Aquesta nit hem pogut veure a TV3 un dels magistrals documentals que fa l'equip del "30 minuts". Es titulava "L'exportació dels castells" i tractava sobre l'iniciativa dels Castellers de Vilafranca de portar els castells a Xile (fins i tot, ara ho estan provant a Brasil). Ha estat d'aquells reportatges que et fa canviar el punt de vista de les coses, i això que de castells en sé un tou.
Ja fa uns 2 o 3 anys que membres dels Castellers de Vilafranca i gent de Xile estan en contacte i fan intercanvis per ensenyar o aprendre a fer castells. La qüestió és que els castells allà a Xile s'estan realitzant en barris marcats per la deliqüència, les drogues i l'alcoholisme. Ja s'han creat 2 colles i hi ha 9 escoles que ho practiquen amb regularitat. La majoria són nois i noies joves, que abans de fer castells no tenien il·lusió per a res, que simplement vivien però tant els hi fotia tot. Ara tenen les ganes de relacionar-se amb més gent, de col·laboració, d'afany d'autosuperació... Els que ho organitzen i ensenyen són professors que es responsabilitzen fins i tot dels joves per a portar-los a casa en cotxe després dels assajos, perquè el barri de nit és molt perillós (hi ha hagut una imatge d'un cotxe ple de nens, fins i tot, al maleter). Han ensenyat com càrrecs molt importants de Xile estaven assabentats dels castells i en participaven algun cop, així com els hi donaven suport. S'ha vist una plaça veient castells tan plena com gairebé mai he vist a Catalunya.
Tot el que hi he pogut veure m'ha fet reflexionar, m'ha refrescat. I és que tots aquests valors tan simples que creiem que tenim aquí no els sentim en realitat. Tothom que ha passat per una colla castellera sap de quins valors parlo i els ha pogut sentir en la seva pròpia pell. En poques activitats es pot compartir moments tan emotius amb amics, família i gent de totes les edats i estils.
La nostra societat està emmalaltint, convertint les ciutats en dormitoris i ja no sabem entendre allò que ens fa humans.
No sabem valorar gens allò que tenim al nostre abast. Recorda: tu també ho pots provar.
Deixo un vídeo que han fet els Castellers de Vilafranca barrejant el vídeo de campanya de l'Obama amb imatges castelleres.
Ja fa uns 2 o 3 anys que membres dels Castellers de Vilafranca i gent de Xile estan en contacte i fan intercanvis per ensenyar o aprendre a fer castells. La qüestió és que els castells allà a Xile s'estan realitzant en barris marcats per la deliqüència, les drogues i l'alcoholisme. Ja s'han creat 2 colles i hi ha 9 escoles que ho practiquen amb regularitat. La majoria són nois i noies joves, que abans de fer castells no tenien il·lusió per a res, que simplement vivien però tant els hi fotia tot. Ara tenen les ganes de relacionar-se amb més gent, de col·laboració, d'afany d'autosuperació... Els que ho organitzen i ensenyen són professors que es responsabilitzen fins i tot dels joves per a portar-los a casa en cotxe després dels assajos, perquè el barri de nit és molt perillós (hi ha hagut una imatge d'un cotxe ple de nens, fins i tot, al maleter). Han ensenyat com càrrecs molt importants de Xile estaven assabentats dels castells i en participaven algun cop, així com els hi donaven suport. S'ha vist una plaça veient castells tan plena com gairebé mai he vist a Catalunya.
Tot el que hi he pogut veure m'ha fet reflexionar, m'ha refrescat. I és que tots aquests valors tan simples que creiem que tenim aquí no els sentim en realitat. Tothom que ha passat per una colla castellera sap de quins valors parlo i els ha pogut sentir en la seva pròpia pell. En poques activitats es pot compartir moments tan emotius amb amics, família i gent de totes les edats i estils.
La nostra societat està emmalaltint, convertint les ciutats en dormitoris i ja no sabem entendre allò que ens fa humans.
No sabem valorar gens allò que tenim al nostre abast. Recorda: tu també ho pots provar.
Deixo un vídeo que han fet els Castellers de Vilafranca barrejant el vídeo de campanya de l'Obama amb imatges castelleres.
3 comentaris:
La veritat és que l'època que vam fer de castellers va ser divertida, cada cop que fèiem un castell que ens costava era tot una gran alegria i a més a més t'ho passaves bé i sempre intentaves millorar. Llàstima que al final deixéssim d'anar-hi molts ja sigui per una cosa o altre.
En fi que els hi vagi bé a tota aquesta gent. I a veure si anem a algun concurs de castellers que fan a Tarragona!
Luke, tu vas ser un dels meus primeres preferits! Jejeje, com que el cap de pinyes t'enxufava... Vas ser clau per fer el 5 de 6, i crec que vas ser primeres a un 7, oi? Ho deus saber millor tu que jo.
Ah! I aquest any hi ha Concurs de Tarragona!
vaig veure un fragment del reportatge, i coincideixo que els castells tenen molts valors qeu són exportables i que diuen molt de la manera de fer dels catalans. Es tracta d'una activitat ideal per a fusionar tot tipus de gent amb un mateix objectiu
Publica un comentari a l'entrada