Resultats de la selectivitat

Acaben de sortir les notes de selectivitat i no paro de llegir i escoltar notícies sobre els resultats i les notes mitjanes. El pitjor és que els mitjans de comunicació treuen conclusions d'on no n'hi ha. Que si la nota mitjana (6,06) és la més alta en 9 anys, que si la nota de català (5,52) és molt més baixa que la de castellà (6,25), que si les pitjors notes són de llatí i de química...

Ho expliquen com si els joves dominessin més el castellà que el català, com si no s'esforcessin prou amb les mates, que aquest any han estudiat més i per això han tret millor nota. I tot això no té cap fonament. Ignoro com es preparen els enunciats dels exàmens, jo m'imagino que deuen ser uns quants experts (no més de 10) que ideen les preguntes pels exàmens. Només ells decideixen les estadístiques posteriors: els exàmens de català sempre surten més difícils que els de castellà; els exàmens de mates són per deprimir a qualsevol; els de filosofia o dibuix tècnic
són sempre molt semblants. No se'n poden extreure conclusions d'aquests resultats. La nota de matemàtiques del meu any va ser molt baixa, però no pas perquè la gent no hagués estudiat mates (seria complicat posar d'acord a 20.000 estudiants) sinó perquè l'examen en sí era molt complicat! I de seguida van aparèixer notícies dient que els joves no donàvem prou importància a les mates! De fet, les úniques estadístiques que he extret de les notícies és que la nota mitjana de Batxillerat ha pujat (3 centèssimes, uau!).

Per no parlar dels superestudiants... Aquesta gent repel·lent que treu les notes més altes de Catalunya, que els fan sortir per tot arreu (diaris, ràdios, Cuní...) com si tinguessin la solució immediata pel canvi climàtic. Els hi han fet entrevistes i n'han tret informació tan absurda com que juga a l'ordinador i no a la Play, que li agrada el ping-pong i que sap parlar una mica de xinès.

Homenatge a Nadia Comaneci

És probable que molts no la coneixeu de res. És probable que a molts us soni. Nadia Comaneci és (o va ser) una de les millors gimnastes de la història. Què té d'important això? Doncs que quan era petit vaig veure una pel·lícula sobre la seva vida. Tal com ho fa "Karate Kid", és d'aquelles pel·lícules que et fa viure en la pell del personatge (qui no s'ha flipat fent la patada voladora?). I em va agradar molt... tot i que no l'he tornat a veure.

Nadia Comaneci, amb 14 anys, va ser la primera gimnasta en treure un 10 en un exercici (Montreal 1976). De fet, la taula que mostrava els punts no estava preparada per ensenyar tantes xifres, i el que va indicar va ser 1.0 en comptes d'un 10. Els exercicis en qüestió són els següents:



Aquest vídeo en té dos (el segon és repetit des d'un altre punt de vista).

El meu estiu ha arribat

Aquest títol propi d'un poema infantil vol dir el que vol dir: el meu estiu ja ha arribat. Sí, i l'estiu astronòmic també, ja ho sé. Però jo quan dic "estiu" vull dir l'època des que començo les vacances fins que les finalitzo (tot i que sempre ho allargo una mica, almenys fins la Mercè i el Concurs de Castells de Tarragona).

Ahir vaig acabar els exàmens. Ja he pogut recollir tots els fulls plens d'exercicis que inundaven el menjador. Ara he de tornar a posar en ordre allò que he deixat abandonat (per exemple, el bloc). I això em costa uns quants dies...

Així que ara em dedicaré a disfrutar una mica. S'acosten les festes majors, els concerts, el Senglarrock, les diades castellers de pèl de punta i les quedades amb els amics (eh, Man1), a banda de tot allò que sorgeixi pel mig del camí.

Tot i això, abans de que comenci el juliol hauria de trobar un curs d'informàtica que em barrufi prou i barat (impossible). També hauria de fer l'agenda de concerts i diades castelleres, perquè després no hi ha qui s'aclari. I intentaré fer el que pugui amb el bloc (ordenar millor els posts, posar alguna cosa més a la barra lateral i modificar l'aspecte visual).

Per últim, com ja heu pogut veure aquí al costat, em sobra una entrada al Senglarrock Lleida i la venc per 40€. Si algú està interessat que contacti amb mi (xjansana@msn.com).

