com dius, en darrers sopars, venen novios i novies, són en realitat gent de clase? estaria d'acord l'organització de l'event en que jo vingues amb el meu jefe de la Solvay?
Perqué en aquests sopars tota la gent ke hi va només es dona abraçades i petons i tots són amics de tothom, cuan al cole, no s'han parlat mai o fins hi tot es portaven a matar...? i per acabar, perque cada any que passa, la pizza del sopar és més cara?, la gent sen va sense pagar i els organitzadors no tenen res a dir en aixó?
Tothom que hi vagi que sápiga que pagará 15 euros per una pizza de 9 euros, però sempre es podrá "enchufar" 2 o 3 sangries per poder amortizar el preu.
P.D. Per si un cas, algún organitzador llegeix aquest comentari, que sàpiga que jo no aniré al sopar perque treballo de nit, però si no treballes, aniria però sense pagar, ja vorieu com a mi si ke me la liavau bona.
P.D.(2) En un moment he dit que no hem fan falta els sopars de clase per saber de la gent que més aprecio d'aquells anys, acontinuació nombraré a aquesta gent, perqué no hi hagi dubte de qui són i que no hi hagi algú que es doni per aludida quan no ho es: Luque, Jansy, Salva, Rosa, Sara, Axel, Cristian, Ivan, Flores, Ignacio i Vila.
Mort i destrucció.
Manel tu no fas comentaris, fas posts sencers, quasi llibres i tot.
PD: L'any que ve em presentaré al sopar amb el meu grup de 72 concubines.
Dafne, no pateixis que no et portaré de trofeu!
Manel, tens raó amb tot el que dius i com diu el Luque, podries haver escrit un post sencer!
Luke, la teva post-data et té obsessionat.
Publica un comentari a l'entrada