No paro de riure amb això:
http://humortonto.blogspot.com/
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges
diumenge, 29 de maig del 2011
diumenge, 4 de juliol del 2010
Campanyes online
Ja n'he parlat a alguns posts: algunes empreses utilitzen les possibilitats d'Internet. És el cas d'una campanya de publicitat de la casa Sony per a promocionar una nova càmera: NEX-5. Bé, de fet la campanya no és de Sony sinó dels publicistes Bassat Ogilvy. I com han promocionat la càmera? Doncs regalant-la, però d'una manera ben innovadora.
Els de Bassat Ogilvy han utilitzat un grup de Facebook. Saben que així poden arribar a molta gent i ja se sap el que provoca el boca-orella (o mur a mur). La qüestió és que cada dia, durant 20 dies, s'amagaven 2 càmeres a Barcelona i 2 a Madrid. Amb l'ajuda de 3 pistes mitjançant Facebook, les persones que la trobessin primer, la guanyaven. La veritat és que hi havia pistes per tot: imatges, frases sense sentit, vídeos, música... Jo no he anat a la recerca de cap càmera, tot i que si visqués a Barcelona ho hagués fet sense cap mena de dubte.
Fins i tot amb aquesta iniciativa, a part de donar a conèixer la càmera, s'han fet amistats que anaven dia rere dia darrere les càmeres. També s'han gravat vídeos de les captures penjats a Youtube com aquests:
Madrid
Campus Nord, Barcelona
Els de Bassat Ogilvy han utilitzat un grup de Facebook. Saben que així poden arribar a molta gent i ja se sap el que provoca el boca-orella (o mur a mur). La qüestió és que cada dia, durant 20 dies, s'amagaven 2 càmeres a Barcelona i 2 a Madrid. Amb l'ajuda de 3 pistes mitjançant Facebook, les persones que la trobessin primer, la guanyaven. La veritat és que hi havia pistes per tot: imatges, frases sense sentit, vídeos, música... Jo no he anat a la recerca de cap càmera, tot i que si visqués a Barcelona ho hagués fet sense cap mena de dubte.
Fins i tot amb aquesta iniciativa, a part de donar a conèixer la càmera, s'han fet amistats que anaven dia rere dia darrere les càmeres. També s'han gravat vídeos de les captures penjats a Youtube com aquests:
Madrid
Campus Nord, Barcelona
dissabte, 1 de novembre del 2008
Facebook i altres bajanades
Un cop va aparèixer el Web 2.0, la participació anònima a Internet va augmentar considerablement. Però això va a èpoques: allò que és nou i innovador relleva allò que ho va ser un temps abans. I és que a Internet també es segueixen modes, tant o més que al món real. Com a informàtic, em sento obligat a conèixer i/o provar i/o participar en aquestes noves propostes que apareixen, així que, de tant en tant, investigo modes. Tothom ho sap: l'última prova del delicte és la recent febre del Facebook.El Facebook és... Què és el Facebook? Des que vaig tenir-ne notícia, abans que pugués estar en un idioma que entengui per haver nascut on he nascut, vaig intentar esbrinar quina utilitat tenia aquesta xarxa social. Primera conclusió: un embolic. No li trobava pas el sentit. Els facebookerus s'envien regals, fan tests, es comenten les fotografies, els estats amorosos, els succedanis de Twitter, s'afegeixen a grups, causes, esdeveniments,... És més, un usuari del Facebook pot veure gairebé tot allò que succeeix a l'espai dels seus amics, i fins i tot pot veure què comenten els amics dels seus amics. A més, què carai, tots estaven farts de veure els fotoblocs plens de fotografies d'adolescents fent bajanades i dient-se "puta gordi t kiero muxo". Calia un canvi.
A mi, el Facebook no em diu ni fu ni fa. Una xarxa social com un altra, però per alguna raó, està substituint altres xarxes. Una de les claus és que el Facebook té moltes possibilitats i concentra força tot allò que les altres xarxes socials ofereixen. Una altra de les claus és el poder telenovel·lístic que té. M'explico: si volem saber què se n'ha fet d'aquell que vam conèixer a no sé on, només fa falta buscar un xic, i aviat podrem saber si té parella, quants anys té, si s'ha tenyit el cabell... O podem veure fotos de tots els viatges que ha fet i que ha penjat per fer enveja. Així que el Facebook és una font de xafarderies notables. Per últim, diria que ha ajudat moltíssim la possibilitat d'escollir l'idioma (català o castellà), un gran error que va trigar a solucionar una altra xarxa: el Fotolog.
Però crec que el Facebook té una clau bàsica, el secret de l'èxit. Una estupidesa com una casa de pagès, però que ha aconseguit enllaçar entre si a tot "cristu". Me'n vaig adonar quan em van dir que el Facebook anava bé per contactar amb gent que feia molts anys que no veies, com ara gent de l'escola, de l'institut, etc. I és que la clau rau en el procés de registre: és l'única xarxa social que ens demana el "Nom complet" i no pas un àlies o sobrenom. Ja està, tan simple! Qui no se'n recorda del nom d'aquell company de classe? Doncs el busco i l'afegeixo com a amic, fàcil! Fins i tot, podem trobar personatges coneguts!
Encara no entenc quina utilitat té, i això que el vaig fent servir de tant en tant. Per exemple, els grups. Per molts milers d'usuaris que hi hagi en un grup, no es posen en contacte i la cosa no passa d'aquí (exemple de grup estúpid: fans del Capità Enciam). O aquells que s'apunten a un "esdeveniment", per què volen saber que d'altra gent hi anirà si no es veuran ni es coneixen ni es coneixeran?
De totes maneres, aquest és el camí correcte. L'èxit a Internet se l'enduu aquell que aconsegueix monopolitzar, agrupar més usuaris, sigui per les aplicacions més senzilles o per les més completes. I hauria de ser sempre així. Sinó, ens trobarem sempre amb la situació en que es troben webmestres i usuaris amb els navegadors. Uns webmestres optimitzen els webs per a Internet Explorer, d'altres per Mozilla, d'altres han fracassat apostant per Netscape, Opera... (alguns es maten a optimitzar-ho per a tots) mentre que l'usuari ha de tenir tots els navegadors per saber quin li funciona millor segons el web on estigui (que si Mozilla, que si Internet Explorer, fins i tot, Google Chrome).
Serà la xarxa definitiva? O la gent se n'avorrirà fins a la pròxima?
dissabte, 11 d’octubre del 2008
Segur que tinc sort
Des de que tinc bloc, m'ha interessat molt saber com arriba la gent anònima fins a aquest punt de la xarxa. Normalment, els internautes casuals no diuen res, ni expliquen els motius pels quals buscaven una cosa o una altra. El cert és que jo tampoc ho faig, així que no em puc queixar, però podrien ser més participatius, no? (Val, val, ho anoto al meu llistat de coses a fer...)
El cas és que hi ha gent que ha arribat a aquest bloc buscant coses que ha pogut trobar i d'altres que han hagut de canviar d'entrada del Google. Trobo que hi ha molta usuaris que busquen la mateixa informació, i això em sorprèn. Per exemple, el pedagocientífic Dani Jimenez Albiac és sens dubte el més buscat. Li recomano que es fagi un web personal, que rebrà moltes visites! O en Víctor Sauler Portal, que aquest no es pot fer un web, bàsicament perquè no existeix. I la pregunta més cercada és: Quan és setmana santa? Si busquen els dies concrets, no els trobaran pas!
Ara que els millors són aquells internautes que cauen per casualitat al meu bloc. És increïble. Per exemple, a qui se li acudeix buscar cadires ortopèdiques? Aquí no en trobarà pas. O un 2x1 pel zoo de barcelona, es pensen que sóc una ONG? I parlant d'animals, quina raó pot existir per cercar fotut de lloros?
