Primera part
Segona part
Quan vaig veure el documental "Zeitgeist: Addenum", sobre el Projecte Venus, em va fer molta gràcia una cosa que hi van explicar, per demostrar que el sistema en el que vivim no és el millor. És aquesta:
"Si tu vens a la meva botiga i jo et dic, "aquesta làmpada és molt bona, però la làmpada del negoci d'aquí el costat és molt millor", el meu negoci no duraria gaire."
Per què impedir que tinguis la làmpada més bona?
Exemple del Projecte Venus en pràctica
Que consti que aquí hi poso una mica d'imaginació en algunes coses.
Sóc el pare d'una família. Vivim en una casa totalment eficient, gens contaminant. Aquesta tarda anirem d'excursió a la muntanya on hi ha un centre de lleure i aprenentatge pels nens. Abans hem de dinar, així que podem escollir entre crear el nostre propi menú o que ens ho fagi la SuperChef 4500. Com que sé cuinar força bé (ja us deia que posaria imaginació), demanaré els productes al centre de distribució. Al carrer hi tenim un aparell ple de botons on hi podem pitjar els productes que necessitem. Necessito un parell de cebes i patates.
Que qui cultiva les patates? Doncs màquines, és clar. A 50 km d'aquí, hi ha uns hibernacles on s'hi conreen tot tipus de fruites i verdures. Per exemple, patates. Quan el camp és buit, un vehicle elèctric hi escampa uns fems òptims per a patateres. Després, les patates de menys qualitat recollides anteriorment es tallen pel mig, es planten per tot el camp i es reguen, fins que en surten les patateres. Després, una altra màquina recull les patates de sota terra. Les patates són netejades i es transporten al centre de distribució, on s'hi emmagatzemen i s'administren els productes a consumir. Quan hi ha una demanda (com la que jo he fet), es dipositen els productes en un paquet que viatja a través d'un tub per un laberint de camins fins a arribar al lloc on es necessiten.
Per cert, i d'on surten els fems? Uns vehicles netegen els boscos, recollint branques caigudes per a que no hi hagi incendis. A més a més, es barreja amb la matèria orgànica provinent dels habitatges. I què passa si s'espatlla un vehicle netejador? Doncs, en primer lloc, és molt difícil que s'espatlli, ja que està creat amb la millor tecnologia, però si passés, un altre vehicle el recolliria i el portaria a la central de manteniment, on els robots i màquines es desmonten per blocs, s'analitzen i es reparen.
I un exemple real i actual
Internet. Què faríem actualment sense Internet? Ara per ara és un mitjà bàsic, i ja hi ha nens que han nascut amb aquest mitjà i que no sabrien concebre una vida sense navegar per la xarxa. I (quasi) gratuït! Per què... qui navegaria per Internet si hagués de pagar 50€ l'hora? Tenim la sort que el cost d'Internet és baix, però podria ser molt més alt i que no ens el puguéssim permetre. Aleshores no el faria servir ningú. Imagineu un món tan (quasi) gratuït i eficient com Internet?
Inconvenients i dificultats
Òbviament, el Projecte Venus no és un model de societat perfecte. En primer lloc, està molt poc desenvolupat. Tot i que ja hi ha una gran massa de persones que coneix el Projecte Venus, encara és una idea molt tova. Com tot, es nodrirà de les experiències de tots nosaltres, de les opinions que en tinguem, de com ho valorem, de quins problemes hi veiem. Estudiar-ho permetrà que el Projecte sigui més madur.
Jo, que no en sóc cap expert, hi veig unes quantes dificultats:
- "Això és una utopia": és el que deu creure molta gent; i és normal, ja que és un món plantejat completament diferent al que vivim i costa d'imaginar-se'l. La gent dubta de tenir la tecnologia suficient, també. I no la tenim, però la coneixem; com els trens magnètics. Només cal veure institucions com la NASA, el MIT i molts d'aquests. La tecnologia és molt elevada.
- Els rics i els poderosos no voldrien el canvi. Segurament no el voldrien, és cert. Sobretot per arrogància i egocentrisme, creats pel sistema monetari. Perquè són ells que posseeixen les empreses i els bancs que ens fastiguegen l'existència. Però la veritat és que amb el nou model de societat, tothom tindria un nivell de vida molt més elevat, poderosos i rics inclosos.
