Eurogames, els nous jocs de taula (I)

Enllaç segona part.
Enllaç tercera part.

És possible que sigui dels primers cops que m'avanci a una moda. Bé, potser exagero, però per la informació que vaig obtenint veig que l'espectació creix exponencialment. Com es pot suposar, la cosa va de jocs de taula.

Ja fa uns quants anys que em ronda una cosa pel cap. Només fa falta passejar-se pels passadissos de les grans superfícies o fer una ullada als 3 o 4 catàlegs de joguines que rebem per Nadal. No us heu fixat que SEMPRE hi ha els mateixos jocs? Però és que hi ha jocs que existien quan era petit! El "Cocodrilo Sacamuelas" (1990), el "Tragabolas" (1966), el "Monopoly" (1935), l'"Uno" (1971), el "¿Quién es quién" (1979), el "Trivial Pursuit" (1981), el "Risk" (1959),... Mare meva! On és l'evolució? No hi ha novetats? Bé, mai havia trobat resposta fins que, fa un parell de mesos, vaig sentir per la ràdio que parlaven de nous jocs de taula. I van començar a dir jocs que no havia sentit mai. Com sempre, Sant Google em va donar la solució.

Des de fa pocs anys estan apareixent uns nous jocs de taula. Se'n diuen jocs d'estil europeu o jocs d'estil alemany o eurogames. Sobretot no s'ha de confondre amb uns altres Eurogames (unes competicions "olímpiques" per a gais i lesbianes). La definició d'eurogames s'estira i s'arronsa, però intentaré donar unes quantes pautes que normalment es segueixen:

- No hi ha eliminació de jugadors. Vaja que tots els jugadors juguen fins al final, no com al Monopoly, on si t'eliminen t'has d'amargar una bona estona unes quantes hores.

- Els jugadors no competeixen directament contra d'altres, sinó bàsicament, contra ells mateixos. Per exemple, podem competir per aconseguir un recurs. Així doncs, als eurogames no hi trobarem temes bèl·lics o violents (si més no, el mínim).

- Duració determinada. És clar, si no hi ha eliminació dels jugadors com s'acaben les partides? Així doncs, la majoria d'eurogames tenen un nombre determinat de torns o bé s'acaba quan un jugador arriba a una determinada puntuació o objectiu. D'aquesta manera sabem que més o menys cada partida que fem durarà el mateix, a diferència, altre cop de jocs com el Trivial o el Monopoly en els que et pots tirar entre 1 i 5 hores. A més a més, els jocs acostumen a portar un mecanisme d'equilibri per a que tots els jugadors estiguin força igualats fins el final.

- L'atzar no domina el joc. És a dir, s'intenta evitar que el factor "sort" decideixi qui és el guanyador. Així doncs, elements com els daus força limitats. Per tant, els eurogames implicaran que el jugador decideixi la seva pròpia estratègia.

Tot això sembla atractiu d'entrada. De fet, un dels pocs defectes que he detectat és que les normes solen ser llargues (no complicades) d'explicar i t'hi pots tirar ben bé mitja hora per explicar-ho tot. Però això només passa el primer cop que hi jugues, després veus que la mecànica del joc és fàcil.

Tot i que al següent post parlaré d'alguns d'aquests nous jocs de taula més concretament, vull nombrar alguns dels eurogames més coneguts. Un d'ells és un dels més populars i antics: "Los Colonos de Catán", del 1995. L'altre és el "Carcassonne", del 2000. Són dos dels jocs que podem trobar més sovint a qualsevol comerç. Tot i ser de fa 15 i 10 anys respectivament, molts dels eurogames s'han creat durant la dècada dels 2000, sobretot els últims 5 anys.













Enllaç segona part.
Enllaç tercera part.