Valors castellers

Aquesta nit hem pogut veure a TV3 un dels magistrals documentals que fa l'equip del "30 minuts". Es titulava "L'exportació dels castells" i tractava sobre l'iniciativa dels Castellers de Vilafranca de portar els castells a Xile (fins i tot, ara ho estan provant a Brasil). Ha estat d'aquells reportatges que et fa canviar el punt de vista de les coses, i això que de castells en sé un tou.

Ja fa uns 2 o 3 anys que membres dels Castellers de Vilafranca i gent de Xile estan en contacte i fan intercanvis per ensenyar o aprendre a fer castells. La qüestió és que els castells allà a Xile s'estan realitzant en barris marcats per la deliqüència, les drogues i l'alcoholisme. Ja s'han creat 2 colles i hi ha 9 escoles que ho practiquen amb regularitat. La majoria són nois i noies joves, que abans de fer castells no tenien il·lusió per a res, que simplement vivien però tant els hi fotia tot. Ara tenen les ganes de relacionar-se amb més gent, de col·laboració, d'afany d'autosuperació... Els que ho organitzen i ensenyen són professors que es responsabilitzen fins i tot dels joves per a portar-los a casa en cotxe després dels assajos, perquè el barri de nit és molt perillós (hi ha hagut una imatge d'un cotxe ple de nens, fins i tot, al maleter). Han ensenyat com càrrecs molt importants de Xile estaven assabentats dels castells i en participaven algun cop, així com els hi donaven suport. S'ha vist una plaça veient castells tan plena com gairebé mai he vist a Catalunya.

Tot el que hi he pogut veure m'ha fet reflexionar, m'ha refrescat. I és que tots aquests valors tan simples que creiem que tenim aquí no els sentim en realitat. Tothom que ha passat per una colla castellera sap de quins valors parlo i els ha pogut sentir en la seva pròpia pell. En poques activitats es pot compartir moments tan emotius amb amics, família i gent de totes les edats i estils.

La nostra societat està emmalaltint, convertint les ciutats en dormitoris i ja no sabem entendre allò que ens fa humans.

No sabem valorar gens allò que tenim al nostre abast. Recorda: tu també ho pots provar.

Deixo un vídeo que han fet els Castellers de Vilafranca barrejant el vídeo de campanya de l'Obama amb imatges castelleres.

Bea i José Tomás

L'altre dia, buscant vídeos del Youtube aptes per a gent gran, vaig trobar-me amb una sorpresa. Bé, suposo que no hauria de ser una sorpresa, però, ingenu de mi, em va xocar. Vaig clicar l'opció que té el Youtube per a veure els vídeos més vistos durant l'última setmana, simple curiositat. Què em vaig trobar? Em vaig trobar a la societat espanyola.

Els vídeos més vistos d'aquella setmana eren un monopoli entre dos "esdeveniments": el primer, el canvi de look de la Bea (àlies "la fea que sempre que poso telecinco surt per tot arreu"); el segon, la gran "gesta" del torero José Tomás, que va endur-se no sé quantes orelles (què fots després amb les orelles? al prestatge dels trofeus?). Realment patètic. Una sèrie i un "espectacle", ambdós sense cap tipus d'intel·ligència.

Jo simplement creia que la cosa millorava a poc a poc, però veig que l'Espanya profunda continua ben arrelada. Quina merda de cultura que té el país que tenim al costat. Encara sort dels catalans, que pugem la mitjana de totes les estadístiques.

Si algú llegeix això i encara creu que Espanya té una bona cultura, li recomano que no miri cap reportatge de "Callejeros": li caurà la moral a terra.

Gràcies, transportistes!

Aquest títol es pot llegir de dues maneres: la textual i la irònica. Doncs bé, haig de dir que s'ha de llegir de les dues maneres.

Hi ha vaga de transportistes, tothom ho sap. S'acaben les matèries primeres i tot es tercermunditza. M'he llevat sabent que s'acaba la benzina. Però el que no havia pensat és que no em trobaria ni un sol camió per l'autopista. Això m'ha alegrat molt. No només alhora d'anar a treballar, sinó també al tornar, on sempre em trobo cua. Normalment hi estic 15-20 minuts de més. Avui no. Avui no m'he aturat ni un sol moment, tenia via lliure. Ha estat tot un plaer, la veritat.

Així que he descobert que els camions són els màxims causans de la densitat del trànsit. De fet, com diu el meu cunyat, hauria d'estar prohibit que els camions circulin en hora punta. Qui no ha vist mai un camió avançant un altre i estant un quart d'hora en paral·lel?