- Educació. Imaginar com funcionaria l'educació en un món tan diferent és molt complexe. El que ara s'aprèn a l'escola és a memoritzar conceptes per sobre de tot, només útils al sistema actual. L'aprenentatge seria més general i no tan específic com a l'actualitat. Tothom sabria fer força de tot, estudiant al llarg de la vida per plaer i no pas per obligació. Qui ensenyaria? Doncs, costa de dir. La família? Escoles semblants a les actuals? Centres d'aprenentatge voluntari? Però res mogut pels diners, segur. Potser no hi hauria mestres, però sí grups de gent per ensenyar. Us heu preguntat mai perquè funcionen les "reunions de veïns" sense que cap dels assistens cobrin gens? O perquè uns capdepardals es reuneixen 3 o 4 cops per setmana per a fer castells humans? Vocacionalitat, plaer, voluntariat, col·laboració.
- La transició. Aquest és un dels aspectes més complicats de dissenyar. En aquest procès seria bàsic el treball conjunt de científics, programadors i enginyers, però això topa amb els governs, que haurien de posar-se d'acord per a fer el canvi. Per llei no escrita, els governs son continuistes, és a dir, un govern mai vol deixar de ser govern. Però... posats a imaginar, algú ha pensat mai en grups polítics de científics? Perquè la majoria de polítics són metges, advocats, economistes,... però científics pocs. Per què no sorgeix un grup polític científic? Jo el votaria!
L'altre aspecte conflicitiu de la transició és el de construir i implantar la tecnologia a tot arreu. Es podria fer per parts, es podria fer molt a poc a poc, però no tinc prou coneixement/imaginació per saber quina seria la forma òptima d'abordar-ho. Sobretot cal investigar molt per trobar la manera, que és la gran ironia: es necessiten diners per a fer-ho.
- "Masses dubtes, massa canvi". Por al canvi? No n'hi hauria d'haver. El que hi hauria d'haver és un debat internacional sobre tots els aspectes d'una nova societat, per poder-la millorar.
- "Si el Projecte Venus es pot realitzar, per què no s'ha fet abans?". Bona pregunta amb una simple resposta: perquè és ARA que tenim la tecnologia suficient per a fer-ho.
Què és exactament "El Projecte Venus"?
El Projecte Venus és, en realitat, un centre d'investigació situat a Venus, Florida. Allà, un grup d'investigadors capitanejats per Jacque Fresco, un enginyer social que està treballant en aquest tema des del 1975. Allà s'estudien els diferents aspectes del nou model de societat i com podrien ser les seves ciutats.
Objectiu prioritari
El primer objectiu està clar: fer conèixer el Projecte Venus al màxim de gent possible. Conèixer el tema, parlar-ho, fer debats, millorar aspectes... És important que tothom conegui totes les opcions possibles, que res està predeterminat com ho sembla ara.
De fet, fa poc, al grup del facebook sobre "Catalans a favor de l'aplicació del Projecte Venus" una noia relacionada amb TV3 va demanar informació perquè estan treballant un tema sobre això. Seria fantàstic veure el Cuní fent un debat sobre el Projecte Venus. Per cert, al grup del facebook internacional amb més gent hi ha 60.000 persones registrades, que és força.
Més informació:
Documental Zeitgeist: Addenum
Web oficial del Projecte Venus
Fòrums i més informació general
Primera part
Segona part
Segona part
Quan vaig veure el documental "Zeitgeist: Addenum", sobre el Projecte Venus, em va fer molta gràcia una cosa que hi van explicar, per demostrar que el sistema en el que vivim no és el millor. És aquesta:
"Si tu vens a la meva botiga i jo et dic, "aquesta làmpada és molt bona, però la làmpada del negoci d'aquí el costat és molt millor", el meu negoci no duraria gaire."
Per què impedir que tinguis la làmpada més bona?
Exemple del Projecte Venus en pràctica
Que consti que aquí hi poso una mica d'imaginació en algunes coses.
Sóc el pare d'una família. Vivim en una casa totalment eficient, gens contaminant. Aquesta tarda anirem d'excursió a la muntanya on hi ha un centre de lleure i aprenentatge pels nens. Abans hem de dinar, així que podem escollir entre crear el nostre propi menú o que ens ho fagi la SuperChef 4500. Com que sé cuinar força bé (ja us deia que posaria imaginació), demanaré els productes al centre de distribució. Al carrer hi tenim un aparell ple de botons on hi podem pitjar els productes que necessitem. Necessito un parell de cebes i patates.
Que qui cultiva les patates? Doncs màquines, és clar. A 50 km d'aquí, hi ha uns hibernacles on s'hi conreen tot tipus de fruites i verdures. Per exemple, patates. Quan el camp és buit, un vehicle elèctric hi escampa uns fems òptims per a patateres. Després, les patates de menys qualitat recollides anteriorment es tallen pel mig, es planten per tot el camp i es reguen, fins que en surten les patateres. Després, una altra màquina recull les patates de sota terra. Les patates són netejades i es transporten al centre de distribució, on s'hi emmagatzemen i s'administren els productes a consumir. Quan hi ha una demanda (com la que jo he fet), es dipositen els productes en un paquet que viatja a través d'un tub per un laberint de camins fins a arribar al lloc on es necessiten.
