dilluns, 26 de gener del 2009

Nusos

Els nusos i jo, jo i els nusos. Odi als nusos.

Sempre havia vist complicat fer-me el nus de les sabates. Massa complex! No aconseguia recordar els passos, així que vaig portar durant molts anys vambes amb Velcro, que permetia treure-me-les i posar-me-les quan jo vulgués. De debò, era incapaç d'entendre el nus de les sabates. Em va costar vida i miracles però finalment ho vaig aconseguir. De totes maneres, tinc una forma especial de cordar, que no és pas la de la majoria. També em traumatitzava quan em treia les sabates i no sabia desfer el nus. Com coi es feia??? Bé. Ara ja ho sé. I em faig dos nusos.

No només m'ha passat amb el calçat, sinó que amb qualsevol tipus de nus. A casa sempre han tingut la mania de guardar les coses antigues i sense gaire ús dins de bosses de plàstic. I, és clar, un nus que la corona. Un nus ben apretat, perquè el Xavier no la pugui obrir i li surti fum quan ho intenti. Un nus del qual no en saps distingir les dues nanses i, com una bomba cinematogràfica, has d'utilitzar l'atzar per a escollir d'on estirar. Jo mai m'he complicat a fer aquest tipus de nus: faig un nus simple. Això sí, si no l'haig d'utilitzar mai més, faig dos nusos simples, com en el cas de les escombraries.

Un altre nus que m'ha portat problemes és el que fan per a lligar cables. Sí, per embolicar els cables quan són molt llargs i fan nosa... Odio embolicar cables, però el que odio més és deslligar-los quan els ha embolicat algú altre. Que complicats!!! Passa un cable per aquí, un altre per allà,...

Jo ho intento fer fàcil però sempre em trobo casos per a traumatitzar-se. Odio els nusos.

4 comentaris:

Carol ha dit...

Va, ànims!

Jo mai he tingut aquests problemes amb els nusos... Però m'imagino que deu ser traumàtic!! Però no pateixis ;) Pensa que d'aquí poc tot anirà amb xips i els nusos ja no existiran!

Per cert, escrius molt bé! ;) Quanta literatura! ;)

Vagi molt bé! Ahh! I per cert, jo sempre faig tard en tot, però molt bona entrada d'any! Espero que aquest any coincidim per places i si no podríem quedar algun dia per veure'ns, que nosaltres anem sovint a Sant Andreu a dinar! ;)

PD: Tancar el blog? Qui sap... Si puc mantenir el ritme sí... Sinó...

Jansy ha dit...

Quanta literatura, diu! :)

Doncs sí, els nusos sempre m'han suposat un problema, però ja el tinc força superat.

Potser sí que ens trobarem un dia o altre. On dineu de Sant Andreu?

Ah, i bon any!

Carol ha dit...

Jejejejeje No riguis... Al Pans & Comapny xD Jejejeje

Es que sóm especials amb el menjar, i el Pans ens ha servit durant molt de temps :) quan acabaven les actuacions castelleres a les 4 o a les 5 ;) Jejejejeje

Jansy ha dit...

Carol, quina gran tradició, aquesta del Pans! Tampoc hi ha gaire més cosa a Sant Andreu.