Amb aquest post intentaré respondre alguns dels dubtes que ens sorgeixen quan s'acosten unes eleccions. En particular, donaré resposta a 3 qüestions:
1. Quin és el nombre de regidors que té una població? De què depèn?
2. Quin és el sistema que s'utilitza per convertir vots en regidors?
3. Per a què serveix el vot en blanc? I el vot nul?
1. Quin és el nombre de regidors que té una població? De què depèn?
En primer lloc, el nombre de regidors sempre serà senar. Això és així per evitar empats.
El nombre de regidors depèn únicament dels residents que viuen a la població. Aleshores s'ha de seguir la següent relació:
De 0 a 250 residents -> 5 regidors
De 251 a 1.000 -> 7 regidors
De 1.001 a 2.000 -> 9 regidors
De 2.001 a 5.000 -> 11 regidors
De 5.001 a 10.000 -> 13 regidors
De 10.001 a 20.000 -> 17 regidors
De 20.001 a 50.000 -> 21 regidors
De 50.001 a 100.000 -> 25 regidors
A partir dels 100.000 residents, una ciutat té un regidor més per a cada 100.000 residents més (o fracció=, afegint-ne un més (si cal) per a que el total no sigui parell.
Així doncs, a Sant Andreu de la Barca tenim 21 regidors perquè som 26.682 residents. I a Barcelona tenen 41 regidors perquè són 1.619.337 residents.
2. Quin és el sistema que s'utilitza per convertir vots en regidors?
Sense tenir-ne idea i utilitzant la lògica simple, una persona podria pensar que el nombre de regidors és proporcional al nombre de vots, és a dir, que si en una població de 700 habitants es repartissin 7 regidors i hi haguessin dos partits (A i B) els quals l'A obtingués 500 vots i el B 200, ells obtindrien 5 i 2 regidors respectivament. Doncs no és així com es calcula (encara que pugui coincidir en ocasions).
El sistema utilitzat és la fórmula d'Hondt. El nombre de regidors es reparteix segons aquesta fórmula entre els partits que superin un percentatge de vots vàlids (en cas de municipals aquest percentatge és un 5%; en cas de generals o d'autonòmiques és un 3%).
Per utilitzar la fórmula manualment, cal fer una taula amb tots els partits en columna. Cal eliminar els partits que no hagin arribat al percentatge mínim. Al seu costat hi farem una columna on hi dividirem el nombre de vots de cada partit entre 1. Al costat una nova columna amb el nombre de vots dividits entre 2. Al costat una altra columna amb el nombre de vots dividits entre 3. I anar fent fins que ho dividim per el nombre de regidors en joc. Un cop la taula estigui plena de xifres s'han de marcar les X xifres més grans que hi hagi a la taula, on X serà el nombre de regidors en joc. Cada xifra marcada correspon a un regidor per al partit de la fila on pertany la xifra.
A continuació podeu veure els resultats de Sant Andreu de la Barca, amb la taula de divisions completa per als 21 regidors. Fixeu-vos també que s'han eliminat 2 partits que no arribaven al 5% de vots útils. Cliqueu per a augmentar.
I ara, en vermell, les 21 xifres més grans de la taula, que corresponen a cada regidor.
Per cert, hi ha una web en català que serveix com a simulador electoral. És perfecte per a calcular tot això i fer proves! http://icon.cat/util/eleccions
3. Per a què serveix el vot en blanc? I el vot nul?
El vot nul no serveix per res. Només afecta a la participació.
El vot en blanc té més importància, però potser no tanta com creu la gent. Com he dit anteriorment, els partits necessiten un 5% dels vots útils (o un 3% segons el tipus d'eleccions) per a optar a tenir representació. El vot en blanc també es considera vot útil, així que com més vots en blanc, més difícil és superar el percentatge mínim. Per tant, votar en blanc representa pujar el llistó mínim. Que superar el percentatge sigui més difícil pot voler dir que un partit que podria optar a tenir un escó o regidor i quedi eliminat pel percentatge, automàticament aquell escó passarà a alguns dels partits que si tenen representació. A quin? Al més votat? No. L'escó anirà a parar a la següent xifra més alta que no s'hagi adjudicat mitjançant la fórmula d'Hondt explicada en el punt anterior.
Per exemple, si en les eleccions de Sant Andreu de la Barca, el vot en blanc fos prou alt per deixar fora el regidor de PXC, el regidor se l'hagués quedat ICV, ja que té la xifra més alta de les que no estan adjudicades.
Les interpretacions del vot en blanc o del vot nul són personals, però cal tenir clar ben bé quina implicació objectiva tenen per a poder valorar-los.
