dimecres, 4 de gener del 2012

Biblios (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 271
Nota mitja BGG: 7,21
Número de jugadors: 2-4 jugadors
Duració: 30 minuts
Idioma: independent de l'idioma
Preu: 17-20€
Any: 2007

Biblios és un joc de cartes (87 en total) amb dues fases ben diferenciades: una selecció per draft i una subhasta. El tema és totalment enganxat, però per si sou dels que us voleu ambientar... representa que els jugadors són abats que intenten tenir la millor biblioteca possible.

L'objectiu del joc és aconseguir el màxim nombre de punts marcats en 5 daus que representen 5 categories de cartes diferents (5 colors). Cada carta té un valor (d'1 a 4). També hi ha cartes amb 1, 2 o 3 monedes d'or, que ens serviran per apostar i guanyar cartes de colors a la segona fase del joc. Qui, al final de la partida, tingui més punts d'una categoria guanya el valor del dau corresponent a aquella categoria. Guanya qui més punts de victòria tingui.


Els daus comencen amb valor 3. Durant la primera fase (Fase d'ofrenes), cada jugador, per torns, agafarà X+1 cartes de la baralla d'una en una (X és igual al nombre de jugadors). Cada carta la pot situar en 3 llocs diferents:
- Se la queda per ell (només 1 carta).
- La posa a la pila de descarts, cara per avall (només 1 carta).
- La posa a l'espai públic, cap per amunt (exactament X-1 cartes).
Un cop ha situat les X+1 cartes, els jugadors restants es queden amb una carta de l'espai públic, en sentit horari. Per tant, cada jugador a cada torn acabarà amb una carta més a la mà.

A la segona fase (Fase de subhastes), cada jugador, per torns, començarà una subhasta amb la carta superior de la baralla de descarts (prèviament barrejada). Si la carta és d'or, els jugadors apostaran per un nombre de cartes (que acabaran descartades definitivament). Si es tracta d'una carta que no sigui d'or, els jugadors apostaran or. Al finalitzar la baralla de descarts, s'acaba la fase de subhastes.

A continuació es mostren les mans i es procedeix a la repartició dels daus.

Altres coses importants del joc és que hi ha cartes amb diferents valors. També hi ha cartes d'església, que permeten pujar o baixar el valor d'un o dos daus (aquestes es juguen immediatament en el moment que algú les guanya). Cal destacar que al principi del joc es descarta un número de cartes, segons el número de jugadors, que fa que el joc sigui més variat. I per últim, s'ha de dir que es permet el faroleig, però que si algú guanya una carta que no pot pagar, rep un càstig: cada jugador li robarà a l'atzar una carta de la mà.


Valoració

"Biblios" és un dels jocs de cartes més simples que he provat i que alhora té molts ingredients interessants. Les instruccions s'expliquen en un plis-plas i això s'agraeix.

En primer lloc, és un joc molt ràpid. Cal pensar, però les decisions s'acaben prenent en pocs segons.

El que dóna molt de joc és escollir carta per carta si te la quedes, la dónes a algú altre o la descartes. Sempre hi ha moments d'encert i cagades monumentals. Si tens una mala mà en cartes de punts, segurament tindràs molts diners i podràs subhastar millor després.

La subhasta té una gran importància: cal desgastar les mans dels altres dissimulant i també apostar la xifra suficient quan desitges una carta concreta (és un error molt comú a les primeres partides quedar-te sense diners per una sola carta, donant avantatge posterior als demés).

És apte per a tot tipus de jugadors, acostuma a agradar a tothom i enganxa a la primera partida.

El millor:

- Joc curt amb força teca.
- Preu molt raonable.
- Dos jocs en un: draft i subhasta.
- Agrada a tothom (juganers i no juganers).

El pitjor:

- L'atzar et pot fer jugar una mala passada (però que consti que te la busques).

divendres, 30 de desembre del 2011

2011, en jocs de taula

Estava repassant el post que vaig fer l'any passat resumint l'any que vam tenir en quant als jocs de taula.

