Avui ha estat un dia de contrastos, i un dia entretingut (que no divertit), m'he cansat força, així que a aquestes hores de la nit puc dir qualsevol bajanada i quedar-me tan panxo.
Et lleves i tot va pintant bé, fins que de sobte, quelcom t'aixafa la guitarra, encara que no en sàpigues la raó exacta. Perquè aquesta tarda, mentre els hi feia uns exercicis als alumnes, he notat com tothom més o menys havia après alguna cosa amb el curs. Però me n'he adonat que hi havia algú que semblava que tingués un full d'exercicis en xinès i una pantalla molt molt enfosquida. Aquest algú no sabia fer cap dels exercicis dels que he manat de fer, cap ni un. Ha estat minuts rellegint-los, tenint un moment d'ofuscació Psyduck, sense entendre res. L'he intentat centrar però no hi havia manera. Però és possible que després de 46 hores d'informàtica li dic d'obrir el Paint i no el troba, li dic que vagi al menú "Inicio" i no sap el que és o arribar a l'extrem d'apagar l'ordinador amb el "Power"? Això desespera qualsevol. M'he preguntat si no explico bé, si ell té un problema, si no presta atenció, si és curt de gambals...
Cap al vespre he tingut un no-parar de trucades, de les quals alguna em motivava i d'altres em deixaven pel terra (no es pot anar més avall del terra, oi?). Sense lògica, sense explicacions; de tant en tant passen aquestes coses. És clar que cadascú és cadascú i actua com vol, però a vegades cal tenir algun dit de front i pensar les coses. Potser sóc jo que tinc la meva visió, però hi ha masses successos dels que jo hi dic "això no ho hagués fet mai".
Coses que començaven bé, però han acabat malament.
Et lleves i tot va pintant bé, fins que de sobte, quelcom t'aixafa la guitarra, encara que no en sàpigues la raó exacta. Perquè aquesta tarda, mentre els hi feia uns exercicis als alumnes, he notat com tothom més o menys havia après alguna cosa amb el curs. Però me n'he adonat que hi havia algú que semblava que tingués un full d'exercicis en xinès i una pantalla molt molt enfosquida. Aquest algú no sabia fer cap dels exercicis dels que he manat de fer, cap ni un. Ha estat minuts rellegint-los, tenint un moment d'ofuscació Psyduck, sense entendre res. L'he intentat centrar però no hi havia manera. Però és possible que després de 46 hores d'informàtica li dic d'obrir el Paint i no el troba, li dic que vagi al menú "Inicio" i no sap el que és o arribar a l'extrem d'apagar l'ordinador amb el "Power"? Això desespera qualsevol. M'he preguntat si no explico bé, si ell té un problema, si no presta atenció, si és curt de gambals...Cap al vespre he tingut un no-parar de trucades, de les quals alguna em motivava i d'altres em deixaven pel terra (no es pot anar més avall del terra, oi?). Sense lògica, sense explicacions; de tant en tant passen aquestes coses. És clar que cadascú és cadascú i actua com vol, però a vegades cal tenir algun dit de front i pensar les coses. Potser sóc jo que tinc la meva visió, però hi ha masses successos dels que jo hi dic "això no ho hagués fet mai".
Coses que començaven bé, però han acabat malament.
3 comentaris:
Home... si el balanç és que només n'hi havia un que no en tenia ni idea no et frustris, que culpa teva no és! En primer lloc segur que molts dels teus alumnes sí que han après a fer anar un ordinador, i si durant les classes ell no t'entenia bé podia preguntar... Però tranquil, que sempre passa que hi ha qui no evoluciona, però l'aprenentatge és bidireccional, i encara que el professor hi posi de la seva part, si l'aprenent no s'hi implica una mica la cosa no funciona...
I a veure si el cap de setmana té més de clar que d'obscur!!! ^^ Que vagi bé!!!
Jo lo de les trucades no sé com animar-te... La veritat, jo avui estic intentant trucar i ni això... ¬¬ No me l'agafen... Ais (suspir) què hi farem!
Això de les classes...JAJAJAJAJAJAJA m'ha fet gràcia tot això del Paint i el menú... Però bé, gent una mica totxo n'hi ha a totes bandes... No crec que t'hagis de frustrar! Jo com a entrenadora sí que estic frustrada... Estar un any entrenant a les meves nenes i a finals d'any, desesperada perquè no feien el que demanava, vaig dir: "Però a veure, passa-li! Què és un pase?!" ... ... I no m'ho van saber dir... Llavors vaig acabar d'adornar-me'n que no servia per fer allò xD
Laia, l'alumne s'implicava, però no n'agafa ni una, tan sols sap executar ordres. I això és força trist.
Carol, Si les teves alumnes no sabien què és una passada és que tenen un greu problema! Intueixo que feies bàsquet, i si és així... els pases són fonamentals! Espero que t'agafin el telèfon una hora o altra!
Publica un comentari a l'entrada