He detectat certa fixació en buscar activitats per la canalla o per fer gincames... Ara bé, n'hi ha algunes de ben estranyes. Ja em direu quin tipus de jocs són els jocs de religió, o els fantàstics i contradictoris jocs silenci soroll. Em sembla que no en van poder aconseguir res, de visitar aquest bloc. Però bé, si la quitxalla s'avorreix sempre se'ls pot llegir l'arxiconegut conte esparreguera o fer un taller de capgrossos casolans.
Hi ha internautes amb molt poca capacitat de síntesi. Què voldria saber el qui va escriure ahir al senglar hi havia molt poca gent? Es pensen que Sant Google ha ascendit a semi-déu i que pot respondre tot allò que vulguin saber? O uns que volen fer una festa i volen saber fins quan es pot fer soroll a un bloc de pisos. Incívics! Potser volien fer el comiat de solter del casament 19 de juliol 2008. Però qui carai es va casar?
Finalment, hi ha el grup de cerques morboses. Aquí no trobareu fotos de despullats a vilafranca, ni la novia de risto mejide de vilafranca del penedes, que ni la conec ni l'he vist mai. Per déu, quina obsessió amb Vilafranca, al final farà honor al seu sobrenom de Vilatranca del PeneDret. Ara que, per cerques morboses, sempre podeu fer l'experiment sexual de la Carol.
Per últim, deixo per escrit una de les cerques més estranyes per arribar aquí: disney's avortar. Les fronteres de la meva imaginació no tenen cabuda en aquest tipus d'enigmes. Alguna opinió?
El cas és que hi ha gent que ha arribat a aquest bloc buscant coses que ha pogut trobar i d'altres que han hagut de canviar d'entrada del Google. Trobo que hi ha molta usuaris que busquen la mateixa informació, i això em sorprèn. Per exemple, el pedagocientífic Dani Jimenez Albiac és sens dubte el més buscat. Li recomano que es fagi un web personal, que rebrà moltes visites! O en Víctor Sauler Portal, que aquest no es pot fer un web, bàsicament perquè no existeix. I la pregunta més cercada és: Quan és setmana santa? Si busquen els dies concrets, no els trobaran pas!
Ara que els millors són aquells internautes que cauen per casualitat al meu bloc. És increïble. Per exemple, a qui se li acudeix buscar cadires ortopèdiques? Aquí no en trobarà pas. O un 2x1 pel zoo de barcelona, es pensen que sóc una ONG? I parlant d'animals, quina raó pot existir per cercar fotut de lloros?
He detectat certa fixació en buscar activitats per la canalla o per fer gincames... Ara bé, n'hi ha algunes de ben estranyes. Ja em direu quin tipus de jocs són els jocs de religió, o els fantàstics i contradictoris jocs silenci soroll. Em sembla que no en van poder aconseguir res, de visitar aquest bloc. Però bé, si la quitxalla s'avorreix sempre se'ls pot llegir l'arxiconegut conte esparreguera o fer un taller de capgrossos casolans.
Hi ha internautes amb molt poca capacitat de síntesi. Què voldria saber el qui va escriure ahir al senglar hi havia molt poca gent? Es pensen que Sant Google ha ascendit a semi-déu i que pot respondre tot allò que vulguin saber? O uns que volen fer una festa i volen saber fins quan es pot fer soroll a un bloc de pisos. Incívics! Potser volien fer el comiat de solter del casament 19 de juliol 2008. Però qui carai es va casar?
Finalment, hi ha el grup de cerques morboses. Aquí no trobareu fotos de despullats a vilafranca, ni la novia de risto mejide de vilafranca del penedes, que ni la conec ni l'he vist mai. Per déu, quina obsessió amb Vilafranca, al final farà honor al seu sobrenom de Vilatranca del PeneDret. Ara que, per cerques morboses, sempre podeu fer l'experiment sexual de la Carol.
Per últim, deixo per escrit una de les cerques més estranyes per arribar aquí: disney's avortar. Les fronteres de la meva imaginació no tenen cabuda en aquest tipus d'enigmes. Alguna opinió?
dilluns, 18 d’agost del 2008
Jocs on-line
Internet era a casa de gairebé tothom i es començaven a crear les primeres aplicacions interactives, això que se'n diu Web 2.0. Una d'aquestes novetats que van aparèixer van ser els jocs on-line.
