dissabte, 18 d’abril de 2009

Comoditat

Sóc viu, sóc viu. El bloc ha despertat del coma induït.

Aquestes últimes setmanes m'han servit per fer petits canvis a la meva vida; sobretot obrir nous camins. Perquè fins que no obres la porta no hi pots passar, encara que finalment no hi passis. A vegades, fins i tot, cal que aquelles portes que podies obrir els hi canviïs el pany.

Perquè... quantes vegades ens acostumem a coses que ens són molestes que tenen fàcil solució? Si cada dia seiem a la nostra cadira i veiem que és incòmoda, perquè no la canviem per una altra? Si no costa res... I amb això mil coses que no apreciem, però que en el fons, desitjaríem canviar.

Per cert, quin crack el Luke explicant acudits. Un mestre como la copa de un "piano".