Ahir, a "El cor de la ciutat", la Berta ordenava objectes que tenia guardats i de sobte es va trobar les dents de llet del seu fill dins d'una caixeta. Després vaig pensar que a mi també m'agradaria tenir guardades les dents de llet. Recordo que les deixava a algun prestatge o a qualsevol lloc que trobés, però amb el temps desapareixien. Amb la guerra que em van donar algunes!
Quan se'm remenava una dent de llet, anava en compte amb el que menjava, no fos cas que me l'empassés. Jo que era molt lent menjant, encara ho era més en aquestes circumstàncies. De fet, sé segur que en dues ocasions em van caure menjant (una madalena i un pota de cranc). D'altres se'm quedaven als dits al tocar-me-les. I diria (no n'estic segur perquè no en tinc la certesa) que una dent me la vaig empassar.
Però cap d'elles la conservo ara i em faria molta gràcia poder-les tenir. Així que si jo no ho he pogut tenir, espero poder-les guardar als meus fills i que així ells tinguin l'opció de triar si les volen o no.
Quan se'm remenava una dent de llet, anava en compte amb el que menjava, no fos cas que me l'empassés. Jo que era molt lent menjant, encara ho era més en aquestes circumstàncies. De fet, sé segur que en dues ocasions em van caure menjant (una madalena i un pota de cranc). D'altres se'm quedaven als dits al tocar-me-les. I diria (no n'estic segur perquè no en tinc la certesa) que una dent me la vaig empassar.
Però cap d'elles la conservo ara i em faria molta gràcia poder-les tenir. Així que si jo no ho he pogut tenir, espero poder-les guardar als meus fills i que així ells tinguin l'opció de triar si les volen o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada