Un dels millors anuncis

Per mi, aquest anunci és un dels millors que s'han fet mai. No fa gràcia, ni hi surt res espectacular. Només cal veure'l.

Si algú ho vol saber, la cançó es diu "Feeling unreal", d'en Xavier Capellas.

Nova secció: pel·lícula i llibre

He decidit obrir una petita secció al blog on hi posaré dues coses: el llibre que m'estic llegint actualment (sí, sí, llegeixo molts "best seller", i què?) i l'última pel·lícula que vaig mirar (ja sigui al cine, a la tele o en DVD).

Videoclip casolà

Sempre m'han agradat els vídeos casolans. I no em refereixo pas a les típiques caigudes, als pastissos esclafats o als casaments nefastos, sinó a aquelles filmacions fetes per anònims que tenen un cert punt d'orginalitat, bellesa o que, simplement, provenen d'un grup d'amics fent conya. Són vídeos que surten de l'imaginació, sense que algú hagi estudiat per a això i fets amb uns mitjans tècnics millorables.

Avui penjo un vídeo que va fer la Biruxi interpretant la lletra de la cançó "L'amant que no et toca", d'Els Pets. Té imatges molt maques i explica molt bé el que diu la cançó.

També podeu veure un vídeo molt catxondo fet amb "stop motion" que va fer la Carol fent una cursa de "F1". Atenció a l'aturada als "boxes"!

----

Parlant de vídeos, el videoclip "Girlfriend" de l'Avril Lavigne ha superat en visites al mític "Evolution of Dance" i ha passat a ocupar el primer lloc. És un fet històric!

Tour en pilotes

Miro la premsa del dia i em trobo amb el següent titular: "El PP demana a TV3 que retiri un programa que mostra a uns ciclistes nudistes". Podeu veure la notícia aquí.

Es tracta d'un programa que va començar aquest dilluns a TV3 que es diu "Vacances pagades". És el típic programa miscel·lànic d'estiu fet amb baix pressupost i amb presentadors i col·laboradors barats. En aquest programa, hi ha una secció on cada tarda, uns ciclistes despullats es passegen per una ciutat. El que es mostra no és en directe, així que només deixen veure aquelles imatges on surten les parts delicades tapades i també ensenyen les reaccions de la gent.

Doncs bé, el president del PP a l'Ajuntament de Barcelona, el senyor Alberto Fernández Díaz, ha demanat a TV3 que no s'emeti més aquesta secció, ja que "és contrària a la transmissió dels valors i normes de convivència i civisme". Altre cop s'ha lluït el PP. En primer lloc, no crec que aquesta secció promogui que la gent surti al carrer en pilotes; o de veritat creuen que algú agafarà la bici despullat després de veure el programa? Perquè, per regla de 3, s'haurien d'eliminar programes com els concursos, que inciten a la ludopatia, o "Just for laughs", que incita l'incivisme (bueno, aquest s'hauria prohibir per llei).

Realment cal perdre el temps queixant-se d'una absurditat com aquesta? Hi ha mil coses per canviar molt més importants que aquesta. Però per començar, el senyor Alberto Fernández Díaz podria millorar el seu català, no?

Tot i això, TV3 podria esforçar-se a fer programes més productius, no? Aquesta secció amb un cop que es fagi n'hi ha prou, però cada dia... Busqueu imaginació.

Les Santes 2008

Ja fa anys que és una parada obligatòria pel món casteller: la Festa Major de Mataró. Ahir diumenge, es van trobar a plaça els Capgrossos de Mataró, els Castellers de Vilafranca (habituals a la cita) i els Marrecs de Salt. Enguany l'expectació era màxima, sobretot pels anuncis de grans castells que havien fet els Castellers de Vilafranca.

Els Capgrossos de Mataró van fer una actuació gairebé perfecta. Van començar pel 5 de 8, un castell gairebé marca de la casa. A continuació els seus dos gegants: el 3 de 9 amb folre, que van poder descarregar amb algun problema, i el 4 de 9 amb folre, que van descarregar amb moltes dificultats, amb un rengle totalment tort que va donar emoció fins al final. Hi havia la possibilitat que fessin un pilar de 6 per acabar, però van decidir-se per 3 pilars de 5 simultanis.

Els Castellers de Vilafranca tenien moltes aspiracions. De fet, si tot sortia bé, intentarien dos castells de gamma extra (4de9fa i 2de9fm) o, fins i tot, tres (+Pde8fm). Però no va ser un bon dia pels verds. En primera ronda, van intentar el 4 de 9 amb folre i agulla, un castell que els hi costa molt dur fora de casa. El castell va començar molt bellugadís, fins al punt que el terços es van enfonsar al folre i d'haver-lo de desmuntar. Per completar la ronda, van fer un 3 de 9 amb folre que no havia de donar problemes, però només el van poder carregar. No veuríem cap més gamma extra. Els del Penedès van assegurar la segona ronda amb un 4 de 8 amb agulla perfecte. Però a la tercera ronda va saltar a sorpresa, provarien el 2 de 9 amb folre i manilles. Aquesta torre, ja clàssica a les Santes, no semblava presentar dificultats, ja que van lligar molt bé folre i manilles. Però els van venir del tronc i es va trencar força d'hora. Segona caiguda del dia, no hi havia remei. Van completar la tercera ronda rebaixant un pis amb el 2 de 8 amb folre. Tot i així, van descarregar un magnífic pilar de 7 amb folre.

Els Marrecs de Salt, per la seva banda, van anar a la seva, portant castells al seu abast, sense arriscar massa. Tots els castells van ser força segurs i quiets, amb un 5 de 7 inicial, un 3 de 7 aixecat per sota fantàstic i, per acabar, un 4 de 7 amb agulla. Van finalitzar amb el seu vano de 5 (amb el pilar de 5 aixecat per sota).

El regust de la diada va ser bo però aigualit. Els Capgrossos havien fet molt bona actuació, arribant a molt bon nivell per la segona part de la temporada. Els Castellers de Vilafranca, per la seva part, van tenir un molt mal dia però encara els hi queden moltes diades abans de Sant Fèlix.

Castellers de Vilafranca: id.4de9fa,3de9fc,4de8a,i.2de9fm,pde7f.
Capgrossos de Mataró: 5de8, 3de9f, 4de9f, 3p5.
Marrecs de Salt: 5de7, 3de7ps, 4de7a, vde5 (P5ps).

Els Pets - Sant Andreu de Llavaneres - 19/07/2008

Per fi anava al poble que confon molta gent amb el meu: Sant Andreu de Llavaneres. I no el vaig visitar per gust sinó perquè hi feien un concert d'Els Pets, que encara no els havia vist en tota la seva esplendor en aquesta gira (al Senglar hi van fer un concert reduït). Això sí, vaig poder comprovar que és un poble residencial sense lloc per aparcar (i ja de pas, confirmar que el Vallès i el Maresme són un caos de carreteres).

El cas és que vam arribar un quart d'hora abans de l'inici de l'actuació (la segona que feien en un dia, ja que a la tarda havien tocat al Summercase. En aquesta gira Els Pets toquen en primer lloc tot el disc "Bon dia" de pe a pa, en l'ordre que estan al disc. Així que van començar per la cançó "Bon dia" (una mica estrany per començar, ja que la gent està encara freda), i a partir de llavors, totes les del disc passant per "Massa jove per fer-me gran", "Una estona de cel" (s'arregla la faldillaaa!) i "Jaio". Per acabar la primera part del concert, tres cançons que m'encanten: "Jo sóc el teu amic" (més lenta de l'habitual), "Tard" (una versió fantàstica, molt rockera i ràpida) i "Bona nit" on el Lluís Gavaldà sempre hi fa pujar algú del públic, en aquest cas una nena amb la que es van seure a l'escenari i van cantar la cançó. Una llarga estona d'espera va donar pas a la segona part del concert, que va començar amb cançons suaus com "Està plovent", "Agost", "Com anar al cel i tornar", "A batzegades" i "Aquest cony de temps". Per trencar el ritme, "Tarragona m'esborrona", "Parla" i "XL". Per aixecar la gent dues cançons recuperades "No t'enyoro", "La solució" i "Jo vull ser rei". I finalment, per acabar, "Pau", "Soroll" i un fragment de "Bon dia". Vaig trobar a faltar "Hospital de mar" i "Espurnes de coratge".

