Imagina que estas a casa, estirat al sofà mirant la televisió. De sobte, sents un impacte molt fort a la teulada. Surts a fora per mirar què ha passat i descobreixes que l'origen del cop és la caiguda d'un bloc de gel. Un bloc de gel?
Això que sembla tan estrany, va passar molt sovint durant el gener del 2000. Es tracta del fenomen dels aeròlits. El diccionari considera que un aeròlit és el mateix que un meteorit, però, arran dels fets del 2000, els mitjans van anomenar un aeròlit a, simplement, un bloc de gel gran.
Com deia, tot va començar el gener del 2000. Tot just acabat el terror de l'efecte 2000 (què es pensaven, que els informàtics fulminaríem l'espècie humana?) va arribar la fòbia als aeròlits. Del primer cas se'n va tenir constància el 10 de gener a Tocina (Sevilla), quan va caure un aeròlit sobre d'un cotxe, mentre el propietari es trobava en un bar (typical spanish). El bloc de gel tenia 20cm de diàmetre i pesava 4 kg. Aleshores el director del Centre Nacional de Meteorologia va descartar que l'aeròlit provingués d'un fenomen meteorològic perquè en el moment de la caiguda no hi havia núvols, sinó que fos un residu d'un avió, probablement dels lavabos, que s'havia solidificat per les baixes temperatures. Al cap de 2 dies, el 12 de gener va aparèixer el segon cas, aquest cop a L'Alcúdia (València), sobre el sostre d'una empresa. En aquell moment va fer-se famós el misteri del cas i van aparèixer teories de tot tipus. Tothom deia la seva: residus d'un avió, una part d'un meteorit, restes de la cua d'un cometa i, fins i tot, els del CSIC van agafar mostres per saber si hi havia vida extraterrestre.
Els dies següents no van parar de caure aeròlits: Albacete, Cádiz, Huelva, València. Ningú sabia la certesa del seu origen. De fet, els qui descobrien els aeròlits els guardaven als frigorífics a l'espera de que els científics l'estudiessin (o bé vingués la televisió a gravar). I tot plegat va convertir-se en un llarg Sants Innocents: apareixien aeròlits per tots cantons, de totes formes, de tots colors. La majoria eren clarament falsos i, fins i tot, alguns tenien forma de recipient i no paraven d'aparèixer individus amb afany de protagonitzar notícies. Fins i tot hi va haver un ferit!
Al cap d'uns dies tothom es va oblidar del tema. De tant en tant, ha aparegut algun cas semblant, però mai s'ha arribat als extrems d'aquell any 2000.
Encara ningú sap d'on provenien els aeròlits (els de veritat). Com ja he dit, l'explicació més creïble era l'origen aeronàutic, però els experts deien que no hi havia cap raó per a que es formessin els blocs de gel. Les últimes conclusions d'aquests casos es basen en que els malanomenats aeròlits són megacriometeors, és a dir, blocs de gel formats a la troposfera. De fet, des del 2001 s'han estudiat els casos i s'han comptabilitzat 9 casos reals a Espanya.
Un bon vídeo explicatiu de tot el fenòmen és aquest.
Això que sembla tan estrany, va passar molt sovint durant el gener del 2000. Es tracta del fenomen dels aeròlits. El diccionari considera que un aeròlit és el mateix que un meteorit, però, arran dels fets del 2000, els mitjans van anomenar un aeròlit a, simplement, un bloc de gel gran.
Com deia, tot va començar el gener del 2000. Tot just acabat el terror de l'efecte 2000 (què es pensaven, que els informàtics fulminaríem l'espècie humana?) va arribar la fòbia als aeròlits. Del primer cas se'n va tenir constància el 10 de gener a Tocina (Sevilla), quan va caure un aeròlit sobre d'un cotxe, mentre el propietari es trobava en un bar (typical spanish). El bloc de gel tenia 20cm de diàmetre i pesava 4 kg. Aleshores el director del Centre Nacional de Meteorologia va descartar que l'aeròlit provingués d'un fenomen meteorològic perquè en el moment de la caiguda no hi havia núvols, sinó que fos un residu d'un avió, probablement dels lavabos, que s'havia solidificat per les baixes temperatures. Al cap de 2 dies, el 12 de gener va aparèixer el segon cas, aquest cop a L'Alcúdia (València), sobre el sostre d'una empresa. En aquell moment va fer-se famós el misteri del cas i van aparèixer teories de tot tipus. Tothom deia la seva: residus d'un avió, una part d'un meteorit, restes de la cua d'un cometa i, fins i tot, els del CSIC van agafar mostres per saber si hi havia vida extraterrestre.Els dies següents no van parar de caure aeròlits: Albacete, Cádiz, Huelva, València. Ningú sabia la certesa del seu origen. De fet, els qui descobrien els aeròlits els guardaven als frigorífics a l'espera de que els científics l'estudiessin (o bé vingués la televisió a gravar). I tot plegat va convertir-se en un llarg Sants Innocents: apareixien aeròlits per tots cantons, de totes formes, de tots colors. La majoria eren clarament falsos i, fins i tot, alguns tenien forma de recipient i no paraven d'aparèixer individus amb afany de protagonitzar notícies. Fins i tot hi va haver un ferit!
Al cap d'uns dies tothom es va oblidar del tema. De tant en tant, ha aparegut algun cas semblant, però mai s'ha arribat als extrems d'aquell any 2000.
Encara ningú sap d'on provenien els aeròlits (els de veritat). Com ja he dit, l'explicació més creïble era l'origen aeronàutic, però els experts deien que no hi havia cap raó per a que es formessin els blocs de gel. Les últimes conclusions d'aquests casos es basen en que els malanomenats aeròlits són megacriometeors, és a dir, blocs de gel formats a la troposfera. De fet, des del 2001 s'han estudiat els casos i s'han comptabilitzat 9 casos reals a Espanya.
Un bon vídeo explicatiu de tot el fenòmen és aquest.
2 comentaris:
Un fenomen curiós aquest... Jo personalment prefereixo pensar que són blocs de gel i no residus dels avions provinents dels lavabos per que a mi això de que em caigui una cagarada o una pixa, o el que es pitjor, tot junt solidificat a sobre de casa o del cotxe... No sé, prefereixo que sigui simplement gel!
Dafne, sembla ser que els aeròlits no provenen dels vàters dels avions, així que no cal que pateixis. I recorda que sempre te'n pots fabricar un i sortir al diari.
Publica un comentari a l'entrada