Rutina automobilística

Ho he pensat en forces ocasions, però avui ha estat una mica xocant. Fa 2 anys que condueixo; ho faig bastant sovint, així que puc dir que puc dominar gairebé qualsevol situació que se'm presenta. Aquest matí mateix gairebé encrusto el cotxe en una camioneta. Un cotxe amb "L" ha frenat de cop, passant de 80 km/h a 30, s'havia passat la sortida. La camioneta ha frenat bruscament i jo, darrere d'aquesta i sense gaire visió, he hagut de frenar alhora i tirar-me cap a l'esquerra per si de cas venia algú per darrere i rebíem els dos que menys teníem la culpa. He mirat pel retrovisor i una noia ha fet el mateix que jo, afortunadament cap a la dreta. Tot ha passat, però m'he endut un bon esglai.

Però és que aquesta tarda, quan he anat a treballar, m'ha passat un fet que m'ha sorprès. Jo anava conduïnt per una carretera en la que hi passo sovint. Però per anar a la feina, haig de trencar en un moment determinat, que és el que no faig sovint. I jo avui anava tranquil·lament i de sobte me n'adono que m'acabo de passar la sortida. Com pot ser? Ostres!

Per sort, més endavant hi ha una segona sortida que va al mateix poble. Però és que jo conduïa per pura rutina! Quan passo per un lloc nou, ho miro tot: indicadors, senyals, marques, el que sigui. Avui passava de tot, com tants altres cops, ja m'ho coneixia tot. Només sembla que desperti quan hi ha perill, com aquest matí. Em fa por pensar que algun dia em puc despistar, però alhora veig que responc bé. Quina sensació més estranya...