Un concert genial, amb una primera part molt bona, tot i que un xic estranya per les múltiples versions, i una segona part de menys a més que em va fer vibrar d'allò més i acabar cansat com mai. Que grans que són!

Victor Sauler Portal

És possible que us soni el nom que encapçala aquest post. Però de segur que l'heu vist a molts llocs, encara que no en sigueu conscients. Ho desvetllaré al final del post (rotllo emoció...).

L'altre dia vaig anar a veure al cine la pel·lícula Antes que el diablo sepa que has muerto. En una de les escenes d'aquest film van anomenar el número d'un telèfon particular. Aleshores vaig decidir a parlar-ne al bloc. Hi ha moltes pelis o series on hi surten números de telèfon, però algú ha pensat mai si aquests números existeixen? Bé, als Estats Units sí que ho saben. Abans, els números que apareixen a les pelis pertanyien a persones reals, que a partir de llavors van començar a rebre trucades de 4 sonats que s'apuntaven els números i hi trucaven. Ara ja no passa (a no ser que s'escapi), ja que les companyies telefòniques guarden números buits, que no pertanyen a ningú (desconec si a Espanya es fa això). De fet, són uns números molt concrets, ja que si ens fixem una mica, tots els números comencen per 555. De fet, com no podia faltar, 4 malalts (segurament, els 4 d'abans) han fet una recopil·lació de tots aquests números de telèfon. Ja sabeu què heu de fer per trucar als caçafantasmes o al Sr. Burns dels Simpson.

Per altre banda, hi ha les targetes de crèdit. A les targetes de crèdit hi apareixen noms i cognoms inventats, molt comuns o poc pensats, com María Expósito Expósito o Nom Cognom Cognom. Però s'ha creat un personatge a través del nom que va escollir La Caixa al seu dia: Victor Sauler Portal. Sí, aquest senyor és el que té més targetes de crèdit al seu nom. Si us fixeu, a tota la propaganda que fa La Caixa de les seves targetes i surt aquest nom. Fixeu-vos-hi!!! De fet, hi ha rumors que diuen que aquesta persona existeix.


Fins i tot, al web de La Caixa, podem fer una demostració de com funciona la Línia Oberta fent-nos passar pel Victor Sauler Portal. Per fer-ho cal clicar on diu "Demostració", dins del requadre "Línia Oberta" del racó superior esquerre. Proveu-ho.

Budweiser i dir bajanades

Aquest post no és un altre post que parli de l'alcohol ni de la meva abstèmia (molt buscada al google, per cert).

Vaig descobrir la marca d'aquesta cervesa per un motiu: la publicitat. Desconeixia aquesta marca fins que vaig veure aquests dos anuncis. Tothom els deu recordar, no tant per l'anunci en sí, sinó per la conya que es va crear posteriorment. Qui no ha fet mai el burro amb aquelles paraules que deien...

Lax'n'busto - Esparreguera - 13/07/2008

Clar i breu. Després de dos concerts suspesos per la pluja el dissabte (Whiskyn's a Barcelona i Rauxa+Strombers a Esparreguera), el diumenge hi va haver cel clar i per tant es va poder gaudir del concert que feien altre cop a Esparreguera (ostres, tant de bo tots els ajuntaments contractessin grups així), els Lax'n'busto i els Gossos (aquests últims no els vam veure).