Espero que els 3 punts hagin quedat clars (si no, pregunteu a "comentaris"). A mi m'ha aclarit forces coses.
1. Quin és el nombre de regidors que té una població? De què depèn?
2. Quin és el sistema que s'utilitza per convertir vots en regidors?
3. Per a què serveix el vot en blanc? I el vot nul?
1. Quin és el nombre de regidors que té una població? De què depèn?
En primer lloc, el nombre de regidors sempre serà senar. Això és així per evitar empats.
El nombre de regidors depèn únicament dels residents que viuen a la població. Aleshores s'ha de seguir la següent relació:
De 0 a 250 residents -> 5 regidors
De 251 a 1.000 -> 7 regidors
De 1.001 a 2.000 -> 9 regidors
De 2.001 a 5.000 -> 11 regidors
De 5.001 a 10.000 -> 13 regidors
De 10.001 a 20.000 -> 17 regidors
De 20.001 a 50.000 -> 21 regidors
De 50.001 a 100.000 -> 25 regidors
A partir dels 100.000 residents, una ciutat té un regidor més per a cada 100.000 residents més (o fracció=, afegint-ne un més (si cal) per a que el total no sigui parell.
Així doncs, a Sant Andreu de la Barca tenim 21 regidors perquè som 26.682 residents. I a Barcelona tenen 41 regidors perquè són 1.619.337 residents.
2. Quin és el sistema que s'utilitza per convertir vots en regidors?
Sense tenir-ne idea i utilitzant la lògica simple, una persona podria pensar que el nombre de regidors és proporcional al nombre de vots, és a dir, que si en una població de 700 habitants es repartissin 7 regidors i hi haguessin dos partits (A i B) els quals l'A obtingués 500 vots i el B 200, ells obtindrien 5 i 2 regidors respectivament. Doncs no és així com es calcula (encara que pugui coincidir en ocasions).
El sistema utilitzat és la fórmula d'Hondt. El nombre de regidors es reparteix segons aquesta fórmula entre els partits que superin un percentatge de vots vàlids (en cas de municipals aquest percentatge és un 5%; en cas de generals o d'autonòmiques és un 3%).
Per utilitzar la fórmula manualment, cal fer una taula amb tots els partits en columna. Cal eliminar els partits que no hagin arribat al percentatge mínim. Al seu costat hi farem una columna on hi dividirem el nombre de vots de cada partit entre 1. Al costat una nova columna amb el nombre de vots dividits entre 2. Al costat una altra columna amb el nombre de vots dividits entre 3. I anar fent fins que ho dividim per el nombre de regidors en joc. Un cop la taula estigui plena de xifres s'han de marcar les X xifres més grans que hi hagi a la taula, on X serà el nombre de regidors en joc. Cada xifra marcada correspon a un regidor per al partit de la fila on pertany la xifra.
A continuació podeu veure els resultats de Sant Andreu de la Barca, amb la taula de divisions completa per als 21 regidors. Fixeu-vos també que s'han eliminat 2 partits que no arribaven al 5% de vots útils. Cliqueu per a augmentar.
I ara, en vermell, les 21 xifres més grans de la taula, que corresponen a cada regidor.
Per cert, hi ha una web en català que serveix com a simulador electoral. És perfecte per a calcular tot això i fer proves! http://icon.cat/util/eleccions
3. Per a què serveix el vot en blanc? I el vot nul?
El vot nul no serveix per res. Només afecta a la participació.
El vot en blanc té més importància, però potser no tanta com creu la gent. Com he dit anteriorment, els partits necessiten un 5% dels vots útils (o un 3% segons el tipus d'eleccions) per a optar a tenir representació. El vot en blanc també es considera vot útil, així que com més vots en blanc, més difícil és superar el percentatge mínim. Per tant, votar en blanc representa pujar el llistó mínim. Que superar el percentatge sigui més difícil pot voler dir que un partit que podria optar a tenir un escó o regidor i quedi eliminat pel percentatge, automàticament aquell escó passarà a alguns dels partits que si tenen representació. A quin? Al més votat? No. L'escó anirà a parar a la següent xifra més alta que no s'hagi adjudicat mitjançant la fórmula d'Hondt explicada en el punt anterior.
Per exemple, si en les eleccions de Sant Andreu de la Barca, el vot en blanc fos prou alt per deixar fora el regidor de PXC, el regidor se l'hagués quedat ICV, ja que té la xifra més alta de les que no estan adjudicades.
Les interpretacions del vot en blanc o del vot nul són personals, però cal tenir clar ben bé quina implicació objectiva tenen per a poder valorar-los.
Espero que els 3 punts hagin quedat clars (si no, pregunteu a "comentaris"). A mi m'ha aclarit forces coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada