diumenge, 4 de setembre del 2011
dimecres, 20 de juliol del 2011
Black Stories 2 (ressenya)
Descripció
Posició al rànquing BGG: 2084
Nota mitja BGG: 6,57
Número de jugadors: 2-15 jugadors
Duració: 5-15 minuts
Idioma: castellà
Preu: 10-11€
Any: 2005
Black Stories 2 és un joc "party" de deducció on un dels jugadors explica el final d'una història i els altres, mitjançant preguntes, han d'intentar endevinar la història que hi ha darrere d'aquest final. No és un joc gaire semblant als que normalment parlem. De fet, es podria considerar que no hi ha mai guanyador.
El joc consta de 50 targetes cadascuna de les quals descriu una situació mitjançant un títol, una frase i un dibuix per un cantó. Aquesta banda de la carta serà llegida pel guardià del misteri als altres jugadors. Acostuma a ser una frase que anuncia una mort sense sentit aparent (com la de la imatge). Per l'altre cantó de la carta hi ha la història i un dibuix que donen explicació a l'enunciat. Els jugadors hauran d'anar fent preguntes al guardià un per un, les respostes de les quals només podran ser "sí" o "no". Tot i així, hi ha preguntes que generen dubte i que el guardià haurà de resoldre sense l'ajut de ningú. El joc acabarà quan el misteri s'hagi resolt per complet.
Com podeu observar, Black Stories 2 és la segona part de la saga de jocs Black Stories, que, a dia d'avui, té publicats en castellà fins a 5 jocs: Black Stories, Black Stories 2, Black Stories 3, Black Stories: Edición misterio i Black Stories: Crímenes reales.
Valoració
El Black Stories 2 és un joc curt i senzill. És apte per a una gran varietat de nombre de jugadors, tot i que és recomanable jugar-hi entre 3 i 6 persones, ja que amb més jugadors pot arribar a ser un descontrol, ja que costa pensar, escoltar i recordar les preguntes i respostes de tothom. Pel que fa a l'edat, recomanem no jugar-lo amb nens més petits d'11 o 12 anys, ja que algun dels continguts són violents (hi ha un munt de morts i assassinats) o, simplement, perquè poden no entendre alguna cosa per falta de cultura general.
La poca durada de cada partida i el poc espai que es necessita (gens, ja que es pot sostenir amb la mà) fa que sigui un joc que et puguis endur a qualsevol cantó i jugar-lo en qualsevol situació: al cotxe, menjant, als viatges...
Black Stories 2 és un joc per pensar una mica, que ja va bé. És divertit tant pel guardià del misteri com pels jugadors que pregunten. El guardià ha de saber en quin moment donar pistes (el més superficials possibles) i quan no donar-ne i tenir paciència. Els jugadors han d'evitar fer preguntes molt concretes per tal que el misteri no s'eternitzi, cosa que també ha de controlar el guardià.
A més, provoca sensacions de petits plaers: sovint, quan ja no se t'acut res més, t'il·lumines i caus en la pregunta correcta (o la tornes a espifiar). De fet, a vegades sembla que el misteri més senzill hagi d'enllestir-se ràpid i resulta ser tot el contrari.
Pot semblar que 50 misteris durin poc, però a nosaltres ens està durant força temps i no portem ni mitja baralla desvetllada. A més a més, cada misteri es pot reutilitzar en grups diferents, podent així jugar més d'una partida per misteri. Segurament, quan acabem els 50 misteris... arribaran 50 més!
El millor:
- Bona jugabilitat/preu.
- Fa pensar, imaginar i deduir.
- Apte per tot el públic (jugaire o no), excepte nens petits.
- Es pot jugar a qualsevol lloc.
El pitjor:
- No arriba a ser un joc... qui guanya?
- Pot arribar a ser un mal "party" si el guardià ho fa malament o si els jugadors no estan centrats.
- Algunes històries podrien ser més profundes del que són.
Posició al rànquing BGG: 2084
Nota mitja BGG: 6,57
Número de jugadors: 2-15 jugadors
Duració: 5-15 minuts
Idioma: castellà
Preu: 10-11€
Any: 2005
Black Stories 2 és un joc "party" de deducció on un dels jugadors explica el final d'una història i els altres, mitjançant preguntes, han d'intentar endevinar la història que hi ha darrere d'aquest final. No és un joc gaire semblant als que normalment parlem. De fet, es podria considerar que no hi ha mai guanyador.
El joc consta de 50 targetes cadascuna de les quals descriu una situació mitjançant un títol, una frase i un dibuix per un cantó. Aquesta banda de la carta serà llegida pel guardià del misteri als altres jugadors. Acostuma a ser una frase que anuncia una mort sense sentit aparent (com la de la imatge). Per l'altre cantó de la carta hi ha la història i un dibuix que donen explicació a l'enunciat. Els jugadors hauran d'anar fent preguntes al guardià un per un, les respostes de les quals només podran ser "sí" o "no". Tot i així, hi ha preguntes que generen dubte i que el guardià haurà de resoldre sense l'ajut de ningú. El joc acabarà quan el misteri s'hagi resolt per complet.Com podeu observar, Black Stories 2 és la segona part de la saga de jocs Black Stories, que, a dia d'avui, té publicats en castellà fins a 5 jocs: Black Stories, Black Stories 2, Black Stories 3, Black Stories: Edición misterio i Black Stories: Crímenes reales.
Valoració
El Black Stories 2 és un joc curt i senzill. És apte per a una gran varietat de nombre de jugadors, tot i que és recomanable jugar-hi entre 3 i 6 persones, ja que amb més jugadors pot arribar a ser un descontrol, ja que costa pensar, escoltar i recordar les preguntes i respostes de tothom. Pel que fa a l'edat, recomanem no jugar-lo amb nens més petits d'11 o 12 anys, ja que algun dels continguts són violents (hi ha un munt de morts i assassinats) o, simplement, perquè poden no entendre alguna cosa per falta de cultura general.
La poca durada de cada partida i el poc espai que es necessita (gens, ja que es pot sostenir amb la mà) fa que sigui un joc que et puguis endur a qualsevol cantó i jugar-lo en qualsevol situació: al cotxe, menjant, als viatges...
Black Stories 2 és un joc per pensar una mica, que ja va bé. És divertit tant pel guardià del misteri com pels jugadors que pregunten. El guardià ha de saber en quin moment donar pistes (el més superficials possibles) i quan no donar-ne i tenir paciència. Els jugadors han d'evitar fer preguntes molt concretes per tal que el misteri no s'eternitzi, cosa que també ha de controlar el guardià.
A més, provoca sensacions de petits plaers: sovint, quan ja no se t'acut res més, t'il·lumines i caus en la pregunta correcta (o la tornes a espifiar). De fet, a vegades sembla que el misteri més senzill hagi d'enllestir-se ràpid i resulta ser tot el contrari.Pot semblar que 50 misteris durin poc, però a nosaltres ens està durant força temps i no portem ni mitja baralla desvetllada. A més a més, cada misteri es pot reutilitzar en grups diferents, podent així jugar més d'una partida per misteri. Segurament, quan acabem els 50 misteris... arribaran 50 més!
El millor:
- Bona jugabilitat/preu.
- Fa pensar, imaginar i deduir.
- Apte per tot el públic (jugaire o no), excepte nens petits.
- Es pot jugar a qualsevol lloc.
El pitjor:
- No arriba a ser un joc... qui guanya?
- Pot arribar a ser un mal "party" si el guardià ho fa malament o si els jugadors no estan centrats.
- Algunes històries podrien ser més profundes del que són.
dilluns, 20 de juny del 2011
divendres, 3 de juny del 2011
diumenge, 29 de maig del 2011
divendres, 27 de maig del 2011
dimarts, 24 de maig del 2011
Preguntes electorals amb resposta
Amb aquest post intentaré respondre alguns dels dubtes que ens sorgeixen quan s'acosten unes eleccions. En particular, donaré resposta a 3 qüestions:
1. Quin és el nombre de regidors que té una població? De què depèn?
2. Quin és el sistema que s'utilitza per convertir vots en regidors?
3. Per a què serveix el vot en blanc? I el vot nul?
1. Quin és el nombre de regidors que té una població? De què depèn?
En primer lloc, el nombre de regidors sempre serà senar. Això és així per evitar empats.
El nombre de regidors depèn únicament dels residents que viuen a la població. Aleshores s'ha de seguir la següent relació:
De 0 a 250 residents -> 5 regidors
De 251 a 1.000 -> 7 regidors
De 1.001 a 2.000 -> 9 regidors
De 2.001 a 5.000 -> 11 regidors
De 5.001 a 10.000 -> 13 regidors
De 10.001 a 20.000 -> 17 regidors
De 20.001 a 50.000 -> 21 regidors
De 50.001 a 100.000 -> 25 regidors
A partir dels 100.000 residents, una ciutat té un regidor més per a cada 100.000 residents més (o fracció=, afegint-ne un més (si cal) per a que el total no sigui parell.
Així doncs, a Sant Andreu de la Barca tenim 21 regidors perquè som 26.682 residents. I a Barcelona tenen 41 regidors perquè són 1.619.337 residents.
2. Quin és el sistema que s'utilitza per convertir vots en regidors?
Sense tenir-ne idea i utilitzant la lògica simple, una persona podria pensar que el nombre de regidors és proporcional al nombre de vots, és a dir, que si en una població de 700 habitants es repartissin 7 regidors i hi haguessin dos partits (A i B) els quals l'A obtingués 500 vots i el B 200, ells obtindrien 5 i 2 regidors respectivament. Doncs no és així com es calcula (encara que pugui coincidir en ocasions).
El sistema utilitzat és la fórmula d'Hondt. El nombre de regidors es reparteix segons aquesta fórmula entre els partits que superin un percentatge de vots vàlids (en cas de municipals aquest percentatge és un 5%; en cas de generals o d'autonòmiques és un 3%).
Per utilitzar la fórmula manualment, cal fer una taula amb tots els partits en columna. Cal eliminar els partits que no hagin arribat al percentatge mínim. Al seu costat hi farem una columna on hi dividirem el nombre de vots de cada partit entre 1. Al costat una nova columna amb el nombre de vots dividits entre 2. Al costat una altra columna amb el nombre de vots dividits entre 3. I anar fent fins que ho dividim per el nombre de regidors en joc. Un cop la taula estigui plena de xifres s'han de marcar les X xifres més grans que hi hagi a la taula, on X serà el nombre de regidors en joc. Cada xifra marcada correspon a un regidor per al partit de la fila on pertany la xifra.
A continuació podeu veure els resultats de Sant Andreu de la Barca, amb la taula de divisions completa per als 21 regidors. Fixeu-vos també que s'han eliminat 2 partits que no arribaven al 5% de vots útils. Cliqueu per a augmentar.
I ara, en vermell, les 21 xifres més grans de la taula, que corresponen a cada regidor.
Per cert, hi ha una web en català que serveix com a simulador electoral. És perfecte per a calcular tot això i fer proves! http://icon.cat/util/eleccions
3. Per a què serveix el vot en blanc? I el vot nul?
El vot nul no serveix per res. Només afecta a la participació.
El vot en blanc té més importància, però potser no tanta com creu la gent. Com he dit anteriorment, els partits necessiten un 5% dels vots útils (o un 3% segons el tipus d'eleccions) per a optar a tenir representació. El vot en blanc també es considera vot útil, així que com més vots en blanc, més difícil és superar el percentatge mínim. Per tant, votar en blanc representa pujar el llistó mínim. Que superar el percentatge sigui més difícil pot voler dir que un partit que podria optar a tenir un escó o regidor i quedi eliminat pel percentatge, automàticament aquell escó passarà a alguns dels partits que si tenen representació. A quin? Al més votat? No. L'escó anirà a parar a la següent xifra més alta que no s'hagi adjudicat mitjançant la fórmula d'Hondt explicada en el punt anterior.
Per exemple, si en les eleccions de Sant Andreu de la Barca, el vot en blanc fos prou alt per deixar fora el regidor de PXC, el regidor se l'hagués quedat ICV, ja que té la xifra més alta de les que no estan adjudicades.
Les interpretacions del vot en blanc o del vot nul són personals, però cal tenir clar ben bé quina implicació objectiva tenen per a poder valorar-los.
Espero que els 3 punts hagin quedat clars (si no, pregunteu a "comentaris"). A mi m'ha aclarit forces coses.
1. Quin és el nombre de regidors que té una població? De què depèn?
2. Quin és el sistema que s'utilitza per convertir vots en regidors?
3. Per a què serveix el vot en blanc? I el vot nul?
1. Quin és el nombre de regidors que té una població? De què depèn?
En primer lloc, el nombre de regidors sempre serà senar. Això és així per evitar empats.