Els concert dels Lax'n'busto va començar força malament per dos motius: un el retard, l'altre va ser el so que provenia de l'escenari. De fet, s'escoltava més el públic que no pas els músics (al Salva només se l'intuïa), però per sort, en 4 o 5 cançons ho van solucionar. A banda de ser un concert genial, com que el meu propòsit no és descriure tots els concerts sinó aquells que aporten novetats i degut a que ja els he vist en una ocasió en aquesta gira, no explicaré cap detall a excepció d'un de sol: van tocar una cançó que encara no havia escoltat en directe, tot i que als últims concerts l'estan tocant. Es tracta de "T'estimo molt (Maite Zaitut)" i sona així. És una cançó quasi inèdita, ja que no la conté cap disc del grup, sinó un recopil·latori especial, l'"Altres cançons de nadal 4". Va ser tot un plaer cantar una cançó que gairebé ningú coneixia (30-40 persones?).

I què més dir? Que és el primer cop que torno tant tard a casa un diumenge. Carai, tot de cotxes anant a treballar i jo anant a dormir...

Improbabilitats del futbol

Res, l'altre dia vaig pensar que al futbol hi passen coses de tant en tant que poca gent coneix. De fet, molts cops quan estic amb la Gemma i miro un esport, em pregunta coses que desconeix (perquè no li agrada). Tothom sap què és un gol, una falta, una targeta vermella... Diuen que la barrera que permet saber si una persona coneix bé el futbol és quan se sap el que és un fora de joc.

Aquest post és per aquells que no miren el futbol, per aquells que no els hi agrada. Però també per aquells que els hi agrada i no recorden algunes coses. Aquest post tracta sobre alguns fets estranys que passen al futbol. Quatre curiositats.

1. Un penal històric que va llençar Johann Cruyff. Tothom sap que als penals, un jugador xuta i el porter l'ha d'intentar aturar. Doncs no és l'única manera de llençar un penal:

L'explicació del penal és que el xutador pot fer allò que vulgui amb la pilota, mentre que els altres jugadors han de restar fora de l'àrea gran. Així que un altre jugador es pot avançar i marcar gol, sempre que el xutador del penal li passi. L'única excepció és els penals de final de partit (després de la prórroga), en el que els xutadors han de tirar a gol.

2. El gol olímpic: no té res d'especial, però passa en contades ocasions. El gol olímpic és aquell que es marxa quan es llença un còrner i la pilota entra a la porteria sense que ningú la toqui, és a dir, directament des del còrner. Aquí en teniu tres:

3. La falta indirecta. Hi ha dos tipus de falta: directes i indirectes. Les directes són les més habituals, les que veiem cada dos per tres als partits. Les indirectes són més especials: només s'assenyalen quan un porter xuta de proteria i torna a tocar la pilota per segon cop, quan un porter té la pilota a les mans més de 6 segons, quan hi ha un jugador passa la pilota al porter i aquest l'agafa amb les mans, i vaja, uns quants motius més. Però quina diferència hi ha en llençar una falta directa i una indirecta? Tothom sap que una falta a l'interior de l'àrea és penal. Doncs només hi ha l'excepció de les faltes indirectes: una indirecta dins de l'àrea no és penal, sinó que es llença com una falta normal. D'aquesta manera ens podem trobar amb situacions tan absurdes com la del vídeo:

4. Per últim, una aturada de les mítiques: l'aturada de l'escorpí. La va fer famosa un porter gens ortodox de Colombia, René Higuita. Al mirar el vídeo es pot endevinar el perquè de dir-se aturada de l'escorpí.

Senglarrock: 3r dia!

Sense dubte, el pitjor dia del Senglar pels seguidors del rock català.

A la 1 del migdia i després d'haver desmuntat la tenda, va actuar una cantautora totalment desconeguda (almenys per mi), Meritxell Gené, que va tocar unes cançons molt agradables per passar una estona estirat a la gespa. Un bon descobriment.

