dissabte, 1 de març de 2008

Lax'n'busto - Cornellà de Llobregat - 29/02/2008

No estic acostumat a pagar per anar a un concert, però després d'un hivern buit de música i de tenir ganes de Lax'n'busto vaig deixar anar uns preciosos 11€ per assistir-hi. Els últims mesos havia vist que feien concerts en aquest local de Cornellà amb nom de restaurant de la regió de Mèxic de Port Aventura, la sala Tijuana. En principi el concert començava a les 21:30, però fins a una hora més tard no ens van deixar entrar, fent una cua molt cansada (era divendres!). Mai suporto l'impuntualitat (suposo que del local). Però bé, fa uns mesos vaig esperar 3 hores per un concert, així que va ser suportable.

El local era llarg i estret, no era com m'esperava, però vaja, almenys tindríem el grup força aprop. El concert va començar amb l'espera habitual. Com sempre, els Lax'n'busto van començar forts amb "Per tu, mare" i un seguit de cançons per escalfar l'ambient, tant que em vaig quedar sense veu a la tercera lletra. Però va ser una sorpresa poder escoltar cançons que feia molt que no escoltava, com "Pagès", "Tu ets la llum" o "No vaig triar", cançons que creia que eren més adients per a la veu del Pemi Fortuny que no pas per a la d'en Salva. Clàssics com "La meva terra és el mar", "Miami Beach", "Llença't" i "Tinc fam de tu" barrejats amb cançons del nou disc "Relax" com "Abraça'm", "Si tu vols", "Blues del diumenge", "Perdut" o "Terra". Cal destacar que em va sorprendre una d'aquestes cançons que posen noves a la gira, d'aquelles que tenim oblidades o que desconeixem; en aquest cas es tractava de "Més roig". Vaig trobar a faltar cançons com "Trepitja fort" i "Ara o mai", i em vaig alegrar de trobar a faltar "Mai diguis mai" i "Una altra vegada". Els Lax van acabar amb l'esbojarrada "Toca'm els ous Maria".

Va ser un concert dels que fan disfrutar, almenys a mi, per les cançons recuperades i pel ritme ràpid i enèrgic general. Les notes negatives les va donar el local, ofegant les 6 primeres files de fum amb gust de xiclet de maduixa realment fastigós d'aquell que se't posa a la gola. De veritat cal fotre fum? Quina diferència hi ha que n'hi hagi o que no? Hi havia ocasions en que el llum i el fum feien de pantalla i no es veia absolutament res. Per altra banda, el microfon del Salva va fallar i va haver dues cançons que quasi no va poder cantar, provant micros que li donaven. Vam ser el públic els que vam cantar.

Però me n'alegro de poder veure un dels millors grups del panorama català amb tanta energia i fent saltar i ballar a tothom. Un 10 pels Lax'n'busto i un 0 per la Tijuana.