dimecres, 25 d’agost de 2010

Claus per entendre el ciclisme

I quan dic ciclisme, em refereixo al de carretera, això del Tour i la Vuelta i tot això.

En primer lloc, 4 coses bàsiques. Al ciclisme hi ha molts tipus de curses, segons la seva durada: 1 dia, 5 dies o 1 setmana (Volta a Catalunya) i 3 setmanes (Giro d'Itàlia, Tour de França i Vuelta a Espanya). Els ciclistes mai corren individualment, sinó que pertanyen a un equip (al Tour, cada equip té 9 corredors).

Una cosa MOLT important a tenir en compte en el ciclisme és el fregament de l'aire. El ciclista nota molt la fricció de l'aire (i el vent) i per això les etapes es desenvolupen de la manera que ho fan. M'explico: el ciclista que corre sense tenir ningú davant rebrà el xoc de l'aire sobre seu i, encara que això sembli una bestiesa, és el major factor de cansament. Per això, en qualsevol etapa, sempre hi haurà un ciclista que va davant (i es va cansant), mentre els altres s'hi posen darrere per aprofitar l'estela i no fatigar-se tant. Per aquest motiu hi ha sempre ciclistes agrupats (àlies "pelotón"). I per això serveixen els equips, en part: si a un ciclista dels bons (líders) li interessa anar més ràpid, és millor que es posi un del seu equip davant seu per a que es cansi ell i no el líder de l'equip.

El vent també és important, per tant. Si un ciclista té vent en contra, es desgastarà més i no tindrà ganes d'atacar (desprendre's del grup per agafar avantatge). En canvi, si el vent és a favor, els ciclistes tenen menys resistència a l'aire i tenen més ànims per atacar.

Els ciclistes tenen diferents objectius. Els més importants són:
- guanyar cadascuna de les etapes.
- la classificació general: és el rànquing de corredors, ordenats per temps. Per dir algo: s'han fet 3 etapes i un corredor ha trigat a fer-les: 5, 4 i 6 minuts; a la classificació general tindrà 15 minuts. Si un corredor ha trigat menys temps en total, se situarà per sobre d'aquest, i si no, per sota.
- guanyar altres classificacions: el millor jove, el de la muntanya, el de la regularitat, etc.

Cadascuna de les etapes d'una cursa pot ser diferent. N'hi ha de diferents tipus:

- Etapa plana: aquestes són les etapes més avorrides, això segur. Normalment es desenvolupen de la següent manera: al principi de l'etapa alguns ciclistes se'n van del grup principal ("pelotón") i fan relleus per intentar arribar a la meta abans que els cacin els del grup principal. Quan un grup marxa del "pelotón", es diu que s'ha format una "escapada". A vegades arriben abans, a vegades no (depèn del vent, de si els escapats tenen forces, de si els que tiren del "pelotón" li posen molt ritme, etc). Si el grup principal els caça, segurament hi haurà un sprint final (és quan hi ha molts corredors intentant passar primer per la línia de meta). Si no els cacen, els membres del grupet fan l'impossible per guanyar.

- Etapa de muntanya: segurament, les etapes més divertides. En aquestes també s'hi forma una escapada, però com que la duresa d'aquest tipus d'etapes és més elevada, els corredors que lluiten per la classificació general tenen un paper molt més rellevant. El que sol passar en aquestes etapes és que a mesura que es van passant muntanyes, el pelotón queda més i més petit, perquè molts ciclistes no poden aguantar el ritme. Quan s'arriba al final de l'etapa, acostuma a haver atacs dels que tenen més força i són bones etapes per agafar temps d'avantatge respecte els altres.

- Contrarellotge individual: Es tracta de que, un a un, els corredors fagin un recorregut. El que trigui menys, guanya l'etapa. En aquest tipus d'etapes sempre es fan diferències, ja que els corredors mai interactuen (estan sols i no es poden situar a l'estela d'algun altre corredor). Són etapes poc espectaculars, ja que el que importa en cada moment és el rellotge (el temps que fa cadascú). En poques ocasions, s'ha realitzat una cronoescalada, que seria una contrarellotge en pujada.

- Contrarellotge per equips: Es tracta de que, un a un, cada equip fagi un recorregut. Òbviament, la millor manera és que fagin relleus entre ells. Guanya l'equip que trigui menys. Al Tour de França el temps que marca un equip el marca el 5è corredor quan passa per la meta (així s'asseguren que realment és una crono per equips). Durant l'etapa, els equips poden perdre membres i no podent repartir-se tan bé els relleus. És un tipus d'etapa no gens freqüent.

Els ciclistes que van millor en terreny muntanyós acostumen a anar malament en les contrarellotges, i viceversa. Per això, els ciclistes que van millor en els dos tipus d'etapa més importants (contrarellotge i muntanya) acostumen a ser els que es col·loquen al capdavant de la classificació general.

Si algun perdut que ha trobat això per Sant Google i ho ha llegit, l'animo a que intenti veure un parell o tres d'etapes (de les emocionants) d'algun Tour o Vuelta. Només cal estar una mica atent (no fer la migdiada) i de seguida t'hi enganxes.

2 comentaris:

Elessar ha dit...

L'article està molt bé, i m'hagués anat molt bé fa uns anys, quan encara mirava ciclisme.

Però si em permets, jo vull deixar constància de les meves claus per NO entendre aquest esport:

1 - http://www.elpais.com/articulo/deportes/Armstrong/gana/quinto/Tour/Francia/contrarreloj/apagada/lluvia/elpepudep/20030726elpepudep_1/Tes

2003: a falta d'una jornada, es dóna per fet que Armstrong guanyarà. Per què? No hi pot haver un imprevist a l'última etapa, tot i que sigui plana i al centre de París?

2 - http://ecodiario.eleconomista.es/ciclismo/noticias/2323075/07/10/El-Tour-se-divide-en-la-polemica-Hizo-mal-Contador-atacando-a-Schleck-cuando-se-le-salio-la-cadena.html

El ciclisme és una cursa o no? És que a la Fórmula 1 els pilots esperen quan a algú se li trenca un motor? L'esport es diu "ciclisme", per tant crec que la posada a punt de la bicicleta i el saber fer-la anar bé hauria de ser igual de determinant que l'estat físic.

3 - http://www.biciciclismo.com/cas/site/noticias-ficha.asp?id=28062

Sobren els comentaris...

Jansy ha dit...

Elessar, bons temes a tractar.

1) Sempre és possible que a l'última jornada passi alguna cosa, però difícilment serà l'atac d'algun corredor. El que si que pot passar és que hi hagi una caiguda i afecti als primers de la general, però és força difícil que això passi l'últim dia. Per això algunes competicions intenten fer que l'emoció es mantingui fins l'últim dia, fent, per exemple, una contrarellotge. Això ho ha fet algun cop la Vuelta.

2) Tens tota la raó. Que hi hagi una averia és una situació que es pot donar al ciclisme (com a la F1) i els corredors haurien d'actuar egocèntricament i no pas esperant als altres. Però jo pocs cops he vist un ciclista esperant un altre.

3) Els temes medicinals, dopatges i tot això és la gran pega del ciclisme (així com d'altres esports). La trampa sempre va per davant de les normes, però la veritat és que els organismes mai han sabut controlar aquesta situació, sense posar els límits i els controls adequats.