A la tarda, va ser el torn de La banda del yuyu, grup que volia conèixer però que em va decepcionar força. No vaig trobar cap cançó amb ganxo! Tot seguit i al mateix escenari, dos grups destralers feien soroll. Vam haver d'abandonar l'escenari, no es podia aguantar.

Més tard, van tocar els Plouen Catximbes. Tot i que són força desconeguts, estan agafant embranzida, però els hi falta seduir un xic més el públic, i els hi falta alguna cançó que fagi que la gent s'hi senti identificat, i que la pugui cantar quan li vingui de gust: el toc comercial.

El motiu per aguantar aquella avorrida jornada de Senglar va ser el grup que va tocar a les 21h: en Miquel Abras. Va ser un concert força bo, amb les dues cançons que tenen més ganxo de totes les que té. Tot i així, no hi havia gaire públic (gairebé segur que per la merda de programació per aquell dia).

Així que vam marxar en aquell moment; el Senglar s'havia omplert de gent rara: "tocaven" Tote King, SFDK, Fun'da'mental, Falsalarma...

En general, un Senglar a nivell mig, amb la gran absència dels Lax'n'busto, el millor concert d'Els Pets, una Amaral esplèndida, uns Rauxa que es fan grans, un últim dia que sobrava (bé, sobraven els grups), la retallada del nombre de grups i escenaris i una organització cada cop més nefasta.

Ja que sembla que l'any que ve hi haurà canvis (ens ha arribat una rumor sobre un canvi de lloc del Senglar cap a Girona), espero que l'organització torni a agafar les arrels d'aquest festival i torni a convidar el millor de l'escena catalana, que porta prou gent i surt barat.

Senglarrock: 2n dia!

El divendres del Senglar va ser el millor dia del festival, amb diferència.

Per començar, al migdia vam poder gaudir d'un xic de relax a l'escenari "de la gespa", amb A cadiera coixa, un grup aragonès que toca cançons tradicionals. Força entretinguts, i adequats per l'hora i l'estat general de la gent (ressaca).

Començada la tarda, vam poder escoltar els alumnes del Campus Rock, que han gaudit d'uns dies amb professors d'alt nivell. Més tard, van tocar els grups que participen al concurs de maquetes Sona9, però enguany no he trobat cap grup que em fes el pes; i tot seguit, els guanyadors del Sona9 de l'any 2007: The Gruixut's. També ha estat un grup que no m'ha convençut gaire, ja que només coneixia una de les seves cançons (que està força bé) i les altres s'assemblen molt entre elles.

La tarda-nit ha estat la millor del Senglar d'enguany. En primer lloc, hi havia els Whiskyn's, que van respassar el seu últim disc, amb algunes dels dos discos anteriors. La veritat és que va ser un concert que va passar molt ràpid, ja que només van tocar una hora, que va ser intensa.

Fent-se fosc, van iniciar el concert Els Pets, que va ser, per mi, el millor dels d'aquesta edició del Senglar. Les primeres cançons a tocar van ser totes les del disc "Bon dia", pel mateix ordre d'aparició, tot i que força versionades (increïble la versió de "Tard", per embogir! Després van tocar cançons de l'últim disc amb algunes que feia molt que no tocaven, com "Tarragona m'esborrona", "No t'enyoro" i "La solució". Tot el públic va acabar cansat (de disfrutar) i suat (quina calor!!!).

En plena nit, va ser el torn dels Rauxa, que estan presentant el seu nou disc pel país. Molta gent i molt ball. Tot i això, crec que van faltar algunes cançons, però pot ser que el temps els anés molt just.

Una anècdota del dia d'ahir va ser una frase dels suecs The Hives: "Viva España!" Ja sap on han estat convidats?

Avui, Miquel Abràs, descobrir els Plouen Catximbes i fugir a veure els Lexu's: la nit es presenta amb una invasió de rapers (raperos, raperus, rappers?).

Senglarrock: 1r dia!

Després d'un caos a l'organització de l'entrada, vam poder entrar al recinte de l'acampada a les 18:00. Següent objectiu: plantar la tenda (i suar).

