dijous, 3 de setembre del 2009

Estanislau Verdet - Som tots uns desgraciats


No hi ha tinta a l'impressora.
Em pica l'etiqueta del jersei
i el meu bicing sempre esta buit.
Les preguntes del meu grup de trivial són més difícils
i el Joan s'ha acabat els crispies bons.
El meu peix sempre té espines
i el carro del súper mai em va recte
i no veig be la pissarra, profe,
la fruitera em diu senyor i la veina em diu nen.

Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p'algun costat.

I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

Putos mosquits que sempre em piquen a mi
i amb aquest pastitxo i no hi ha paper de vater (puta llei de Murfy).
Quan em queixo d'algo els altres sempre ho tenen molt pitjor
i quan explico algo bo ells sempre molt millor.
He tornat a sortir amb l'inalambric en comptes del mobil.
Quan suco galetes es desfan i cauen just abans d'arribar a la boca
i el meu DVD no llegeix res.

Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p'algun costat.

I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

3 comentaris:

Luke ha dit...

Ostia nen quina frikada de vídeo i de cançó XD i em dius a mi després XD

Sergi ha dit...

Molt gran la cançó, molt gran. L'he vist un parell de vegades en concert, i està en vies de deixar de ser friki, però les lletres continuen igual.

Jansy ha dit...

Luke, a tu no et supera ningú!

XeXu, jo vaig veure un concert i va ser el concert més friki que he vist mai. Espero que no deixin de ser-ho.