divendres, 4 de juliol de 2008

Senglarrock: 1r dia!

Després d'un caos a l'organització de l'entrada, vam poder entrar al recinte de l'acampada a les 18:00. Següent objectiu: plantar la tenda (i suar).

Un cop dins del recinte dels concerts, vam observar que havia augmentat considerablement el nombre de paradetes on poder comprar (i sobretot, menjar). Tota la resta, bastant semblant a l'any anterior, a excepció de l'absencia d'un escenari.

A les 20:30 vam poder escoltar el primer grup que tocava: els Teràpia de Shock. És un grup molt jove (tenen entre 15 i 18 anys), que fan cançons molt rockeres i canyeres amb l'inconvenient de les seves lletres, que no estan gaire treballades (propi de l'edat). Tot i això, crec que són l'exemple més clar de cap a on ha d'anar el futur del rock català.

Tot seguit, després de canviar euros per aglans, vam anar a l'escenari gran a veure l'Amaral, que l'havia monopolitzat per la resta de la nit. I vam poder saber el perquè un cop començat el concert. Es tractava d'un espectacle de llums increïble. El concert va ser força bo, van tocar totes les cançons famoses i algunes del nou disc, però van saber fer ballar i passar-ho bé a un públic que hi va acudir en massa (l'organització diu que ahir hi van haver 6.000 espectadors).


Després, amb més tranquil·litat, vam veure Obrint Pas i els seus habituals crits de lluita i llibertat (que se'm fan força pesats). Tot i això, van fer disfrutar a la gent.

La nit va acabar per nosaltres, ja que estàvem força cansats i es retardaven els concerts. Per aquest motiu, no vam poder veure "El Belda i el Conjunt Badabadoc".

Avui, el dia del Rock Català en majúscules: Whiskyn's, Els Pets i Rauxa.