diumenge, 13 de juny del 2010

E-mails sense resposta

L'espècie humana pot tenir dubtes, suggerències, preguntes, curiositat davant de qualsevol cosa. Per això, la majoria d'empreses té un pla de servei d'atenció al client. Així que si tens una queixa o dubte, t'hi poses en contacte i et diran la seva. Però això no és tan fàcil.

Des que el telèfon s'ha anat substituïnt per altres tipus de comunicacions, l'atenció al client ha passat a un segon pla. Les empreses, però, no se n'adonen que oferir aquest servei és clau pel seu negoci.

I jo per què dic tot això? Doncs perquè em foto un fart d'escriure correus electrònics que no em respon ningú. Per exemple, fa poc vaig tenir un dubte sobre un producte concret de l'FNAC que venen per la seva web. Dubte escrit al correu electrònic que donen de contacte. Resposta? Cap. I a l'FNAC (mai diré la FNAC!) ja en porto uns quants. També recordo haver escrit a la secció d'Imatge del Mediamarkt de L'Hospitalet (a la seva web et donen l'oportunitat d'escriure un correu a qualsevol secció de qualsevol Mediamarkt). Jo volia saber si ja els havia arribat un aparell de TDT concret. Resposta? Cap. Dies després vaig anar al Mediamarkt a esbrinar si havia arribat el producte o no. Havia arribat? No. Li dic al venedor de la secció que vaig enviar un correu a la seva secció. Cara d'interrogant. "No mirem mai el correu". Molt bé. Em pagaran el temps perdut? Tampoc.

Senyors/es de negocis: que no veieu que S'HA DE CONTESTAR als correus? Per què serveix deixar com a contacte un correu electrònic si no l'utilitzen? No l'obren? No llegeixen els correus? Què passa?

I llavors hi ha els que no són empreses: gent que coneixes, que li veus la cara. Però tampoc contesten! Quant costa enviar un correu electrònic?

- Ja em passaràs les fotos, no?
- Sí, sí.


I una merda! Quants megues hauria de tenir ocupats i no ho estaran mai? Per què jo et vaig passar les fotos i tu a mi no?

Tinc el pebrots que m'exploten ja!

Per sort, les empreses joves que estan germinant ara estan molt pendents de les noves tecnologies i, davant d'això, saben que mantenir una bona atenció al client és terreny guanyat a la competència. Tothom n'hauria d'aprendre.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

"No mirem mai el correu". Quins nassos! Llavors, per què deixen l'opció? Serà que només per aparentar proximitat?

Sr. M. i Sta. B. ha dit...

jajajaja! Genial!

Jo treballo en un mitjà de comunicació local i ens movem bàsicament per correus amb les associacions i ajuntaments i no cnt pràcticament mai! Per què ofereixen doncs aquesta posibilitaat? Ens fan patir cada cop que obrim el correu esperançats i ens trenquen les il·lusions al llegir "0 mensajes nuevos"!

Farbalà ha dit...

Amén!

Luke ha dit...

Jo estic fins els ous d'enviar correus des del curro a empreses a les que oferim serveis i veure com suden completament de nosaltres... això si quan peti algo ja pots correr com un desgraciat si són ells els que contacten amb tu...

Jansy ha dit...

Albert B. i R., és possible que ho fagin per quedar bé, però cauen en un error.

Sr. M. i Sta. B., les associacions desconnectades del món d'Internet estan desconnectades de noves oportunitats i de reinventar-se.

Luke, les empreses (sobretot les grans) sempre pensen en elles mateixes i no en les altres. Una llàstima.

Carol ha dit...

Quan vaig treballar a la UOC em feia mal veure com jo era la única que es dignava a obrir el mail per a resoldre els dubtes dels estudiants... :( Jo, que era la que menys feia que treballava i menys sabia del tema!! I clar, costa el doble fer-ho via mail que via telèfon que tens l'estudiant a l'altre banda...

Em consola saber que vaig ajudar a tots els que vaig poder... Vaig estar dos dies sense anar i hi havia 47 mails sense llegir ¬¬

Ànims!

Carol ha dit...

Quan vaig treballar a la UOC em feia mal veure com jo era la única que es dignava a obrir el mail per a resoldre els dubtes dels estudiants... :( Jo, que era la que menys feia que treballava i menys sabia del tema!! I clar, costa el doble fer-ho via mail que via telèfon que tens l'estudiant a l'altre banda...

Em consola saber que vaig ajudar a tots els que vaig poder... Vaig estar dos dies sense anar i hi havia 47 mails sense llegir ¬¬

Ànims!

Jansy ha dit...

Carol, ja feies ben fet, ja. Però el que és trist és que no fagi tothom, això.