dimarts, 11 de març de 2008

El forat de les coses perdudes

De petit, al col·legi, llegíem força. Teníem una "biblioteca" (un prestatge ple de llibres) on hi havia força llibres pre-adolescents, sobretot de la arxiconeguda col·lecció "El vaixell de vapor" de l'Editorial Cruïlla. Un d'ells, de la sèrie taronja, es titulava "El forat de les coses perdudes". Un títol suggerent per a un nen de 10 anys. Tracta d'una nena que es pregunta "Quan es perd una cosa, on va a parar?", més tard descobreix que hi ha un forat on hi van a parar tots els objectes perduts i on viuen personatges fantàstics. En aquest cas, el forat es troba dins d'un sac.

De fet, cada dos per tres perdem coses, sobretot si tens l'habitació com un caos, com em passa a mi. Després ens toca buscar per tota la casa. I llavors és quan ho trobem al lloc més senzill, o potser al més insospitat. Dins del meu rànquing d'objectes perduts, en els primers llocs es trobarien el mòbil i el targeter del transport públic. Mai sé on els poso. De petit també perdia el paraigües i alguna calculadora. Però és que ara fins i tot perdo les ulleres.

Però hi ha un objecte que perdo molt més sovint. Són els meus estimats bolígrafs Bic. Els compro de 25 en 25, però els perdo. Els perdo abans que s'acabin. En tinc per tot arreu, a excepció del moment en què els necessito, que llavors desapareixen. Però com pot ser? Ni dins la motxilla, ni al cotxe, ni a la taula, ni al calaix. On coi t'has fotut? Els perdo i algú els deu utilitzar, espero. Perquè sinó, on van a parar les meves desenes de bolígrafs?

Hauré de buscar el meu propi forat de les coses perdudes.

1 comentari:

Lucía ha dit...

A mi amb els bolígrafs em passa a l'inrevés, que en vaig fent col.lecció sense voler. N'arreplego un munt i després no recordo a qui li he pispat.

Però que consti que ho faig sense maldat i que no t'he agafat cap dels teus,jeje.

Jo perdo constantment els encenedors.