No sé com vam començar, però uns quants amics ens vam apuntar a un primer joc. Era l'Almogàvers, que es jugava a través del web de l'Avui. l'Almogàvers era la versió catalana del Mediebolón i va ser adquirit per l'Avui el 18 de desembre del 2001. Suposo que mai van pensar l'èxit que tindria aquella idea, però el cas és que s'hi van apuntar molts jugadors. Cada jugador pertanyia a una regió del Mediterrani (Tessalònica, Neopàtria, Malta,...) i tenia un exèrcit i un conjunt de terres (faneques), que s'havien d'augmentar i administrar juntament amb l'economia. Aquell joc va crear força addicció, fins i tot, els components de les regions feien eleccions (quedant pel messenger) i tenien càrrecs bastant estúpids, com ara la Conselleria de Cultura. Allà ens vam trobar en Sephirot (si no m'erro), en Llop del Llobregat, La Reina Mare i alguns més dels que no recordo el nom.
Llavors va venir el 2n gran joc: el Novacat. Era la versió catalana del Blacknova Traders, un joc de conquerir planetes amb la teva nau, on s'hi podien crear aliances entre jugadors. La veritat és que va ser força divertit jugar-hi, ja que era tot plegat molt casolà. Nosaltres vam formar l'aliança de "La Mà Negra", que prové del títol d'un llibre que teníem a classe. El nostre gran enemic era l'aliança "Skamot Sobrassada", que després vaig descobrir que eren membres dels Castellers de Mallorca. La llàstima és que quan els altres anaven per tu, la derrota era molt frustrant, ja que costava molt aixecar allò que en un moment et destrossaven.
No han parat d'aparèixer nous jocs a patir d'aleshores. Hi he jugat a molts, o més ben dit, els he provat: mai acaben d'arribar a la perfecció. Un d'ells, molt conegut, és l'OGame, molt semblant al Blacknova en quant a l'argument (naus, planetes, batalles especials). Hi vaig jugar en moltes etapes, però sempre acabava cansant-me perquè em mataven (la majoria dels que es cansen ho fan per això). Vaig provar l'Abbatia: calia administrar una abadia amb els seus monjos i tot el que l'envolta (animals, menjar, donacions...). En aquest el que em va fer deixar-lo és l'absència d'acció i interacció amb els altres jugadors.
Va tornar a aparèixer un joc català: l'Espai 8. És un joc del 3xl.net, però la veritat és que no hi vaig trobar la gràcia. També he jugat al Travian, on havies de dirigir una població (o més d'una), però hi faltava originalitat, més del mateix.
Mentrestant, el món casteller es posava les piles amb El Joc Casteller, en el que has de ser el cap de colla d'una colla castellera. Es tracta d'assajar els castells per poder-los portar a plaça i guanyar punts. El problema és que no hi ha gaire interacció entre jugadors i molt poques opcions però, tot i així, ha aconseguit xifres molt bones: més de 2'5 milions de visites i més de 7.000 colles castelleres. Actualment hi jugo, tot i que ho faig per rutina.
Els altres dos jocs en que jugo són aquests: GoalUnited i BattleKnight. Aquest últim no val res, però vaig en la posició 90 i fa gràcia arribar mai al lloc nº1. Sort que no haig de fer gaires coses, perquè és força monòton. L'altre, el GoalUnited, sí que hi jugo més. Hi administres un club de futbol, amb moltes variables possibles i és força entretingut, alhora que hi dediques poc temps (això és bo).
Avís: no us recomano provar a aquest tipus de jocs, són molt addictius.