És sorprenent veure com canvien les coses i d'altres segueixen igual. En aquell post, el Luque hi va deixar un comentari que tots sabíem que no es compliria: "Aquest any poca cosa em compraré jo crec, alguna expansió del Dominion, algo del Memoir i potser el Ghost Stories i el de la Galaxia la Conquista si és que arriba a sortir mai". Efectivament, això no ha canviat... i el Luque s'ha comprat un fotimer de jocs.

Coses que han canviat? Doncs que la Gemma i jo vivim junts i per fi puc tenir els jocs ordenats en un armari! Hem deixat passar una mica la febre Dominion, tot i que continua sent un bon joc i m'encanta i hem provat una mica de tot. El Luque i jo vam obrir un bloc, que, com era d'esperar, no va tenir èxit (per part dels autors). Ara hi ha força gent del nostre entorn que ha comprat algun d'aquests jocs, que és tota una gesta.

Com que registro totes les partides al meu perfil de la BGG, puc dir que en tot l'any he fet 413 partides a 117 jocs diferents. La Gemma i jo som propietaris de 55 jocs (30 més que l'any passat) i 8 expansions (5 més que l'any passat).

Els 10 jocs que més he jugat aquest 2011 han estat els següents:

La isla prohibida (24 partides)
La resistencia (21 partides)
Ghost Stories (20 partides)
Onirim (19 partides)
7 wonders (15 partides)
Black Stories 2 (15 partides)
Peloponnes (14 partides)
Pandemic (13 partides)
Agricola (12 partides)
Biblios (10 partides)

En realitat, moltes partides d'aquestes han estat en solitari: La isla prohibida (6), Ghost Stories (5), Onirim (19), Peloponnes (6), Pandemic (5) i Agricola (7).

El top10 segons la puntuació que dono als jocs, deixaria una llista així:

9,4: Dominion i expansions
9,0: Agricola
8,9: 7 wonders
8,7: Puerto Rico
8,7: Sid Meier's Civilization
8,6: Pandemic
8,6: Ghost Stories
8,5: Caylus
8,4: Smallworld Underground
8,4: Stone Age

Globus d'or 2011

Fa uns dies es van conèixer els nominats als Globus d'Or i, com sempre, ho exposo al bloc.

Els Globus d'or són uns premis considerats l'avantsala dels Oscar. Els votants dels Globus d'or són periodistes dels Estats Units que treballen per a premsa estrangera, així que són els premis amb gustos més europeus, i sovint coincideixen amb els Oscar. La gran diferència entre els Oscar i els Globus d'or és que, en aquests últims, hi entren tant categories cinematogràfiques com sèries televisives. Una altra diferència és que als Globus es divideixen les grans categories entre pel·lícules de comèdia/musical i drama.

El 15 de gener, s'otorguen els Globus d'or.

Aquí estan les nominacions de millor pel·lícula, en les seves dues categories:

Millor pel·lícula dramàtica

Los descendientes
Criadas y señoras
La invención de Hugo
Los idus de marzo
Moneyball: Rompiendo las reglas
War horse

Millor pel·lícula de comèdia o musical

50/50
The artist
La boda de mi mejor amiga
Midnight in Paris
My Week with Marilyn

De les nominacions, s'hi poden destacar les 6 nominacions de "The artist" i les 5 nominacions de "Criadas y señoras" i de "Los descendientes".

Per altra banda, les sèries. Les sèries dels Globus d'or acostumen a ser aquelles que ens enganxen més; només cal veure les últimes guanyadores: Anatomía de grey (2006), Perdidos (2005), Nip/Tuck (2004), 24 (2003), A dos metros bajo tierra (2001) i algunes nominades com Prison Break (2005) o Herois (2006). Aquí tenim les d'enguany:

Millor sèrie dramàtica

American Horror Story
Boardwalk Empire
Boss
Juego de Tronos
Homeland

Millor sèrie de comèdia o musical

Iluminada
Episodes
Glee
Modern family
New girl

Per veure totes les nominacions de totes les categories, cliqueu aquí.

divendres, 14 d’octubre del 2011

El camí de "Pa negre" (el de veritat)

Començo dient que encara la tinc pendent i que no puc dir res d'ella ni opinar-ne.