Per cert, i d'on surten els fems? Uns vehicles netegen els boscos, recollint branques caigudes per a que no hi hagi incendis. A més a més, es barreja amb la matèria orgànica provinent dels habitatges. I què passa si s'espatlla un vehicle netejador? Doncs, en primer lloc, és molt difícil que s'espatlli, ja que està creat amb la millor tecnologia, però si passés, un altre vehicle el recolliria i el portaria a la central de manteniment, on els robots i màquines es desmonten per blocs, s'analitzen i es reparen.
I un exemple real i actual
Internet. Què faríem actualment sense Internet? Ara per ara és un mitjà bàsic, i ja hi ha nens que han nascut amb aquest mitjà i que no sabrien concebre una vida sense navegar per la xarxa. I (quasi) gratuït! Per què... qui navegaria per Internet si hagués de pagar 50€ l'hora? Tenim la sort que el cost d'Internet és baix, però podria ser molt més alt i que no ens el puguéssim permetre. Aleshores no el faria servir ningú. Imagineu un món tan (quasi) gratuït i eficient com Internet?
Inconvenients i dificultats
Òbviament, el Projecte Venus no és un model de societat perfecte. En primer lloc, està molt poc desenvolupat. Tot i que ja hi ha una gran massa de persones que coneix el Projecte Venus, encara és una idea molt tova. Com tot, es nodrirà de les experiències de tots nosaltres, de les opinions que en tinguem, de com ho valorem, de quins problemes hi veiem. Estudiar-ho permetrà que el Projecte sigui més madur.
Jo, que no en sóc cap expert, hi veig unes quantes dificultats:
- "Això és una utopia": és el que deu creure molta gent; i és normal, ja que és un món plantejat completament diferent al que vivim i costa d'imaginar-se'l. La gent dubta de tenir la tecnologia suficient, també. I no la tenim, però la coneixem; com els trens magnètics. Només cal veure institucions com la NASA, el MIT i molts d'aquests. La tecnologia és molt elevada.
- Els rics i els poderosos no voldrien el canvi. Segurament no el voldrien, és cert. Sobretot per arrogància i egocentrisme, creats pel sistema monetari. Perquè són ells que posseeixen les empreses i els bancs que ens fastiguegen l'existència. Però la veritat és que amb el nou model de societat, tothom tindria un nivell de vida molt més elevat, poderosos i rics inclosos.
- Educació. Imaginar com funcionaria l'educació en un món tan diferent és molt complexe. El que ara s'aprèn a l'escola és a memoritzar conceptes per sobre de tot, només útils al sistema actual. L'aprenentatge seria més general i no tan específic com a l'actualitat. Tothom sabria fer força de tot, estudiant al llarg de la vida per plaer i no pas per obligació. Qui ensenyaria? Doncs, costa de dir. La família? Escoles semblants a les actuals? Centres d'aprenentatge voluntari? Però res mogut pels diners, segur. Potser no hi hauria mestres, però sí grups de gent per ensenyar. Us heu preguntat mai perquè funcionen les "reunions de veïns" sense que cap dels assistens cobrin gens? O perquè uns capdepardals es reuneixen 3 o 4 cops per setmana per a fer castells humans? Vocacionalitat, plaer, voluntariat, col·laboració.
- La transició. Aquest és un dels aspectes més complicats de dissenyar. En aquest procès seria bàsic el treball conjunt de científics, programadors i enginyers, però això topa amb els governs, que haurien de posar-se d'acord per a fer el canvi. Per llei no escrita, els governs son continuistes, és a dir, un govern mai vol deixar de ser govern. Però... posats a imaginar, algú ha pensat mai en grups polítics de científics? Perquè la majoria de polítics són metges, advocats, economistes,... però científics pocs. Per què no sorgeix un grup polític científic? Jo el votaria!
L'altre aspecte conflicitiu de la transició és el de construir i implantar la tecnologia a tot arreu. Es podria fer per parts, es podria fer molt a poc a poc, però no tinc prou coneixement/imaginació per saber quina seria la forma òptima d'abordar-ho. Sobretot cal investigar molt per trobar la manera, que és la gran ironia: es necessiten diners per a fer-ho.
- "Masses dubtes, massa canvi". Por al canvi? No n'hi hauria d'haver. El que hi hauria d'haver és un debat internacional sobre tots els aspectes d'una nova societat, per poder-la millorar.
- "Si el Projecte Venus es pot realitzar, per què no s'ha fet abans?". Bona pregunta amb una simple resposta: perquè és ARA que tenim la tecnologia suficient per a fer-ho.
