Conec molt poca gent que li agradi el ciclisme, a
veure ciclisme. Sempre sento que és avorrit, que va molt bé per fer la migdiada.
Doncs a mi m'agrada. És veritat que no totes les etapes són divertides, i que quasi sempre el millor ve al final de cada etapa. Però també és veritat que l'immensa majoria de gent no enten aquest esport. Només calen unes certes explicacions per poder entendre el ciclisme. Un dia d'aquests donaré quatre nocions bàsiques per entendre-ho quasi tot d'aquest esport.
Les etapes, a vegades, tenen moments inesperats. Per exemple, avui al Tour de França a un corredor se li ha anat la pilota. I l'han expulsat del Tour. Per què? Doncs perquè s'ha desempallegat d'un altre ciclista a cops de cap, podent provocar un accident.
O aquest altre moment crucial, més espectacular. De groc, el Lance Armstrong, en el que seria el seu 5è Tour guanyat. De rosa, Joseba Beloki, un dels seus màxims rivals en un moment de forma extraordinari. Baixant d'un port de muntanya, passa això:
Ostres! El Beloki va sortir mal parat de la caiguda, però el que tothom li sorprèn és com l'Armstrong va ser capaç d'aguantar l'equilibri pel camp i com va poder ser que no se li punxessin les rodes (les rodes d'aquest tipus de bicis es rebenten amb no res). Tothom que vagi veure allò, ho recordarà. De fet, fa un parell de dies, van passar justament pel mateix lloc i, fins i tot, el propietari del camp hi havia fet un "monument", senyalant el recorregut de l'Armstrong.