dissabte, 1 de novembre de 2008

Facebook i altres bajanades

Un cop va aparèixer el Web 2.0, la participació anònima a Internet va augmentar considerablement. Però això va a èpoques: allò que és nou i innovador relleva allò que ho va ser un temps abans. I és que a Internet també es segueixen modes, tant o més que al món real. Com a informàtic, em sento obligat a conèixer i/o provar i/o participar en aquestes noves propostes que apareixen, així que, de tant en tant, investigo modes. Tothom ho sap: l'última prova del delicte és la recent febre del Facebook.

El Facebook és... Què és el Facebook? Des que vaig tenir-ne notícia, abans que pugués estar en un idioma que entengui per haver nascut on he nascut, vaig intentar esbrinar quina utilitat tenia aquesta xarxa social. Primera conclusió: un embolic. No li trobava pas el sentit. Els facebookerus s'envien regals, fan tests, es comenten les fotografies, els estats amorosos, els succedanis de Twitter, s'afegeixen a grups, causes, esdeveniments,... És més, un usuari del Facebook pot veure gairebé tot allò que succeeix a l'espai dels seus amics, i fins i tot pot veure què comenten els amics dels seus amics. A més, què carai, tots estaven farts de veure els fotoblocs plens de fotografies d'adolescents fent bajanades i dient-se "puta gordi t kiero muxo". Calia un canvi.

A mi, el Facebook no em diu ni fu ni fa. Una xarxa social com un altra, però per alguna raó, està substituint altres xarxes. Una de les claus és que el Facebook té moltes possibilitats i concentra força tot allò que les altres xarxes socials ofereixen. Una altra de les claus és el poder telenovel·lístic que té. M'explico: si volem saber què se n'ha fet d'aquell que vam conèixer a no sé on, només fa falta buscar un xic, i aviat podrem saber si té parella, quants anys té, si s'ha tenyit el cabell... O podem veure fotos de tots els viatges que ha fet i que ha penjat per fer enveja. Així que el Facebook és una font de xafarderies notables. Per últim, diria que ha ajudat moltíssim la possibilitat d'escollir l'idioma (català o castellà), un gran error que va trigar a solucionar una altra xarxa: el Fotolog.

Però crec que el Facebook té una clau bàsica, el secret de l'èxit. Una estupidesa com una casa de pagès, però que ha aconseguit enllaçar entre si a tot "cristu". Me'n vaig adonar quan em van dir que el Facebook anava bé per contactar amb gent que feia molts anys que no veies, com ara gent de l'escola, de l'institut, etc. I és que la clau rau en el procés de registre: és l'única xarxa social que ens demana el "Nom complet" i no pas un àlies o sobrenom. Ja està, tan simple! Qui no se'n recorda del nom d'aquell company de classe? Doncs el busco i l'afegeixo com a amic, fàcil! Fins i tot, podem trobar personatges coneguts!

Encara no entenc quina utilitat té, i això que el vaig fent servir de tant en tant. Per exemple, els grups. Per molts milers d'usuaris que hi hagi en un grup, no es posen en contacte i la cosa no passa d'aquí (exemple de grup estúpid: fans del Capità Enciam). O aquells que s'apunten a un "esdeveniment", per què volen saber que d'altra gent hi anirà si no es veuran ni es coneixen ni es coneixeran?

De totes maneres, aquest és el camí correcte. L'èxit a Internet se l'enduu aquell que aconsegueix monopolitzar, agrupar més usuaris, sigui per les aplicacions més senzilles o per les més completes. I hauria de ser sempre així. Sinó, ens trobarem sempre amb la situació en que es troben webmestres i usuaris amb els navegadors. Uns webmestres optimitzen els webs per a Internet Explorer, d'altres per Mozilla, d'altres han fracassat apostant per Netscape, Opera... (alguns es maten a optimitzar-ho per a tots) mentre que l'usuari ha de tenir tots els navegadors per saber quin li funciona millor segons el web on estigui (que si Mozilla, que si Internet Explorer, fins i tot, Google Chrome).

Serà la xarxa definitiva? O la gent se n'avorrirà fins a la pròxima?

5 comentaris:

Laia ha dit...

ostres, mira que bé, m'has resolt molts dubtes! L'altre dia va haver-hi un debat sobre facebook en un bloc (ara no ercordo quin) i hi havia moltes opinions... i la meva, l'abstenció, és clar, perquè no en tenia ni idea de què era! (el nom és lògic que em sonava, però no m'havia parat a pensar què coi era, simplement dir "xarxa social" no em solucionava res).

Luke ha dit...

Una parida com una altra serà. Dubto que desbanqui al messener, però bueno.

Jansy ha dit...

Laia, me n'alegro de resoldre't dubtes, i més és una cosa que fa tanta mandra provar. La veritat és que això de xarxa social és molt ambigu... N'hi ha de tot tipus!

Luke, és una parida, però té èxit. El messenger és d'aquelles coses que no s'acabaran mai, perquè és obligada (això és com tenir tele). Tot i això, messenger i facebook no tenen res a veure.

Alfred ha dit...

Mira Xavier, l'èxit del facebook no és altra cosa que hi ha molta gent que es passa mitja vida mirant enrera, a veure que/a qui ha deixat passar, i als costats, a veure que fan els qui l'envolten. Conseqüència: el facebook és una més d'aquelles eines que no ens porten a cap lloc nou; més aviat ens fan viure en un bucle de mal programador, dels que no deixen opció a una sortida airosa.

Jansy ha dit...

Alfred, benvingut. Tens raó, el facebook reviu moltes coses, però, de moment, és l'única aplicació que ho ha aconseguit amb èxit.