Un cop dins del recinte dels concerts, vam observar que havia augmentat considerablement el nombre de paradetes on poder comprar (i sobretot, menjar). Tota la resta, bastant semblant a l'any anterior, a excepció de l'absencia d'un escenari.

A les 20:30 vam poder escoltar el primer grup que tocava: els Teràpia de Shock. És un grup molt jove (tenen entre 15 i 18 anys), que fan cançons molt rockeres i canyeres amb l'inconvenient de les seves lletres, que no estan gaire treballades (propi de l'edat). Tot i això, crec que són l'exemple més clar de cap a on ha d'anar el futur del rock català.

Tot seguit, després de canviar euros per aglans, vam anar a l'escenari gran a veure l'Amaral, que l'havia monopolitzat per la resta de la nit. I vam poder saber el perquè un cop començat el concert. Es tractava d'un espectacle de llums increïble. El concert va ser força bo, van tocar totes les cançons famoses i algunes del nou disc, però van saber fer ballar i passar-ho bé a un públic que hi va acudir en massa (l'organització diu que ahir hi van haver 6.000 espectadors).

Després, amb més tranquil·litat, vam veure Obrint Pas i els seus habituals crits de lluita i llibertat (que se'm fan força pesats). Tot i això, van fer disfrutar a la gent.

La nit va acabar per nosaltres, ja que estàvem força cansats i es retardaven els concerts. Per aquest motiu, no vam poder veure "El Belda i el Conjunt Badabadoc".

Avui, el dia del Rock Català en majúscules: Whiskyn's, Els Pets i Rauxa.

Comença el Senglarrock 2008

Avui comença el Senglarrock 2008! Tres dies de festival de concerts que pretenen potenciar la música en català, així com importar grups d'altres indrets. Actualment es fa a Lleida, però ha passat per Prades i per Montblanc. Aquesta n'és l'11a edició.

Serà el meu segon Senglar. Sempre hi havia volgut anar, però no trobava amb qui anar. L'any passat vaig assistir al primer i l'experiència va ser molt bona. Enguany difícilment podrà superar el de l'any passat (que era el 10è aniversari) i van fer el millor cartell de totes les edicions. Aquest any podrem veure com a grups catalans de més èxit als Whiskyn's, Els Pets, Rauxa i Obrint Pas. Com a cap de cartell en castellà hi trobem l'Amaral, que la veritat és que la prefereixo a molts d'altres (l'any passat Antonio Orozco O_o). En quant al grup estranger, venen The Hives, que no els conec de res, però que es veu que són bons. I en quant a la cagada del Senglar d'enguany és l'últim dia: tot de grups raperos estranys (SFDK, Toteking, Falsalarma), una kk tot plegat. Però també hi podrem veure grups que encara no he vist, com The Gruixut's, Teràpia de Shock, El Belda i el Conjunt Badabadoc o els Plouen Catximbes. L'últim dia, potser no el passem totalment al Senglar, ja que és el dia del hip-hop-rap, i ens acostem a Tàrrega a escoltar els Lexu's, que segur que no ens decepcionen.

En principi, si tot funciona correctament, al Senglar hi hauria d'haver Carpa Internet, així que intentaré escriure la crònica al bloc, si no hi ha res millor a fer (els matins no hi fan res, però potser ens sorprenen!).

Culebrot santandreuenc

Aquí hi ha tomàquet!

Com cada mes, ens ha arribat a casa el Diari de Sant Andreu de la Barca. El més interessant gairebé sempre està a les pàgines centrals, on l'Ajuntament (PSC) fa tota la propaganda possible sobre el seu "bon" govern. Normalment és força avorrit, però aquest cop hi havia sorpresa. Merder, merder!!!