Per altra banda, quan tornava, a l'altra calçada de l'AP-7, hi havia els transportistes provocant una retenció. Mare meva, quants quilòmetres de cua que feien! He pensat que tenia sort de no trobar-m'hi, però tot seguit he pensat que potser demà sí m'hi trobi. Que bé, tu. No hi ha altra manera de manifestar-se sense putejar els altres? Perquè bàsicament fan això, emprenyar a tots aquells no tenen res a veure amb el tema. Per què no fan vaga i prou? Que es manifestin a la plaça Sant Jaume! Però no cal tocar els nassos a tothom. O no?

Sembla que aviat hauré de fer una nova etiqueta pel tema cotxe i experiències a la carretera. Prometo que a partir d'ara no en parlaré tant!

Lexu's - Igualada - 07/06/2008

Feia mesos que els Lexu's no tocaven. La raó? Preparaven un disc nou. "La vida perfecta" sortirà el 23 de juny a la venda, tot just el tercer disc del grup catalano-andorrà. Aquest dissabte 7 de juny presentaven les cançons en públic, per primer cop. Tota una incògnita.

Igualada. 12 de la nit. La sala on els Lexu's havien de tocar restava tancada (que, originalment, es diu "La Sala"). Una mica tard, van obrir. Una mena de teatre convertit en sala de concerts i ball. Estava força bé, però va ser millor trobar per sorpresa la paradeta dels Lexu's amb... el disc nou! Un disc que havia de sortir a les botigues 16 dies més tard. Felicitats a l'esforç dels paradistes! :)

Mitja hora més tard, els Lexu's van començar el concert, amb un públic força reduït (ja és normal, havent de pagar). Havien de presentar tot el nou disc i així ho van fer, fet que va resultar estrany perquè ningú coneixia les lletres. Van començar amb el seu primer single "Fràgil", una cançó que apunta molt alt i que van repetir per acabar el concert. Entremig, totes les cançons del disc, que sonen realment molt bé (no en destacaré cap, perquè encara haig d'escoltar el CD uns quants cops més. Obviament, també van tocar cançons dels discos anterior, com "Sense", "Sent amb mi", "S'està fent fosc" i "Qui pogués" del disc "Sent amb mi", i també "Potser demà" i "Quan no hi ets" del disc "Saps".

Nota positiva: els Lexu's continuen com sempre. El disc està a l'alçada del grup i en concert continuen aixecant els ànims i l'eufòria. Els músics molt simpàtics com sempre (van firmar el disc i tot).

Nota negativa: les cançons antigues. Van escollir força encertadament les cançons a recuperar dels discos antics, però vaig trobar a faltar "Endavant" i "Sentirem la vida". Les que sí que van tocar, em van semblar un pèl més lentes del que és habitual, però continuen sent genials. De tota manera, era un concert de presentació i desconeixo si als pròxims concerts seguiran tocant el mateix repertori. També crec que haurien de tocar un parell o 3 de cançons més en els concerts.

La vida encara pot ser perfecta. Força Lexu's!

Psicomàgia

Ja sabem que tots els trucs de màgia són justament això, trucs, enganys. Des de que youtube.com existeix, m'he encuriosit pels trucs de màgia. Sempre n'he volgut aprendre a fer algun que no fos dels típics jocs de màgia infantil. A continuació us poso dos vídeos de trucs de màgia amb la seva explicació. Esteu ben atents! Per cert, el doblatge és demencial.

L'examen dels exàmens

Aquest cap de setmana he començat, oficialment, l'època d'estudiar. Així que a partir d'ara, cada nit estaré cansat, em quedarà una neurona desperta, estaré com si hagués fet mil dos-cents mots encreuats, veuré doble de tant llegir exercicis.

Aquest any m'he proposat estudiar força abans dels exàmens i no esperar-me fins als últims dies, ja que aquest cop els tinc força separats temporalment. Així que, espero i suposo, que m'ho podré muntar millor i treure millors resultats.

I una altra cosa que canviarà serà la dificultat que tindré per a actualitzar el blog. Segurament posaré vídeos i comentaré alguna notícia perquè, bàsicament, estaré a casa estudiant, i les fonts d'informació seran mínimes.

Per cert, ja ha començat el període per a nominar els blocs dels Premis c@ts, així que, qui ho vulgui, pot passar pel bloc dels premis a proposar blocs (un o més) per a cada categoria que hi ha.