Fa una setmana vaig tornar a començar els cursos d'informàtica per a gent gran com a formador: un curs d'iniciació i un d'Internet.
Just avui he tingut la tercera sessió amb els alumnes d'Internet. La majoria ja els conec dels cursos anteriors, així que, més o menys, sé com treballen. Dic més o menys perquè hi ha alumnes que no sé ben bé si els conec prou per saber si estan prou interessats en aprendre. A mi el que m'agradaria és que tots assistissin a les classes ben motivats a aprendre, i no pas a passar el temps. Per sort, la majoria són dels que estan interessats en saber com funciona tot plegat i em fan un ou de preguntes força originals. Tot i això, tenen molts prejudicis sobre la informàtica i Internet, però per això està el formador, no?
Bé, al que deia. He rebut un parell de queixes d'alguns alumnes sobre altres companys, que si no deixen escoltar o que no deixen fer res, i més sabent que per cada ordinador hi ha dues persones i cal que s'entenguin. A més a més, avui ha estat un d'aquells dies que jo era el que menys es sentia dins l'aula: cada cop que volia parlar m'han obviat. Jo no tinc cap problema en xerrar i que només mitja classe agafi el que estic dient, cadascú és responsable d'allò que fa o deixa de fer. El que no m'agrada tant és que un cop han fet tertúlia llavors volen assabentar-se del que he dit o del que he manat de fer.
El més òptim seria que tothom m'escolti sempre que parli, però no penso utilitzar un mètode de professor d'escola. Són prou grans per saber que quan el professor parla se l'ha d'escoltar, així que intento no fer gaire esforç per alçar la veu. He pensat de portar uns aplaudidors o uns platerets per captar l'atenció, tot i que em decanto més pel xiulet per arbitrar la classe.
I és clar, cadascú és com és, i més si són incorregibles (només els nens són corregibles, no?). Alguns parlen molt, uns pregunten molt atabaladament i no s'entén el que volen dir, uns són parella i discuteixen, uns són molt possessius amb l'ordinador, uns diuen tan poca cosa que no saps si segueixen bé els curs... Hi ha de tot.
Just avui he tingut la tercera sessió amb els alumnes d'Internet. La majoria ja els conec dels cursos anteriors, així que, més o menys, sé com treballen. Dic més o menys perquè hi ha alumnes que no sé ben bé si els conec prou per saber si estan prou interessats en aprendre. A mi el que m'agradaria és que tots assistissin a les classes ben motivats a aprendre, i no pas a passar el temps. Per sort, la majoria són dels que estan interessats en saber com funciona tot plegat i em fan un ou de preguntes força originals. Tot i això, tenen molts prejudicis sobre la informàtica i Internet, però per això està el formador, no?
Bé, al que deia. He rebut un parell de queixes d'alguns alumnes sobre altres companys, que si no deixen escoltar o que no deixen fer res, i més sabent que per cada ordinador hi ha dues persones i cal que s'entenguin. A més a més, avui ha estat un d'aquells dies que jo era el que menys es sentia dins l'aula: cada cop que volia parlar m'han obviat. Jo no tinc cap problema en xerrar i que només mitja classe agafi el que estic dient, cadascú és responsable d'allò que fa o deixa de fer. El que no m'agrada tant és que un cop han fet tertúlia llavors volen assabentar-se del que he dit o del que he manat de fer.
El més òptim seria que tothom m'escolti sempre que parli, però no penso utilitzar un mètode de professor d'escola. Són prou grans per saber que quan el professor parla se l'ha d'escoltar, així que intento no fer gaire esforç per alçar la veu. He pensat de portar uns aplaudidors o uns platerets per captar l'atenció, tot i que em decanto més pel xiulet per arbitrar la classe.
I és clar, cadascú és com és, i més si són incorregibles (només els nens són corregibles, no?). Alguns parlen molt, uns pregunten molt atabaladament i no s'entén el que volen dir, uns són parella i discuteixen, uns són molt possessius amb l'ordinador, uns diuen tan poca cosa que no saps si segueixen bé els curs... Hi ha de tot.
2 comentaris:
hahaha ostres, hi tens de tot allà posat!! Mira, els que xerren, toquen la pera a dos bandes: primer perquè no deixen sentir als altres; i segon, perquè després et vénen a preguntar que què havies dit i et roben el temps que podries emplear avançant i ensenyant coses noves...
Tu no els ensenyis a instal·lar virus ni res d'això eh!! ;-)
Tots de cara a la paret!
Prou feines tinc en ensenyar el temari bàsic, només faltaria ensenyar-los a crear virus!
Publica un comentari a l'entrada