divendres, 18 de febrer del 2011

Fauna (ressenya)

Totes les ressenyes que apareguin aquí d'ara en endavant serán copies exactes de les que publico al bloc Jugador inicial compartit entre el Luque i jo. Si algú vol fer comentaris sobre el post, dirigiu-vos a l'altre bloc.

Descripció

Posició al rànquing BGG: 373
Nota mitja BGG: 7,24
Número de jugadors: 2-6 jugadors
Duració: 45 minuts
Idioma: castellà
Preu: 36€-40€
Any: 2008


Fauna és un joc familiar on cada jugador ha d'endevinar característiques d'alguna de les 360 fitxes d'animals diferents que conté. Simplificant-ho un xic, es tracta d'un Trivial d'animals. Però no ens enganyem: el joc barreja cultura general, sentit de l'espai i estratègia.

A cada torn apareixerà una carta d'animal nova. Els jugadors hauran d'endevinar les característiques que s'hi indiquen: pes, alçada/longitud, longitud de la cua i la situació geogràfica a la Terra. Els jugadors disposen de 6 cubs i hauran de dipositar-los d'un en un escollint la característica i la dada on creguin que l'encertaran. Per exemple, l'animal de la targeta (foto) és una cobra reial i el jugador decideix posar un dels seus cubs a la franja de pes d'entre 5 i 10 kg. Quan un jugador no tingui més cubs o no en vulgui posar més haurà de passar. Quan tots els jugadors hagin passat, es desvetllen les característiques correctes de l'animal, s'assenyalen sobre el tauler amb uns cubs negres i es procedeix al recompte de puntuació. Puntuen tant les respostes correctes com les aproximades, i això és un factor a tenir en compte pels jugadors. El primer que arribi a una quantitat de punts determinada (segons el nombre de jugadors) guanyarà la partida.


Una altra de les coses que intervenen en el joc i que formen part de la seva estratègia és el fet que quan un dels teus cubs no puntua el perds automàticament. Això sí, al final del torn recuperes un cub. Com a mínim et pots quedar amb 3 cubs. Així doncs, un jugador pot jugar-se els cubs intentant encertar però amb el perill de perdre'ls (tenint en compte que costen de recuperar).

Per últim, un apunt i un consell sobre les cartes:

L'apunt: hi ha dos nivells d'animals, representats a les dues cares de les cartes: els verds (fàcils) i els negres (difícils). Tot i ser fàcils, els verds tenen prou dificultat per a jugar-los. Concretament, nosaltres estem fent els verds en primer lloc fins quan s'acabin, i llavors fer els negres.

El consell: suposo que li passarà a tothom, però les cartes venen ordenades (de sèrie) per tipus d'animals (ocells, peixos, rèptils,...). Per tant, us recomanem que, quan obriu per primer cop el joc, barregeu conscienciosament les cartes per a que a cada partida us surtin animals ben diferents.


Valoració

El Fauna és un joc molt familiar i els nens hi poden jugar, però és recomanable que ho fagin quan coneixin un xic de geografia i tinguin percepció espacial. Tant per nens com per adults és un dels pocs jocs en els que es pot aprendre alguna cosa.

Els coneixements de cultura general tenen molt valor en el joc, però també cal utilitzar bé la poca estratègia que té la mecànica: quedar-se amb el mínim de cubs molt aviat pot ser un absolut desastre.

Una de les pors al comprar el Fauna pot ser la durabilitat i la jugabilitat d'aquest. Doncs bé, tenint en compte que hi ha 180 targetes (360 animals) i que a cada partida s'utilitzen entre 6 i 9 animals, el Fauna pot durar moltes partides sense repetir targetes d'animals. I un cop fets tots, els jugadors recordaran les dades correctes? Per experiència pròpia podem dir que les dades s'obliden, amb algunes excepcions: animals que ens han marcat durant una partida per alguna broma o alguna cosa per l'estil.

Tot i que al Fauna hi poden jugar entre 2 i 6 jugadors, es pot dir que jugat amb pocs jugadors la cultura general hi té un gran paper, mentre que amb més jugadors l'estratègia guanya importància.

Per últim, cal dir que el Fauna no és un joc "party". No és el joc apte per a ambients festius, però tampoc és un joc que estrenyi neurones. Diguem-ne que és un entremig.

El millor:

- Apte per a nens, tot i que cal saber-ne els seus coneixements.
- S'hi aprèn cultura general. A part del que es valora al joc, sempre hi ha algú que té alguna referència sobre un animal i la fa saber als altres.
- Té el nombre suficient de cartes per a que tingui gran durabilitat i jugabilitat.
- Apte per a iniciar un jugador (dir que és una espècie de trivial ho fa fàcil).

El pitjor:

- Es troba a faltar alguna altra característica per valorar (per exemple, el temps que viuen, quantitat d'individus al món,...).
- No apte pels jugadors més estratègics.
- Ser un entremig entre "party game" i "eurogame" fa difícil saber el moment adequat per a jugar-hi.