En primer lloc, l'alcalde escriu (?¿) tota una plana dedicada a un sol fet: l'instal·lació d'unes lletres lluminoses (foto) a l'entrada de Sant Andreu. I en parlen com si fos la vuitena maravella del món amb frases com "Les noves lletres de Sant Andreu de la Barca obren així la ciutat amb modernitat, alegria i una explosió de llum que demostra una ciutat amb personalitat i orgullosa del seu desenvolupament i prosperitat." i "... es un símbolo perfecto de la ciudad ya que está avanzando a pasos agigantados pero con cautela, con precisión, pensando cada vez más en sus ciudadanos.".

Al passar 3 pàgines (de bones "obres" de l'ajuntament), ens trobem les columnes dels partits. Cada partit hi escriu sobre un tema. A Sant Andreu hi ha 6 partits (sí, som un dels 5 o 6 pobles de Catalunya que tenim un membre de Ciutadans al ple):

- PSC: El tinent d'alcalde escriu únicament sobre el regidor de Ciutadans. Es veu que el de Ciutadans va interposar una demanda judicial contra un acord del ple, que ha perdut. I el del PSC parla sobre això, criticant i deixant malament Ciutadans i la seva acció (que ja m'està bé). Però... s'ha de perdre l'única oportunitat que tenens els partits polítics per donar la seva veu dient aquestes xorrades?

- PP: La columna menys interessant, i que mai llegeixo. Com sempre, són missatges molt formals que no tenen cap caràcter local, que només parlen del PP en general.

- ERC: Són els que sempre fan les crítiques més bones sobre els actes del govern municipal. Aquest cop parlen sobre el desastre que suposa la Mostra (una fira dedicada a la indústria i al comerç), que cada any té menys interès per a la gent. ERC creu que s'ha de reinventar (amb tota la raó).

- ICV: Critica la mala gestió econòmica amb les associacions, sobretot amb l'escola de música.

- Ciutadans: Parla sobre un error burocràtic que ha comès l'Ajuntament, criticant el Tinent d'Alcalde i demanant-li finalment, la dimissió. Pim-pam! PSC-Ciutadans: la parella perfecta!

- CIU: Més tomàquet. El que fa CIU és critica la rotonda que van "crear" al mig del poble. Si hi passes un cop, no te n'oblides mai. Qui hi ha passat la coneix pels continus vaivens que té, propis d'una atracció de Port Aventura. "Mala configuració, nefast disseny i terrorífics desnivells". "Sembla que s'hagi pensat amb els peus". "Si vas en bus, sembla una batedora". Tot acaba amb un "... popularment la nostra llesta ciutadania l'ha anomenada la ROTONDA DEL CONY".

Espero i desitjo, que si la mala gestió continua igual (que en té tota la pinta), el Diari de Sant Andreu sigui tan divertit com aquest. Però prefereixo mil cops que fagin les coses bé.

Compra nocturna

Les botigues tanquen com a molt tard a les 10 de la nit. Avui, una botiga d'una cadena de roba ha fet una excepció i feia descomptes especials, obrint de 22 a 24h.

Em sembla que és el cop que he comprat més tranquil. Em posa dels nervis haver de comprar roba. Ho odio molt. Primer perquè atabala molt, has de buscar el que t'agrada, has de buscar els preus, has de buscar la talla, has de buscar, buscar, buscar. Després t'ho has de provar. Que si et va gran, petit, llarg, buf! I començo a suar... jo que sóc suaner de mena, que sóc d'aquells que per donar la mà, primer se l'han d'eixugar (els que els hi passa m'entendran)... Als emprovadors suo com un pollastre! A més, tinc certa fòbia a que algú obri l'emprovador per accident, així que sempre m'asseguro del tot i faig, de l'emprovador, un búnquer.

Tot i això fa que, pel que fa a comprar roba, al meu món imperi la llei del mínim esforç. Avui el tema ha arribat al límit d'aquesta llei; ja se m'ha trencat tot: pantalons, samarretes, calçat... Ja no podia passar amb res. Així que m'he odiat molt i he anat a comprar roba nova. Tot i haver poca gent, m'he atabalat i he suat, però ha estat més lleu que altres ocasions.

He complert la llei del mínim esforç.