El dia 14 de setembre, es van conèixer les 3 pel·lícules que optaven per a representar Espanya a la categoria de "Millor pel·lícula de parla no anglesa". Van ser "La piel que habito", "Pa negre" i "La voz dormida".

El passat dia 28 de setembre, es va conèixer quina de les 3 pel·lícules representaria a Espanya. Va ser "Pa negre" i haig de dir que, tot i no veure-la, és una pel·lícula del gust de l'acadèmia americana, més que no pas "La piel que habito", que l'únic favorable que té és que és de l'Almodóvar.

En aquest punt vaig sentir de tot per diferents mitjans de comunicació, fins i tot, que "Pa negre" havia aconseguit la nominació, cosa totalment falsa. Una altra mentida que corre per Facebook: la cinta de "Pa negre" que s'envia a l'acadèmia americana no pot estar doblada al castellà, sinó que TOTES s'envien en la llengua original subtitulada en anglès.

Avui s'ha conegut la llista oficial de les pel·lícules que optaran a les nominacions d'aquesta categoria. Són un total de 63 pel·lícules (més o menys com cada any). "Pa negre", ara per ara, només és una entre aquestes 63.

Ara, uns membres específics de l'Acadèmia miraran les cintes. Aquests membres faran un tall que reduirà la xifra de cintes de 63 a 9 pel·lícules, que es faran públiques una setmana abans de les nominacions.

Les nominacions seran el 24 de gener, on "Millor pel·lícula de parla no anglesa" tindrà 5 pel·lícules nominades; i la ceremònia d'entrega de premis serà el 26 de febrer.

A continuació afegeixo la llista oficial de les 63 pel·lícules (com es pot veure, totes les pel·lícules tenen el nom traduït, que serà el nom amb el qual es coneixeran mundialment a partir d'ara... també "Pa negre": "Black Bread"):

Albania, "Amnesty"
Argentina, "Aballay"
Austria, "Breathing"
Belgium, "Bullhead"
Bosnia and Herzegovina,"Belvedere"
Brazil, "Elite Squad: The Enemy Within"
Bulgaria, "Tilt"
Canada, "Monsieur Lazhar"
Chile, "Violeta Went to Heaven"
China, "The Flowers of War"
Colombia, "The Colors of the Mountain"
Croatia, "72 Days"
Cuba, "Havanastation"
Czech Republic,"Alois Nebel"
Denmark, "Superclásico"
Dominican Republic,"Love Child"
Egypt, "Lust"
Estonia, "Letters to Angel"
Finland, "Le Havre"
France, "Declaration of War"
Georgia, "Chantrapas"
Germany, "Pina"
Greece, "Attenberg"
Hong Kong,"A Simple Life"
Hungary, "The Turin Horse"
Iceland, "Volcano"
India, "Abu, Son of Adam"
Indonesia, "Under the Protection of Ka'Bah"
Iran, "A Separation"
Ireland, "As If I Am Not There"
Israel, "Footnote"
Italy, "Terraferma"
Japan, "Postcard"
Kazakhstan, "Returning to the ‘A’"
Lebanon, "Where Do We Go Now?"
Lithuania, "Back to Your Arms"
Macedonia, "Punk Is Not Dead"
Mexico, "Miss Bala"
Morocco, "Omar Killed Me"
Netherlands, "Sonny Boy"
New Zealand,"The Orator"
Norway, "Happy, Happy"
Peru, "October"
Philippines, "The Woman in the Septic Tank"
Poland, "In Darkness"
Portugal, "José and Pilar"
Romania, "Morgen"
Russia, "Burnt by the Sun 2: The Citadel"
Serbia, "Montevideo: Taste of a Dream"
Singapore, "Tatsumi"
Slovak Republic,"Gypsy"
South Africa,"Beauty"
South Korea,"The Front Line"
Spain, "Black Bread"
Sweden, "Beyond"
Switzerland, "Summer Games"
Taiwan, "Warriors of the Rainbow: Seediq Bale"
Thailand, "Kon Khon"
Turkey, "Once upon a Time in Anatolia"
United Kingdom,"Patagonia"
Uruguay, "The Silent House"
Venezuela, "Rumble of the Stones"
Vietnam, "The Prince and the Pagoda Boy"

diumenge, 4 de setembre del 2011

La Gimcana 2011

Aquí algunes imatges de la Gimcana d'enguany, per SantAndreuTV:

dimecres, 20 de juliol del 2011

Black Stories 2 (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 2084
Nota mitja BGG: 6,57
Número de jugadors: 2-15 jugadors
Duració: 5-15 minuts
Idioma: castellà
Preu: 10-11€
Any: 2005