El nombre de regidors depèn únicament dels residents que viuen a la població. Aleshores s'ha de seguir la següent relació:
De 0 a 250 residents -> 5 regidors
De 251 a 1.000 -> 7 regidors
De 1.001 a 2.000 -> 9 regidors
De 2.001 a 5.000 -> 11 regidors
De 5.001 a 10.000 -> 13 regidors
De 10.001 a 20.000 -> 17 regidors
De 20.001 a 50.000 -> 21 regidors
De 50.001 a 100.000 -> 25 regidors
A partir dels 100.000 residents, una ciutat té un regidor més per a cada 100.000 residents més (o fracció=, afegint-ne un més (si cal) per a que el total no sigui parell.
Així doncs, a Sant Andreu de la Barca tenim 21 regidors perquè som 26.682 residents. I a Barcelona tenen 41 regidors perquè són 1.619.337 residents.
2. Quin és el sistema que s'utilitza per convertir vots en regidors?
Sense tenir-ne idea i utilitzant la lògica simple, una persona podria pensar que el nombre de regidors és proporcional al nombre de vots, és a dir, que si en una població de 700 habitants es repartissin 7 regidors i hi haguessin dos partits (A i B) els quals l'A obtingués 500 vots i el B 200, ells obtindrien 5 i 2 regidors respectivament. Doncs no és així com es calcula (encara que pugui coincidir en ocasions).
El sistema utilitzat és la fórmula d'Hondt. El nombre de regidors es reparteix segons aquesta fórmula entre els partits que superin un percentatge de vots vàlids (en cas de municipals aquest percentatge és un 5%; en cas de generals o d'autonòmiques és un 3%).
Per utilitzar la fórmula manualment, cal fer una taula amb tots els partits en columna. Cal eliminar els partits que no hagin arribat al percentatge mínim. Al seu costat hi farem una columna on hi dividirem el nombre de vots de cada partit entre 1. Al costat una nova columna amb el nombre de vots dividits entre 2. Al costat una altra columna amb el nombre de vots dividits entre 3. I anar fent fins que ho dividim per el nombre de regidors en joc. Un cop la taula estigui plena de xifres s'han de marcar les X xifres més grans que hi hagi a la taula, on X serà el nombre de regidors en joc. Cada xifra marcada correspon a un regidor per al partit de la fila on pertany la xifra.
A continuació podeu veure els resultats de Sant Andreu de la Barca, amb la taula de divisions completa per als 21 regidors. Fixeu-vos també que s'han eliminat 2 partits que no arribaven al 5% de vots útils. Cliqueu per a augmentar.
I ara, en vermell, les 21 xifres més grans de la taula, que corresponen a cada regidor.
Per cert, hi ha una web en català que serveix com a simulador electoral. És perfecte per a calcular tot això i fer proves! http://icon.cat/util/eleccions
3. Per a què serveix el vot en blanc? I el vot nul?
El vot nul no serveix per res. Només afecta a la participació.
El vot en blanc té més importància, però potser no tanta com creu la gent. Com he dit anteriorment, els partits necessiten un 5% dels vots útils (o un 3% segons el tipus d'eleccions) per a optar a tenir representació. El vot en blanc també es considera vot útil, així que com més vots en blanc, més difícil és superar el percentatge mínim. Per tant, votar en blanc representa pujar el llistó mínim. Que superar el percentatge sigui més difícil pot voler dir que un partit que podria optar a tenir un escó o regidor i quedi eliminat pel percentatge, automàticament aquell escó passarà a alguns dels partits que si tenen representació. A quin? Al més votat? No. L'escó anirà a parar a la següent xifra més alta que no s'hagi adjudicat mitjançant la fórmula d'Hondt explicada en el punt anterior.
Per exemple, si en les eleccions de Sant Andreu de la Barca, el vot en blanc fos prou alt per deixar fora el regidor de PXC, el regidor se l'hagués quedat ICV, ja que té la xifra més alta de les que no estan adjudicades.
Les interpretacions del vot en blanc o del vot nul són personals, però cal tenir clar ben bé quina implicació objectiva tenen per a poder valorar-los.
Espero que els 3 punts hagin quedat clars (si no, pregunteu a "comentaris"). A mi m'ha aclarit forces coses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
