Teoria dels sis graus de separació. Diuen que qualsevol persona del planeta està connectada amb qualsevol altra a través d'una cadena de sis coneguts. I és que els humans som uns éssers socials, potser per això s'han creat a Internet una mena de xarxes per a que els usuaris d'aquesta tecnologia posin en comú els seus coneixements o es relacionin entre ells. Això ha estat un invent fantàstic, i d'aquí l'èxit que han tingut xarxes socials com MySpace, Fotolog, Blogger, Facebook i molts d'altres. De fet, hi ha milions d'usuaris que fan servir aquestes xarxes.
Però sorgeix un problema. Moltes dels usuaris d'aquestes xarxes abandonen, ja sigui per avorriment, perquè n'han trobat una de més interessant o per mil motius. El cas és que un sol usuari no pot compaginar gaires xarxes socials, per molt interessants que siguin aquestes. El cert és que moltes webs que no tenien la filosofia de ser una xarxa social, estan incorporant aquesta opció. I això està passant: hi ha més oferta que demanda. I això fa que els usuaris es desperdiguin per Internet.
Una de les solucions que es pronostiquen són les anomenades xarxes verticals. Les xarxes verticals són especialitzades, xarxes socials que tracten d'un tema en concret, com poden ser els cotxes, una sèrie d'èxit o una afició minoritària.
Jo sóc del parer de que s'hauria de monopolitzar un xic el tema de les xarxes socials. Hi haurà un moment en que existiran masses xarxes socials i serà llavors quan la gent escollirà la que prefereixi, ja sigui per comoditat, per servei/qualitat o pel que crec que es mou més la gent: la moda internauta (els corrents que hi ha d'usuaris, com quan un munt de gent es va fer un fotolog). Aquí hi té molt a guanyar empreses com Google o Microsoft, és obvi. Però penso que també és on hi arriba amb més facilitat la gent del carrer, no tant experta en informàtica.
Però sorgeix un problema. Moltes dels usuaris d'aquestes xarxes abandonen, ja sigui per avorriment, perquè n'han trobat una de més interessant o per mil motius. El cas és que un sol usuari no pot compaginar gaires xarxes socials, per molt interessants que siguin aquestes. El cert és que moltes webs que no tenien la filosofia de ser una xarxa social, estan incorporant aquesta opció. I això està passant: hi ha més oferta que demanda. I això fa que els usuaris es desperdiguin per Internet.
Una de les solucions que es pronostiquen són les anomenades xarxes verticals. Les xarxes verticals són especialitzades, xarxes socials que tracten d'un tema en concret, com poden ser els cotxes, una sèrie d'èxit o una afició minoritària.
Jo sóc del parer de que s'hauria de monopolitzar un xic el tema de les xarxes socials. Hi haurà un moment en que existiran masses xarxes socials i serà llavors quan la gent escollirà la que prefereixi, ja sigui per comoditat, per servei/qualitat o pel que crec que es mou més la gent: la moda internauta (els corrents que hi ha d'usuaris, com quan un munt de gent es va fer un fotolog). Aquí hi té molt a guanyar empreses com Google o Microsoft, és obvi. Però penso que també és on hi arriba amb més facilitat la gent del carrer, no tant experta en informàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada