Internet era a casa de gairebé tothom i es començaven a crear les primeres aplicacions interactives, això que se'n diu Web 2.0. Una d'aquestes novetats que van aparèixer van ser els jocs on-line.
No sé com vam començar, però uns quants amics ens vam apuntar a un primer joc. Era l'Almogàvers, que es jugava a través del web de l'Avui. l'Almogàvers era la versió catalana del Mediebolón i va ser adquirit per l'Avui el 18 de desembre del 2001. Suposo que mai van pensar l'èxit que tindria aquella idea, però el cas és que s'hi van apuntar molts jugadors. Cada jugador pertanyia a una regió del Mediterrani (Tessalònica, Neopàtria, Malta,...) i tenia un exèrcit i un conjunt de terres (faneques), que s'havien d'augmentar i administrar juntament amb l'economia. Aquell joc va crear força addicció, fins i tot, els components de les regions feien eleccions (quedant pel messenger) i tenien càrrecs bastant estúpids, com ara la Conselleria de Cultura. Allà ens vam trobar en Sephirot (si no m'erro), en Llop del Llobregat, La Reina Mare i alguns més dels que no recordo el nom.
Llavors va venir el 2n gran joc: el Novacat. Era la versió catalana del Blacknova Traders, un joc de conquerir planetes amb la teva nau, on s'hi podien crear aliances entre jugadors. La veritat és que va ser força divertit jugar-hi, ja que era tot plegat molt casolà. Nosaltres vam formar l'aliança de "La Mà Negra", que prové del títol d'un llibre que teníem a classe. El nostre gran enemic era l'aliança "Skamot Sobrassada", que després vaig descobrir que eren membres dels Castellers de Mallorca. La llàstima és que quan els altres anaven per tu, la derrota era molt frustrant, ja que costava molt aixecar allò que en un moment et destrossaven.
No han parat d'aparèixer nous jocs a patir d'aleshores. Hi he jugat a molts, o més ben dit, els he provat: mai acaben d'arribar a la perfecció. Un d'ells, molt conegut, és l'OGame, molt semblant al Blacknova en quant a l'argument (naus, planetes, batalles especials). Hi vaig jugar en moltes etapes, però sempre acabava cansant-me perquè em mataven (la majoria dels que es cansen ho fan per això). Vaig provar l'Abbatia: calia administrar una abadia amb els seus monjos i tot el que l'envolta (animals, menjar, donacions...). En aquest el que em va fer deixar-lo és l'absència d'acció i interacció amb els altres jugadors.
Va tornar a aparèixer un joc català: l'Espai 8. És un joc del 3xl.net, però la veritat és que no hi vaig trobar la gràcia. També he jugat al Travian, on havies de dirigir una població (o més d'una), però hi faltava originalitat, més del mateix.
Mentrestant, el món casteller es posava les piles amb El Joc Casteller, en el que has de ser el cap de colla d'una colla castellera. Es tracta d'assajar els castells per poder-los portar a plaça i guanyar punts. El problema és que no hi ha gaire interacció entre jugadors i molt poques opcions però, tot i així, ha aconseguit xifres molt bones: més de 2'5 milions de visites i més de 7.000 colles castelleres. Actualment hi jugo, tot i que ho faig per rutina.
Els altres dos jocs en que jugo són aquests: GoalUnited i BattleKnight. Aquest últim no val res, però vaig en la posició 90 i fa gràcia arribar mai al lloc nº1. Sort que no haig de fer gaires coses, perquè és força monòton. L'altre, el GoalUnited, sí que hi jugo més. Hi administres un club de futbol, amb moltes variables possibles i és força entretingut, alhora que hi dediques poc temps (això és bo).
Avís: no us recomano provar a aquest tipus de jocs, són molt addictius.
No sé com vam començar, però uns quants amics ens vam apuntar a un primer joc. Era l'Almogàvers, que es jugava a través del web de l'Avui. l'Almogàvers era la versió catalana del Mediebolón i va ser adquirit per l'Avui el 18 de desembre del 2001. Suposo que mai van pensar l'èxit que tindria aquella idea, però el cas és que s'hi van apuntar molts jugadors. Cada jugador pertanyia a una regió del Mediterrani (Tessalònica, Neopàtria, Malta,...) i tenia un exèrcit i un conjunt de terres (faneques), que s'havien d'augmentar i administrar juntament amb l'economia. Aquell joc va crear força addicció, fins i tot, els components de les regions feien eleccions (quedant pel messenger) i tenien càrrecs bastant estúpids, com ara la Conselleria de Cultura. Allà ens vam trobar en Sephirot (si no m'erro), en Llop del Llobregat, La Reina Mare i alguns més dels que no recordo el nom.