Què és exactament "El Projecte Venus"?
El Projecte Venus és, en realitat, un centre d'investigació situat a Venus, Florida. Allà, un grup d'investigadors capitanejats per Jacque Fresco, un enginyer social que està treballant en aquest tema des del 1975. Allà s'estudien els diferents aspectes del nou model de societat i com podrien ser les seves ciutats.
Objectiu prioritari
El primer objectiu està clar: fer conèixer el Projecte Venus al màxim de gent possible. Conèixer el tema, parlar-ho, fer debats, millorar aspectes... És important que tothom conegui totes les opcions possibles, que res està predeterminat com ho sembla ara.
De fet, fa poc, al grup del facebook sobre "Catalans a favor de l'aplicació del Projecte Venus" una noia relacionada amb TV3 va demanar informació perquè estan treballant un tema sobre això. Seria fantàstic veure el Cuní fent un debat sobre el Projecte Venus. Per cert, al grup del facebook internacional amb més gent hi ha 60.000 persones registrades, que és força.
Més informació:
Documental Zeitgeist: Addenum
Web oficial del Projecte Venus
Fòrums i més informació general
Primera part
Segona part
10 comentaris:
Home a mi la idea aquesta m'agrada, però potser ens avorriríem una estona llarga, no? A més a més qui coi faria les pelis o els videojocs que tant ens agraden? O els llibres que llegim? Potser si que és massa utòpic tot això i la gent no voldrà canviar. També és probable que ens passés el mateix que a Wall-E i acabem tots en una nau que si fa no fa funciona com el projecte Venus i que han fet perquè la Terra ja està feta caldo. En fi són masses variables que queden a l'aire. A veure si en uns anys ens poden resoldre tots aquests dubtes i de pas a veure si ens fan les cases amb domòtica XD
Acabo de mirar la web així per sobre: La supertraducció que fa el Google és pèssima i el meu anglès 3/4 del mateix. Però ja et dic que només pel fet de viure en les cases aquestes molones jo ja m'apunto a que fagin realitat el Projecte Venus :P
Luke, no crec que ens avorríssim pas! De fet, quan t'avorreixes el que menys ganes tens de fer és treballar. Hi hauria un munt d'activitats possibles. I les pelis i els videojocs els podria fer qualsevol persona que se n'hi hagi interessat. Seria genial que tothom pogués disposar dels mitjans tècnics que utilitzen les grans empreses (ja siguin de videojocs com cinematogràfiques).
Perquè no passi el que passa a Wall·e, hauria d'haver un control de les deixalles i del medi ambient (de fet, això és un dels principals pilars).
I pel que fa a la web, les imatges són una mica surrealistes, però el que volen dir és que tot seria per mòduls fàcils de moure i fabricar. I sí, la traducció del Google és patètica. És el gran problema que la informàtica no resol ni "patràs".
Decididament crec que és una bona opció de futur! De fet estic fen el Treball de Recerca sobre el Projecte Venus i l'he traduit tot al Català. Si vuleu el document traduït només fa falta que m'ho digueu (comenteu aqui)!
Per cert, a l'autor del blog, m'agradaria demanar-li permís per agafar el trosset que ha escrit com si passes el dia al Projecte Venus per posare'l al meu treball, o si més no la idea.
PD: Correu la veu del Projecte, que com més gent ho sapiga millor!!
Bernat, ostres m'ha sorprès molt el teu comentari! És fantàstic que hagis fet el treball de recerca sobre el Projecte Venus.
Tens el meu permís per agafar tot el que vulguis del blog, oi tant!
I a mi m'agradaria tenir el teu Treball de Recerca! Si és possible posa't en contacte amb mi a xjansana@msn.com
:)
Molt bé doncs! El treball l'hauré d'entregar a finals de Maig, i encara estic intentant acabar-l'ho perquè és complicadillu XD pro un cop el tingui acabat tot ia tel passare!
Merci per dexar-me agafar parts del teu blog, trobo que ho has explicat molt bé tot.
Salut!
I què? Ja el tens?
T'el vaig enviar per correu, l'has rebut?
Hola a tothom,
ja sé que aquesta entrada és de fa molt de temps, però només volia dir que si encara esteu interessats en el Venus Project o coneixeu gent que ho estigui seria bó mantenir el contacte d'alguna manera... jo sóc de Girona i m'encantaria fer trobades per debatre sobre temes importants i coneixer gent interessada en una societat millor...
El meu correu és: cmkaos@gmail.com; i el meu perfil de facebook: Aitor Lopez Beltran.
Res mes, adeu mac@s. :)
(Perdó per repetir!)
Publica un comentari a l'entrada