Sóc viu, sóc viu. El bloc ha despertat del coma induït.
Aquestes últimes setmanes m'han servit per fer petits canvis a la meva vida; sobretot obrir nous camins. Perquè fins que no obres la porta no hi pots passar, encara que finalment no hi passis. A vegades, fins i tot, cal que aquelles portes que podies obrir els hi canviïs el pany.
Perquè... quantes vegades ens acostumem a coses que ens són molestes que tenen fàcil solució? Si cada dia seiem a la nostra cadira i veiem que és incòmoda, perquè no la canviem per una altra? Si no costa res... I amb això mil coses que no apreciem, però que en el fons, desitjaríem canviar.
Per cert, quin crack el Luke explicant acudits. Un mestre como la copa de un "piano".
Aquestes últimes setmanes m'han servit per fer petits canvis a la meva vida; sobretot obrir nous camins. Perquè fins que no obres la porta no hi pots passar, encara que finalment no hi passis. A vegades, fins i tot, cal que aquelles portes que podies obrir els hi canviïs el pany.
Perquè... quantes vegades ens acostumem a coses que ens són molestes que tenen fàcil solució? Si cada dia seiem a la nostra cadira i veiem que és incòmoda, perquè no la canviem per una altra? Si no costa res... I amb això mil coses que no apreciem, però que en el fons, desitjaríem canviar.
Per cert, quin crack el Luke explicant acudits. Un mestre como la copa de un "piano".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada