Paraules que m'agraden, ja sigui per la seva sonoritat o per ser desconeguda. Mots catalans, paraules maques.
Pitof: Embriac.
Reguitzell: Llarga sèrie de coses.
Llampó: Llampec del qual hom no sent el tro.
Xerinola: Gresca.
Guisofi: Guisat dolent, mal fet.
Llampurna: Espurna. (o llampurneig)
Rucó: Racó.
Atzur: Color blau celeste.
Quòniam: Mot emprat en l'expressió tros de quòniam: talòs, beneitot.
Manyaga: Carícia.
Moixaina: Carícia feta, especialment, a la cara.
Carantoines: Afalacs, moixaines.
Borrissol: Pelussa que fa la llana, el cotó, etc. Pèl moixí.
Aixopluc: Lloc on hom pot posar-se a cobert de la pluja.
Pòtol: Vagabund, sense ofici ni benefici, que no treballa i viu d'allò que capta o roba.
Xàldiga: Espurna.
Titola: Penis.
Lletraferit: Amant de conrear les lletres.
Bufanúvol: Home envanit, presumptuós.
Pitof: Embriac.
Reguitzell: Llarga sèrie de coses.
Llampó: Llampec del qual hom no sent el tro.
Xerinola: Gresca.
Guisofi: Guisat dolent, mal fet.
Llampurna: Espurna. (o llampurneig)
Rucó: Racó.
Atzur: Color blau celeste.
Quòniam: Mot emprat en l'expressió tros de quòniam: talòs, beneitot.
Manyaga: Carícia.
Moixaina: Carícia feta, especialment, a la cara.
Carantoines: Afalacs, moixaines.
Borrissol: Pelussa que fa la llana, el cotó, etc. Pèl moixí.
Aixopluc: Lloc on hom pot posar-se a cobert de la pluja.
Pòtol: Vagabund, sense ofici ni benefici, que no treballa i viu d'allò que capta o roba.
Xàldiga: Espurna.
Titola: Penis.
Lletraferit: Amant de conrear les lletres.
Bufanúvol: Home envanit, presumptuós.
12 comentaris:
un aque m'agrada fer servir i que a més és el nom d'un blogç: alego
Molt bones! Són paraules que no s'haurien de perdre, que no les hauríem de deixar de dir en el nostre català de cada dia. Algunes no les coneixia, a veure si les puc incorporar al meu vocabulari.
Mola el diccionari!
M'agraden sobretot la de Pòtol xD, encara em se la definició del diccionari que teníem al cole. La de la titola és llegendària i moltes altres no les coneixia, la de Xerinola si. Que de vegades se me'n va la pinça i li dic a la gent: Vinga va que farem gresca i xerinola!
Apa vagi bé!
PD: NO LA FEU! NO LA FEU!
Jesús M. Tibau, alego? La sufisie qué é?
Xexu, el català té aquestes coses! Algunes són fàcils de recordar, com "anar pitof", que és força divertida.
Luke, "Pòtol" és un clàssic nostre, que no sabíem com s'escrivia, ho busquem al diccionari i ens trobem una definicó sorprenent. "Ara ve Nadal, farem xerinola i beurem cava Canals i Nubiola". Què gran!
Ostres, xàldiga no sabia què significava, però és ben maca la paraula!! Em quedo amb aquesta i moxaina, que sí que la faig servir sovint ^^
Laia, les paraules amb "x" en català són molt boniques. Xiuxiueig!
Guisofi xDD jaja, la millor!
vagi be noi!
Et proposo: andròmina.
Té un no-sé-què que m'agrada.
Salut!!!
Xavi, guisofi és d'aquelles paraules que te'n fas creus que existeixin.
Xàldiga, molt bona andròmina! Em recorda a les lletres d'Antònia Font. :) I a un llibre d'infantesa: Castell d'andròmines.
M'encanta aquesta idea / iniciativa!!! Realment, molt bona ideaa!! :)
Sí que són maques, sí!
La de titola la deiem de petits... i la de llampurna em sona haver-la sentit alguna vegada.
Carol, tan bona com la teva foto? :)
Sònia fr, titola és la millor paraula per a referir-se a... a la titola!
Publica un comentari a l'entrada