No sé com vam començar, però uns quants amics ens vam apuntar a un primer joc. Era l'Almogàvers, que es jugava a través del web de l'Avui. l'Almogàvers era la versió catalana del Mediebolón i va ser adquirit per l'Avui el 18 de desembre del 2001. Suposo que mai van pensar l'èxit que tindria aquella idea, però el cas és que s'hi van apuntar molts jugadors. Cada jugador pertanyia a una regió del Mediterrani (Tessalònica, Neopàtria, Malta,...) i tenia un exèrcit i un conjunt de terres (faneques), que s'havien d'augmentar i administrar juntament amb l'economia. Aquell joc va crear força addicció, fins i tot, els components de les regions feien eleccions (quedant pel messenger) i tenien càrrecs bastant estúpids, com ara la Conselleria de Cultura. Allà ens vam trobar en Sephirot (si no m'erro), en Llop del Llobregat, La Reina Mare i alguns més dels que no recordo el nom.
Llavors va venir el 2n gran joc: el Novacat. Era la versió catalana del Blacknova Traders, un joc de conquerir planetes amb la teva nau, on s'hi podien crear aliances entre jugadors. La veritat és que va ser força divertit jugar-hi, ja que era tot plegat molt casolà. Nosaltres vam formar l'aliança de "La Mà Negra", que prové del títol d'un llibre que teníem a classe. El nostre gran enemic era l'aliança "Skamot Sobrassada", que després vaig descobrir que eren membres dels Castellers de Mallorca. La llàstima és que quan els altres anaven per tu, la derrota era molt frustrant, ja que costava molt aixecar allò que en un moment et destrossaven.
No han parat d'aparèixer nous jocs a patir d'aleshores. Hi he jugat a molts, o més ben dit, els he provat: mai acaben d'arribar a la perfecció. Un d'ells, molt conegut, és l'OGame, molt semblant al Blacknova en quant a l'argument (naus, planetes, batalles especials). Hi vaig jugar en moltes etapes, però sempre acabava cansant-me perquè em mataven (la majoria dels que es cansen ho fan per això). Vaig provar l'Abbatia: calia administrar una abadia amb els seus monjos i tot el que l'envolta (animals, menjar, donacions...). En aquest el que em va fer deixar-lo és l'absència d'acció i interacció amb els altres jugadors.
Va tornar a aparèixer un joc català: l'Espai 8. És un joc del 3xl.net, però la veritat és que no hi vaig trobar la gràcia. També he jugat al Travian, on havies de dirigir una població (o més d'una), però hi faltava originalitat, més del mateix.
Mentrestant, el món casteller es posava les piles amb El Joc Casteller, en el que has de ser el cap de colla d'una colla castellera. Es tracta d'assajar els castells per poder-los portar a plaça i guanyar punts. El problema és que no hi ha gaire interacció entre jugadors i molt poques opcions però, tot i així, ha aconseguit xifres molt bones: més de 2'5 milions de visites i més de 7.000 colles castelleres. Actualment hi jugo, tot i que ho faig per rutina.
Els altres dos jocs en que jugo són aquests: GoalUnited i BattleKnight. Aquest últim no val res, però vaig en la posició 90 i fa gràcia arribar mai al lloc nº1. Sort que no haig de fer gaires coses, perquè és força monòton. L'altre, el GoalUnited, sí que hi jugo més. Hi administres un club de futbol, amb moltes variables possibles i és força entretingut, alhora que hi dediques poc temps (això és bo).
Avís: no us recomano provar a aquest tipus de jocs, són molt addictius.
dissabte, 24 de maig del 2008
Presentació dels premis c@ts
Faig saber que a la blogosfera catalana ha aparegut una proposta d'uns quants blocaires. Es tracta d'uns premis que s'otorgaran als blocs en català, separats per categories. La diferència que trobo amb els milers de premis que he vist mai per la blogosfera és que aquests seran molt democràticsl, ja que, fins ara, sempre s'havien otorgat premis per opinions personals (rotllo cadena).
El funcionament és fàcil. En primer lloc, a través del bloc de c@ts, s'han de proposar blocs per a les categories (n'hi ha 12). Les propostes es podran fer des de l'1 de juny fins el 31 de juliol. L'1 de setembre donaran a conèixer els 3, 4 o 5 blocs més proposats per a cada categoria i s'obrirà el termini per a votar-ne un (fins el 30 de setembre).
