Homenatge a Perdidos

Recomano llegir aquest post amb aquesta banda sonora de Michael Giacchino, oscaritzat per fer-nos emocionar amb Up.

Per mi, la sèrie Perdidos va acabar aquest divendres, quan vam veure l'últim capítol. I sí, jo he vist "Perdidos" i no pas "Lost". De fet, sóc dels pocs que porto 6 anys veient la sèrie, ja que molta gent s'ha enganxat més tard, fent maratons per empassar-se temporada rere temporada (que és el que faig jo amb les altres sèries). Per cert, aquest post no conté spoilers. "Spoiler", una altra paraula que ha posat de moda aquesta sèrie.

És una sèrie que ha creat un estil propi i ja n'és un referent quan es parla d'altres sèries. L'addicció que creen els seus misteris provocant que l'espectador vulgui veure el següent capítol és l'essència de la sèrie (en origen). Perquè, qui hagi vist aquesta sèrie, sabrà que la 1a temporada i les següents no tenen res a veure i és que només començar la 2a temporada (una de les meves preferides) s'enrevessa tota la trama.

Una altra de les claus de Perdidos en són els personatges. En primer lloc, perquè n'hi ha molts (a mesura que avancem per la sèrie en coneixem més i més). Després, perquè cadascun d'ells té una personalitat molt especial, tota una gamma de persones ben diferents, provocant que ens sentim identificats en uns personatges o en uns altres. Una cosa a tenir en compte és que els personatges evolucionen: el que pensen o fan al principi de la sèrie poc té a veure amb com es comporten cap el final. I per últim, una de les coses que els amants de Perdidos sempre recordaran són les històries que tenen els personatges darrere, que coneixem a través de mil jocs en el temps que ens ofereixen els guionistes.


Un altre tema que destaco de Perdidos és la seva capacitat per a crear icones. Amb això em refereixo a fets, frases, objectes, etc. que es fan insígnies de la sèrie. Els que l'heu vist segur que recordareu tot això.

- els números (4, 8, 15, 16, 23, 42)
- l'ós polar
- el símbol Dharma
- la frase "vivir juntos, morir solos"
- la guitarra d'en Charlie
- les pedres blanques i negres
- la frase "no me digas lo que no puedo hacer"
- la foto d'en Desmond
- el bastó d'Eko
- el comptador 108
- l'avionet de la Kate
- la furgoneta
- la figura de la Verge
- els ganivets
- la mà d'en Charlie ("a través del vidre" i les venes "fate" dels dits)
- la carta de Sawyer
- l'estadi on Jack corre

I d'altres menys importants, però presents en la memòria:

- les ampolles d'aigua Oceanic
- les ulleres i el bolso d'en Ben
- el tennis taula i el golf
- les primeres imatges d'episodis amb els ulls dels protagonistes
- les ulleres del Sawyer
- el discman d'en Hurley
- el pot de "mantega de cacauet" d'en Charlie i la Claire
- els snacks Apollo
- la corbata d'en Faraday
- els sobrenoms d'en Sawyer
- la caputxa d'en Charlie
- els conills
- la llista de "Grans èxits" d'en Charlie
- la cançó "Make Your Own Kind of Music"
- els diamants

De fet, n'hi ha tants que us engresco a afegir-ne algun més als comentaris.

Una recomanació per als que hagin vist la sèrie SENCERA (ara explico perquè "sencera") i tinguin qualsevol dubte sobre qualsevol aspecte de Perdidos (un personatge, un capítol, un fet,...) és consultar la Lostpedia, una wiki de Perdidos que és tan completa que caureu de cul. No només t'expliquen perfectament qualsevol cosa, sinó que en descobreixes de noves, com ara personatges que surten varis cops sense que te n'adonis o bé teories sobre els petits detalls que la sèrie mai ha resolt. Dic això de veure la sèrie "sencera" perquè consultar la Lostpedia podría desvetllar algun dels successos que encara no hagin passat.

Amb tot això també vull dir que és una sèrie imprescindible: s'ha de veure. No ho dic pel fet que l'hagi vist una gran part de la població sinó perquè veure-la ens farà disfrutar de mil històries i misteris inoblidables. Quants cops quedaràs amb la boca oberta quan acabi un episodi?

Bad robot!