Sense dubte, el pitjor dia del Senglar pels seguidors del rock català.
A la 1 del migdia i després d'haver desmuntat la tenda, va actuar una cantautora totalment desconeguda (almenys per mi), Meritxell Gené, que va tocar unes cançons molt agradables per passar una estona estirat a la gespa. Un bon descobriment.
A la tarda, va ser el torn de La banda del yuyu, grup que volia conèixer però que em va decepcionar força. No vaig trobar cap cançó amb ganxo! Tot seguit i al mateix escenari, dos grups destralers feien soroll. Vam haver d'abandonar l'escenari, no es podia aguantar.
Més tard, van tocar els Plouen Catximbes. Tot i que són força desconeguts, estan agafant embranzida, però els hi falta seduir un xic més el públic, i els hi falta alguna cançó que fagi que la gent s'hi senti identificat, i que la pugui cantar quan li vingui de gust: el toc comercial.
El motiu per aguantar aquella avorrida jornada de Senglar va ser el grup que va tocar a les 21h: en Miquel Abras. Va ser un concert força bo, amb les dues cançons que tenen més ganxo de totes les que té. Tot i així, no hi havia gaire públic (gairebé segur que per la merda de programació per aquell dia).
Així que vam marxar en aquell moment; el Senglar s'havia omplert de gent rara: "tocaven" Tote King, SFDK, Fun'da'mental, Falsalarma...
En general, un Senglar a nivell mig, amb la gran absència dels Lax'n'busto, el millor concert d'Els Pets, una Amaral esplèndida, uns Rauxa que es fan grans, un últim dia que sobrava (bé, sobraven els grups), la retallada del nombre de grups i escenaris i una organització cada cop més nefasta.
Ja que sembla que l'any que ve hi haurà canvis (ens ha arribat una rumor sobre un canvi de lloc del Senglar cap a Girona), espero que l'organització torni a agafar les arrels d'aquest festival i torni a convidar el millor de l'escena catalana, que porta prou gent i surt barat.
A la 1 del migdia i després d'haver desmuntat la tenda, va actuar una cantautora totalment desconeguda (almenys per mi), Meritxell Gené, que va tocar unes cançons molt agradables per passar una estona estirat a la gespa. Un bon descobriment.
A la tarda, va ser el torn de La banda del yuyu, grup que volia conèixer però que em va decepcionar força. No vaig trobar cap cançó amb ganxo! Tot seguit i al mateix escenari, dos grups destralers feien soroll. Vam haver d'abandonar l'escenari, no es podia aguantar.
Més tard, van tocar els Plouen Catximbes. Tot i que són força desconeguts, estan agafant embranzida, però els hi falta seduir un xic més el públic, i els hi falta alguna cançó que fagi que la gent s'hi senti identificat, i que la pugui cantar quan li vingui de gust: el toc comercial.
El motiu per aguantar aquella avorrida jornada de Senglar va ser el grup que va tocar a les 21h: en Miquel Abras. Va ser un concert força bo, amb les dues cançons que tenen més ganxo de totes les que té. Tot i així, no hi havia gaire públic (gairebé segur que per la merda de programació per aquell dia).
Així que vam marxar en aquell moment; el Senglar s'havia omplert de gent rara: "tocaven" Tote King, SFDK, Fun'da'mental, Falsalarma...
En general, un Senglar a nivell mig, amb la gran absència dels Lax'n'busto, el millor concert d'Els Pets, una Amaral esplèndida, uns Rauxa que es fan grans, un últim dia que sobrava (bé, sobraven els grups), la retallada del nombre de grups i escenaris i una organització cada cop més nefasta.
Ja que sembla que l'any que ve hi haurà canvis (ens ha arribat una rumor sobre un canvi de lloc del Senglar cap a Girona), espero que l'organització torni a agafar les arrels d'aquest festival i torni a convidar el millor de l'escena catalana, que porta prou gent i surt barat.
2 comentaris:
En Cafè em va dir que et va veure... No sé quin dia exactament, però algun d'ells...
Joh quina enveja, jo no t'he vist mai encara! (crec...)
Ja vaig llegir a lapinya.cat que hi va anar, però jo no sé qui és i no vaig veure ningú amb samarreta de Badalona ni res semblant.
Suposo que si que m'has vist, tot i que no n'eres conscient. Un cop vam actuar a Badalona, amb els de la Sagrada Família, i ens vau convidar a menjar a la Mobba (es diu així, oi?). Crec que les meves joves vau començar a fer el boig, ballar i cantar en una habitació molt petita...
Publica un comentari a l'entrada