Així que el que toca ara és fer-ho saber al màxim de gent i, a partir de l'1 de juny, proposar blocs.
El funcionament és fàcil. En primer lloc, a través del bloc de c@ts, s'han de proposar blocs per a les categories (n'hi ha 12). Les propostes es podran fer des de l'1 de juny fins el 31 de juliol. L'1 de setembre donaran a conèixer els 3, 4 o 5 blocs més proposats per a cada categoria i s'obrirà el termini per a votar-ne un (fins el 30 de setembre).
Així que el que toca ara és fer-ho saber al màxim de gent i, a partir de l'1 de juny, proposar blocs.
dijous, 20 de març del 2008
Xarxes socials
Teoria dels sis graus de separació. Diuen que qualsevol persona del planeta està connectada amb qualsevol altra a través d'una cadena de sis coneguts. I és que els humans som uns éssers socials, potser per això s'han creat a Internet una mena de xarxes per a que els usuaris d'aquesta tecnologia posin en comú els seus coneixements o es relacionin entre ells. Això ha estat un invent fantàstic, i d'aquí l'èxit que han tingut xarxes socials com MySpace, Fotolog, Blogger, Facebook i molts d'altres. De fet, hi ha milions d'usuaris que fan servir aquestes xarxes.
Però sorgeix un problema. Moltes dels usuaris d'aquestes xarxes abandonen, ja sigui per avorriment, perquè n'han trobat una de més interessant o per mil motius. El cas és que un sol usuari no pot compaginar gaires xarxes socials, per molt interessants que siguin aquestes. El cert és que moltes webs que no tenien la filosofia de ser una xarxa social, estan incorporant aquesta opció. I això està passant: hi ha més oferta que demanda. I això fa que els usuaris es desperdiguin per Internet.
Una de les solucions que es pronostiquen són les anomenades xarxes verticals. Les xarxes verticals són especialitzades, xarxes socials que tracten d'un tema en concret, com poden ser els cotxes, una sèrie d'èxit o una afició minoritària.
Jo sóc del parer de que s'hauria de monopolitzar un xic el tema de les xarxes socials. Hi haurà un moment en que existiran masses xarxes socials i serà llavors quan la gent escollirà la que prefereixi, ja sigui per comoditat, per servei/qualitat o pel que crec que es mou més la gent: la moda internauta (els corrents que hi ha d'usuaris, com quan un munt de gent es va fer un fotolog). Aquí hi té molt a guanyar empreses com Google o Microsoft, és obvi. Però penso que també és on hi arriba amb més facilitat la gent del carrer, no tant experta en informàtica.
Però sorgeix un problema. Moltes dels usuaris d'aquestes xarxes abandonen, ja sigui per avorriment, perquè n'han trobat una de més interessant o per mil motius. El cas és que un sol usuari no pot compaginar gaires xarxes socials, per molt interessants que siguin aquestes. El cert és que moltes webs que no tenien la filosofia de ser una xarxa social, estan incorporant aquesta opció. I això està passant: hi ha més oferta que demanda. I això fa que els usuaris es desperdiguin per Internet.
Una de les solucions que es pronostiquen són les anomenades xarxes verticals. Les xarxes verticals són especialitzades, xarxes socials que tracten d'un tema en concret, com poden ser els cotxes, una sèrie d'èxit o una afició minoritària.
Jo sóc del parer de que s'hauria de monopolitzar un xic el tema de les xarxes socials. Hi haurà un moment en que existiran masses xarxes socials i serà llavors quan la gent escollirà la que prefereixi, ja sigui per comoditat, per servei/qualitat o pel que crec que es mou més la gent: la moda internauta (els corrents que hi ha d'usuaris, com quan un munt de gent es va fer un fotolog). Aquí hi té molt a guanyar empreses com Google o Microsoft, és obvi. Però penso que també és on hi arriba amb més facilitat la gent del carrer, no tant experta en informàtica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