Llavors va venir el 2n gran joc: el Novacat. Era la versió catalana del Blacknova Traders, un joc de conquerir planetes amb la teva nau, on s'hi podien crear aliances entre jugadors. La veritat és que va ser força divertit jugar-hi, ja que era tot plegat molt casolà. Nosaltres vam formar l'aliança de "La Mà Negra", que prové del títol d'un llibre que teníem a classe. El nostre gran enemic era l'aliança "Skamot Sobrassada", que després vaig descobrir que eren membres dels Castellers de Mallorca. La llàstima és que quan els altres anaven per tu, la derrota era molt frustrant, ja que costava molt aixecar allò que en un moment et destrossaven.
No han parat d'aparèixer nous jocs a patir d'aleshores. Hi he jugat a molts, o més ben dit, els he provat: mai acaben d'arribar a la perfecció. Un d'ells, molt conegut, és l'OGame, molt semblant al Blacknova en quant a l'argument (naus, planetes, batalles especials). Hi vaig jugar en moltes etapes, però sempre acabava cansant-me perquè em mataven (la majoria dels que es cansen ho fan per això). Vaig provar l'Abbatia: calia administrar una abadia amb els seus monjos i tot el que l'envolta (animals, menjar, donacions...). En aquest el que em va fer deixar-lo és l'absència d'acció i interacció amb els altres jugadors.
Va tornar a aparèixer un joc català: l'Espai 8. És un joc del 3xl.net, però la veritat és que no hi vaig trobar la gràcia. També he jugat al Travian, on havies de dirigir una població (o més d'una), però hi faltava originalitat, més del mateix.
Mentrestant, el món casteller es posava les piles amb El Joc Casteller, en el que has de ser el cap de colla d'una colla castellera. Es tracta d'assajar els castells per poder-los portar a plaça i guanyar punts. El problema és que no hi ha gaire interacció entre jugadors i molt poques opcions però, tot i així, ha aconseguit xifres molt bones: més de 2'5 milions de visites i més de 7.000 colles castelleres. Actualment hi jugo, tot i que ho faig per rutina.
Els altres dos jocs en que jugo són aquests: GoalUnited i BattleKnight. Aquest últim no val res, però vaig en la posició 90 i fa gràcia arribar mai al lloc nº1. Sort que no haig de fer gaires coses, perquè és força monòton. L'altre, el GoalUnited, sí que hi jugo més. Hi administres un club de futbol, amb moltes variables possibles i és força entretingut, alhora que hi dediques poc temps (això és bo).
Avís: no us recomano provar a aquest tipus de jocs, són molt addictius.
7 comentaris:
Hola, acabo de conèixer teu bloc i m'ha caigut bé.
En el meu cas vaig començar amb Espai8 i hi vaig estar uns quants anys.
Vaig emigrar a l'Ogame i vaig tastar l'Almogàvers.
Recentment vaig fer una visita al Travian també.
Aquest fenomen és sorprenent (el dels jocs) he conegut moltes persones ja sigui via msn i en persona i alguns d'ells els he tornat a trobar el llocs ben diferents.
PS: L'última peli que he vist és la de Wall-E també.
Alasanid, veig que ets un jugador experimentat, eh! Quin currículum. Aquests jocs estan bé perquè pots conèixer gent. Fins i tot, en alguns és necessari interactuar amb els altres jugadors.
Per cert, ben bé què vol dir que el meu bloc t'ha caigut bé? :) Bé, almenys sé que és bo.
Doncs que m'hi he sentit còmode llegint escrits anteriors, diria que ha estat una personificació.
El més curiós és que en una trobada a Barcelona vaig conèixer una noia de l'institut...
jansy, has partat de molts jocs online, pero encara espero que algun dia facis un post de l'age of empires. xD
Alasanid, ja ho diuen que el món és un mocador! Jo mai m'he posat en contacte real amb ningú d'aquests jocs.
Man1, jo esperava que el fessis tu, el post de l'Age... Encara ets a temps!
Maco el post i ara que hi penso lo del Nova Cat lo de la Mà Negra venia del grup aquell xungo que vam estudiar a historia no per lo del llibre, però bé tant fa, va ser divertit mentre va durar. I la veritat és que aquests jocs estan bé, però com tot al final cansa sobretot si comences a jugar i als dos dies et maten per fer la gràcia o quan portes molt de temps i et peguen i et deixen fi. Jo si fa no fa he jugat als mateixos que tu i a algun més com el Dragón Verde que era de rol i la veritat és que era força divertit.
En fi a veure si fan algun joc d'aquests que sigui divertit i no acabi aburrint.
Luke, tens raó amb això de "La Mà Negra", però la veritat és que no recordava d'on vam treure el nom i vaig pensar que era del llibre. Als jocs sempre et pelaven a tu primer, et deurien tenir mania... sobretot l'Snowball. :)
Publica un comentari a l'entrada