Black Stories 2 és un joc "party" de deducció on un dels jugadors explica el final d'una història i els altres, mitjançant preguntes, han d'intentar endevinar la història que hi ha darrere d'aquest final. No és un joc gaire semblant als que normalment parlem. De fet, es podria considerar que no hi ha mai guanyador.

El joc consta de 50 targetes cadascuna de les quals descriu una situació mitjançant un títol, una frase i un dibuix per un cantó. Aquesta banda de la carta serà llegida pel guardià del misteri als altres jugadors. Acostuma a ser una frase que anuncia una mort sense sentit aparent (com la de la imatge). Per l'altre cantó de la carta hi ha la història i un dibuix que donen explicació a l'enunciat. Els jugadors hauran d'anar fent preguntes al guardià un per un, les respostes de les quals només podran ser "sí" o "no". Tot i així, hi ha preguntes que generen dubte i que el guardià haurà de resoldre sense l'ajut de ningú. El joc acabarà quan el misteri s'hagi resolt per complet.

Com podeu observar, Black Stories 2 és la segona part de la saga de jocs Black Stories, que, a dia d'avui, té publicats en castellà fins a 5 jocs: Black Stories, Black Stories 2, Black Stories 3, Black Stories: Edición misterio i Black Stories: Crímenes reales.

Valoració

El Black Stories 2 és un joc curt i senzill. És apte per a una gran varietat de nombre de jugadors, tot i que és recomanable jugar-hi entre 3 i 6 persones, ja que amb més jugadors pot arribar a ser un descontrol, ja que costa pensar, escoltar i recordar les preguntes i respostes de tothom. Pel que fa a l'edat, recomanem no jugar-lo amb nens més petits d'11 o 12 anys, ja que algun dels continguts són violents (hi ha un munt de morts i assassinats) o, simplement, perquè poden no entendre alguna cosa per falta de cultura general.



La poca durada de cada partida i el poc espai que es necessita (gens, ja que es pot sostenir amb la mà) fa que sigui un joc que et puguis endur a qualsevol cantó i jugar-lo en qualsevol situació: al cotxe, menjant, als viatges...

Black Stories 2 és un joc per pensar una mica, que ja va bé. És divertit tant pel guardià del misteri com pels jugadors que pregunten. El guardià ha de saber en quin moment donar pistes (el més superficials possibles) i quan no donar-ne i tenir paciència. Els jugadors han d'evitar fer preguntes molt concretes per tal que el misteri no s'eternitzi, cosa que també ha de controlar el guardià.

A més, provoca sensacions de petits plaers: sovint, quan ja no se t'acut res més, t'il·lumines i caus en la pregunta correcta (o la tornes a espifiar). De fet, a vegades sembla que el misteri més senzill hagi d'enllestir-se ràpid i resulta ser tot el contrari.

Pot semblar que 50 misteris durin poc, però a nosaltres ens està durant força temps i no portem ni mitja baralla desvetllada. A més a més, cada misteri es pot reutilitzar en grups diferents, podent així jugar més d'una partida per misteri. Segurament, quan acabem els 50 misteris... arribaran 50 més!

El millor:

- Bona jugabilitat/preu.
- Fa pensar, imaginar i deduir.
- Apte per tot el públic (jugaire o no), excepte nens petits.
- Es pot jugar a qualsevol lloc.

El pitjor:

- No arriba a ser un joc... qui guanya?
- Pot arribar a ser un mal "party" si el guardià ho fa malament o si els jugadors no estan centrats.
- Algunes històries podrien ser més profundes del que són.